Maria Sureda, Noemí Noch i Joan Sureda
És un fet poc usual, per no dir insòlit, que tres generacions d’una mateixa família mostrin les seves obres pictòriques en una exposició conjunta. Aquest és un fet no sols molt simpàtic, sinó que ve a demostrar com el sentiment i l’amor per l’art han quallat dins la família Sureda, fins a aquesta eclosió en què pare, filla i néta compareixen plegats, cadascun d’ells amb la seva personalitat, com a tres baules d’una cadena artística.
El veterà, en Joan Sureda, exposa unes poques obres de format important, en què se centra en el paisatge local. Na Maria, l’obra de la qual evidencia un bagatge de moltes hores de treballar amb els pinzells, presenta un conjunt de teles també de caràcter eminentment paisatgístic, que abasta resultats que van des de quadres resolts amb el blanc i el negre i tota l’escala dels grisos, fins a obres altament coloristes, impactants per la varietat cromàtica de la paleta. De la seva banda, na Noemí, la més jove de la família, amb bona mà, és la que hi posa més imaginació, amb obres farcides d’éssers i mons imaginaris, ens atrevim a dir que sota una forta influència literària.
Insistim en el fet inèdit de les tres generacions de la família Sureda exposant conjuntament. Ens n’alegram i els encoratjam a continuar creant. És una meravella.
Podeu visitar l’exposició fins al proper dia 22.
Laura González Caballero
Ens havien parlat molt bé d’aquesta debutant i el fet és que la visita a l’exposició que presenta en el vestíbul del Centre Cap Vermell va superar amb escreix les expectatives que aquest debut havia generat. Ens trobàrem, de fet, amb una mostra que, en el seu conjunt, sembla impròpia de qui, a una edat molt jove, es presenta per primera vegada en públic. Na Laura González Caballero ofereix a hores d’ara uns resultats que molts altres només assoleixen després de molts d’anys de cremar-hi molta cera. Però tot resulta encara més sorprenent si consideram que, com ella mateixa ens confessà, tot és fruit de la seva habilitat innata, sense un aprenentatge acadèmic al darrere. S’hi nota, en el conjunt exposat, l’evolució lògica i un procés de maduració permanent, cosa que en les obres més recents ja s’expressa amb tota la seva solidesa.
A més, ens hem d’apressar a dir, per si algú no ho sap, que en aquesta exposició na Laura presenta un conjunt de retrats resolts amb el carbonet i els pastels. Aquest fet no és gens ociós, perquè a ningú no se li escapen les dificultats que el retrat presenta, però que per a aquesta artista novella és un repte que ella resol amb una solvència admirable. I encara es recrea amb alguns dibuixos de format gran, en què la figura humana, en tota la seva dimensió, ens compareix plena d’harmonia i una absoluta precisió en les proporcions.
En definitiva, ens atrevim a dir que ens trobam davant l’eclosió d’una artista amb un futur esplèndid, per poc que perseveri. Té totes les condicions per a fer-se un nom en el món del dibuix i la pintura, i nosaltres ens permetem animar-la a seguir-nos sorprenent amb les seves creacions.
A la presentació, molt concorreguda, hi assistiren, a més dels retratats, un bon grapat de joves companys de l’IES i de l’Escola de Música. La inauguració acabà amb un refresc i l’actuació del grup OUTSIDE, del qual en forma part na Laura i als quals enregistràrem una cançó:
Alguns personatges posaren davant els seus retrats.
.
