Dia 18 d'octubre va tenir lloc la tertúlia del Club de lectura de Capdepera dedicada al còmic "Històries de barri", escrita per Gabi Beltran i Bartolomé Seguí. L'obra va ser publicada en català i castellà i compta 156 pàgines distribuïdes en vuit capítols. En aquestes "històries" s'hi narra com era la vida en el barri xino de Palma fa trenta anys, amb textos i uns dibuixos magistralment combinats.
El pròleg del llibre és d'Òscar Palmer qui en primera persona mostra vivències de l'època en què es desenvolupa l'acció.
"Històries del barri" agradà a gairebé tots els lectors i els tertulians explicaren distintes vivències personals relacionades amb l'època en què se situa l'acció.Després de la xerrada es presentà el nou llibre que s'ha de llegir i la data de la propera trobada. La tertúlia acabà amb un sopar aportat pels mateixos lectors.
En el transcurs de la tertúlia. els assistentes van poder xatejar amb Gabi Beltrán, conversa que reproduïm a continuació.
Què tal? Estam analitzant el llibre...
Estupend. Aquí sóc, pel que vulgueu.
- Què et sembla si t'anam passant les preguntes dels lectors?
- Perfecte, estic a la vostra disposició.
- Què ha representat el Casal Solleric per als professionals del còmic?
- És un espai dedicat a l'art. Per a nosaltres ha estat important, des de fa temps, poder estar presents allà. És un lloc magnífic i ens han donat suport des de fa temps.
- Perfecte, estic a la vostra disposició.
- Què ha representat el Casal Solleric per als professionals del còmic?
- És un espai dedicat a l'art. Per a nosaltres ha estat important, des de fa temps, poder estar presents allà. És un lloc magnífic i ens han donat suport des de fa temps.
- Mallorca té molts bons dibuixants de còmic per què deu ser?
- És cert. Molts som d'aquí, i després n'hi ha d'altres que arribaren i es quedaren. Mallorca és un lloc especial. Té màgia. Hi ha qualque cosa aquí que t'atrapa. Hi ha molts d'artistes que han arribat i s'han quedat: escriptors, músics, cineastes...
- Volem saber si el que se diu al capítol "invisible", allò del tir, és autobiogràfic.
- Ho és. Tenc una cicatriu a la meva cama esquerra...
- Tota aquesta experiència d'introspecció ha estat positiva o quelcom difícil de recordar?
- Ha estat difícil. Uso la literatura per a entendre'm i entendre. Perdonar i oferir una mirada positiva sobre coses que que no ho van ser. L'important és crear art amb el que sigui, i aprendre d'això.
- Què va suposar el premi Ciudad de Palma? Com ha vas fer per viure al límit i no acabar-hi?
- Ho vaig rebre en un moment difícil de la meva vida. M'estava separant de la meva dona. Ella assistí al lliurament del premi. A nivell artístic va ser genial. Va ser un reconeixement de la nostra feina, la de Tomeu Seguí i la meva. I el cert és que l'Ajuntament ho va fer molt bé. Van estar a l'alçada. I nosaltres ho vam intentar.
- Treballau en una segona part?
- Sí. Ja en feta més de la meitat. El llibre es publicarà a França, Alemanya i els Estats Units.
- Molt bé, enhorabona
- Gràcies.
- Gràcies.
- En quina època esta ambientada aquesta segona part? - Al 1982. A l'Espanya d'aquells dies.
- O sigui, és la continuació de la part gràfica... També té una part narrada?
- Si, així és. Hi haurà un relat enmig de les històries. Més dur que l'anterior. Però és el que he dit abans: construir art amb el dolor. Un exercici molt dur, d'introspecció.
- Qui serà l'editor?
- A Espanya, Astiberri. A Alemanya, Avant Verlag. A França, Gallimard. Als Estats Units, Penguin.
- També es publicarà simultàniament en català?
- Sí. Estam cercant editor. I probablement no sigui de Mallorca. Així estan les coses.
- Sí, realment s'estan posant complicades...
- Sí. Estam cercant editor. I probablement no sigui de Mallorca. Així estan les coses.
- Sí, realment s'estan posant complicades...
- Pel que és a la cultura, molt.
- Ens proposen a veure si podeu utilitzar una tipografia de mida un poquet més gran, als lectors de certa edat ja ens costa llegir. Com veus el tema dels lectors de còmic? Quina és la franja d'edat dels vostres lectors?
- Espanya no és França ni Alemanya. És una pena, però és així. Fa un mes vaig estar a Berlín convidat pel festival de literatura d'aquesta ciutat. L'Institut Cervantes no es va fer càrrec de res, i això que ho havia promès. Tenc un contracte amb ells, però es van fer els bojos amb mi i amb la resta d'escriptors espanyols. Ho pagà tot Alemanya, com sempre.
- En aquesta ocasió us ha llegit un públic que pensam que no és habitual. La majoria, som 19 persones a la tertúlia, i l'hem llegit 35, és la primera vegada que llegim còmic i l'idea general és que els ha agradat força i volen repetir l'experiència i llegir-ne més. Una de les assistents és na Concha, mare d'Òscar (autor del pròleg)...
- Gran tipo, l'Òscar. Una de les persones a les que més admiro. Va escriure un pròleg magnífic.
- En aquesta ocasió us ha llegit un públic que pensam que no és habitual. La majoria, som 19 persones a la tertúlia, i l'hem llegit 35, és la primera vegada que llegim còmic i l'idea general és que els ha agradat força i volen repetir l'experiència i llegir-ne més. Una de les assistents és na Concha, mare d'Òscar (autor del pròleg)...
- Gran tipo, l'Òscar. Una de les persones a les que més admiro. Va escriure un pròleg magnífic.
- Tots et donam les gràcies i et comunicam que els ha agradat molt l'experiència, tant el llibre com l'opinió de l'autor. Moltes gràcies pel teu temps i per les molèsties. Has estat molt amable.
- Ha estat un plaer. Quedo a la vostra disposició. Una abraçada a tots i gràcies per compartir aquest moment amb mi.
- Ja estam expectants per llegir la segona part. Estarem atents a la vostra feina. Salutacions a en Tomeu. Bona nit
- Bona nit i gràcies.
