Al punt, pujà una boirada intensíssima, tan espessa que no s'hi veia una passa a lluny i els moros se trobaren ben apurats perquè no podien avançar ni una passa cap al castell...



LA LLEGENDA DE LA BOIRA

Just a la vora de Capdepera, hi ha un putxet coronat per un ben conservat castell que deu tenir sobre unes dues hectàrees de clos i que servia per refugi i defensa dels que vivien per aquells paratges quan, abans d'haver-hi nucli de població, hi havia per les platges properes desembarc de pirates.
Conten que una vegada els gabellins ₍₁₎ veren com anaven desembarcant a una platja un gran estol de moros i, per por de les seues facècies, anaren ben de pressa cap al castell, dins el qual se tancaren i se prepararen per la defensa en cas de ser atacats. Els moros se dirigiren cap al castell en nombre tan alarmant que els gabellins, plens de por, invocaren la Mare de Déu de l'Esperança, que està dins una capella en el clos del mateix castell. Tragueren la seva imatge i la posaren a una finestra de la murada, girada cap a mar.
Al punt, pujà una boirada intensíssima, tan espessa que no s'hi veia una passa a lluny i els moros se trobaren ben apurats perquè no podien avançar ni una passa cap al castell.
En canvi, si se giraven cap a la mar, hi havia un aire tan clar que semblava que qualcú il·luminàs aquells paratges. Els mo¬ros resolgueren així deixar els gabellins i tornar-se’n a les seves barques; així ho feren i aquells quedaren lliures per aquella vegada de les pirateries dels africans.


(1) Així s’anomenen els naturals de Capdepera

Capdepera, 12 setembre de 1921.

Me la contà l'amo en Miquel Carrió de son Sastres (possessió del terme de Capdepera).

Ferrer i Ginart, Andreu (2009): Llegendes de les Balears. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col·lecció Serra d'or. pàg 143