El proper dia 26 de gener a les 18 hores, en el Teatre Municipal, tindrà lloc la presentació del Llibre “Vetleries. Vivències i cançons d’un Poble: Capdepera”, fruit de l’esforç de l’equip qui va guanyar la beca d’Estudis Locals de Capdepera.

  Les autores han estat, Elionor Gómez-Quintero, Àngels i Catalina Alzina, Maria Esperança Riera i Belina Morey. Això pel que fa a les tasques de recerca i redacció del llibre.  Pel que fa a la part musica , els enregistraments han estat a càrrec de Tòfol Sureda; els  cantaires han estat Maria Escales, Antònia Vaquer, Joana Colom i Tòfol Sureda; per últim l’instrumentació ha anat a càrrec de Margalida Mayol, Antònia Flaquer i Elionor Gómez-Quintero.
  El llibre va acompanyat de l’enregistrament musical de les cançons.

 En Miquel Sbert fa la presentació i entre d'altres coses diu:

“vetlleria”, diu l’Alcover-Moll, és el “lloc on es reuneixen les treballadores de la indústria de palma, a treballar la vetllada” i dóna el diccionari a la paraula el marc referencial de Capdepera). Les “vetleries” són l’objecte primordial del treball que teniu a les mans (encara que hi trobareu més coses). Aquest propòsit converteix l’estudi en una obra d’un elevat interès etnogràfic, perquè, fora de la geografia gabellina, la “vetleria” és una forma de comunicació poeticolúdica desconeguda.
Les autores del treball “Oci i festa al voltant de l’obra de palma” han escorcollat la memòria oral dels gabellins i han reconstruït per a nosaltres els continguts, les estructures i els processos de les “vetleries” tradicionals, n’han perfilat les característiques, n’han efectuat amb precisió d’entomòlogues la situació urbana, han recollit la creativitat “interna” i la generada per les “vetleries” i han fet l’inventari de les cançons que s’hi cantaven. Tot això ho han posat per escrit, de manera senzilla i planera però eficaç i rigorosa. Però, a més a més, han fet un miracle encara major: amb una deu de passió i de generositat del seu temps lliure han estat capaces d’enregistrar un disc compacte amb les cançons (i alguns dels cantaires) habituals de les “vetleries” del passat. Un exercici impagable que suposa una contribució indiscutible al coneixement i la difusió de la cultura popular de Capdepera i, per extensió a la de Mallorca i de més enllà.
El seu treball, esperonat per una beca municipal, és una aportació nova a la descoberta del que hem estat i una mostra valuosa d’afecte envers la gent senzilla i les seves capacitats de creació cultural. Tanta sort d’iniciatives com aquesta que, fetes des de l’amor a un patrimoni amenaçat, ens permeten recordar qui hem estat, entendre el que som i envestir el que serem amb major claredat i voluntat de resistència."