Per segon any consecutiu, la Banda de Música de Capdepera oferí l’anomenat Concert de Cap d’Any, davant un públic nombrós que gairebé omplí l’auditori del Centre Cap Vermell. I, abans de continuar, apressem-nos a dir que aquesta expectació es va veure plenament justificada i que la formació dirigida per Miquel Gayà va brillar en la seva actuació d’aquest 1 de gener de 2014.
La primera part del concert va estar integrada per una selecció de temes i d’autors actuals (Jan de Haan, Piovani, Morricone, Lloyd Weber), que la nostra Banda coneix i domina perfectament. L’entrada fou realment brillant, amb l’Overture to a New Age sonant amb tot el seu esplendor, gràcies a una secció de metalls que va omplir tots els racons de la sala, i que va arrabassar la primera gran ovació de la nit.
Però l’explosió d’entusiasme dels assistents va arribar definitivament a una segona part que ens traslladà al cor d’Europa. La música vienesa de Strauss, que gràcies a la televisió tots hem acabat associant a les dates nadalenques, valsos, marxes, polques..., va contagiar l’auditori. I això va ser així, entre d’altres coses, perquè la Banda ho va brodar, i tot i que aquesta música l’associam indefectiblement a grans orquestres, amb radiants seccions de corda, en el Centre Cap Vermell, per moments, ens sentírem transportats a Viena. I per acabar d’acolorir-ho, tres ballarines del Ballet Stylo ( Àngela Aso, Mercè Campins i Dana Garcia), amb gràcia i desimboltura, evolucionaren per l’escenari i la platea, posant ales a la música.
Poques vegades com després de la Marxa Radetzky, obra que tancava el concert, hem sentit una ovació tan unànime i prolongada com la que es produí el dimecres per a premiar un concert que havia arribat directament al cor dels espectadors-oients. Aquesta banda, amb una mitjana d’edat juvenil (la precocitat dels músics, aquí i arreu, és cada vegada més sorprenent) no deixa de meravellar-nos en cada nova actuació i no es cansa d’escriure algunes de les pàgines més belles de la història de la formació. La seva mateixa supervivència, remuntant la crisi a força de feina i entusiasme, és un vertader miracle que cal atribuir a tots i cadascun dels seus membres, sense oblidar, però, la tenacitat de gent com en Llucià Serra i companyia, que, sense sortir a l’escenari, tant fan per la música del nostre poble.
Capítol a part per al director, Miquel Gayà. Aquest home està deixant entre nosaltres una petjada que serà mala d’esborrar. La seva passió s’encomana als músics i al públic, sap esprémer les possibilitat de la Banda fins a la darrera gota de les seves possibilitats i sap escollir perfectament els programes, adaptant-los tant al potencial dels músics com a les exigències dels oients. Sense girar l’esquena al passat, la presència de Miquel Gayà, amb la batuta en la mà, és una garantia de modernitat, una mirada sempre endavant.
De manera que molt bé. Gran concert. Concert d’etiqueta, per a saludar un nou any, el 2014, el qual, amb bona música com la que ens oferí la Banda, segur que serà més bo de dur. Enhorabona i felicitats per molts d’anys.
Programa:
Overture to a New Age Jan de Haan
La vita e’ bella N. Piovani
Moment for Morricone E. Morricone
Memory (Cats) A. Lloyd Weber
Vals de l’Emperador J. Strauss
Trisch-Trasch Polka J. Strauss
Dansa Hongaresa n5 J. Brahms
And der schönen blauen Donau J. Strauss
Llamps i Trons Polka J. Strauss
Marxa Radetzky J. Strauss
Acabat el concert, els membres de la Banda de Música i els espectadors van brufar amb cava pel nou any.
