MANIFEST INTERNACIONAL DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2014
per Brett Bailey dramaturg i director sud-africà
Dijous dia 26 de març se va celebrar el Dia Mundial del Teatre. Al Teatre de Capdepera, on se representava l'obra TARONGES de n'Arnau Serra, l'actriu Pilar Diaz va llegir el següent manifest:
On sigui que hi hagi societat humana, l’irreprimible Esperit de la Representació s’hi manifesta.
Sota els arbres als petits poblets i sobre sofisticats escenaris a les grans metròpolis; a les sales d’actes de les escoles, els camps, els temples; als suburbis, les places públiques, els centres cívics i el subsòl de les ciutats; la gent es reuneix en comunió entorn els efímers mons teatrals que creem per expressar la nostra complexitat humana, la nostra diversitat, la nostra vulnerabilitat, en carn i os, alè i veu.
Ens reunim per plorar i per recordar, per riure i per contemplar; per aprendre, afirmar i imaginar. Per meravellar-nos davant la destresa tècnica i per encarnar deus. Per quedar-nos sense alè davant la nostra capacitat de bellesa, compassió i monstruositat. Per omplir-nos d’energia i poder. Per celebrar la riquesa de les nostres diferents cultures i per fer desaparèixer les fronteres que ens separen.
On sigui que hi hagi societat humana, l’irreprimible Esperit de la Representació s’hi manifesta. Nascut de la comunitat, duu posades les màscares i els vestits de les nostres diferents tradicions. Utilitza les nostres llengües, ritmes i gestos i obre un espai entre nosaltres.
I nosaltres, els artistes que treballem amb aquest antic esperit, ens sentim impulsats a canalitzar-lo a través dels nostres cors, les nostres idees i els nostres cossos per a revelar les nostres realitats en tota la seva mundanitat i el seu rutilant misteri.
Però en aquesta època a la qual tants milions de persones lluiten per sobreviure, pateixen règims opressius i d’un capitalisme depredador, fugen del conflicte i la confrontació; a la qual la nostra privacitat és envaïda per serveis secrets i els nostres mots censurats per governs intrusius; a la qual s’aniquilen boscos, s’exterminen espècies i s’enverinen oceans: què ens sentim impulsats a revelar?
En aquest món de poders desiguals, al qual diferents ordres hegemònics intenten convèncer-nos que una nació, una raça, un gènere, una preferència sexual, una religió, una ideologia, un marc cultural és superior a la resta, hom pot realment defensar la idea que les arts haurien d’anar separades de les agendes socials?
Nosaltres, els artistes d’àgores i escenaris, ens conformem amb les demandes asèptiques del mercat o utilitzem el poder que tenim per obrir un espai als cors i les ments de la societat, per a reunir gent al nostre voltant, per inspirar, meravellar i informar, i per crear un món d’esperança i de col·laboració sincera?
Brett Bailey Traducció AADPC
