Hem d’agrair a la gent d’Es Musol que, al llarg de la seva dilatada trajectòria, tengui clar que vol fer teatre. I ja ens disculpareu si això sona a obvietat. Però el fet és que aquest grup ens demostra, una vegada i una altra, que el que vol fer és el millor teatre possible, posant en escena els millors textos, confiant en directors professionals i desafiant reptes sempre compromesos.
En aquesta ocasió, Txèkhov, però no el més teatral, sinó el més literari. El Txèkhov poètic, càustic, tendre, irònic... Relats de l’escriptor rus que, per obra i gràcia de Xavi Núñez – qui a més de la direcció, n’ha assumit la dramatúrgia – esdevenen una text únic, per a un espai únic, amb un fil conductor (El pavelló núm. 6) que els cohesiona. Tot de personatges heterogenis i d’històries personals úniques, però amb el tret comú que és la part de bogeria que, d’alguna manera, tots duim impresa en algun racó del cervell. Bogeria a la qual ningú sembla ser-ne aliè, ni tan sols els que suposadament ens n’han de deslliurar.
El que hauria pogut ser això, un text excessivament literari, va esdevenir – per obra i gràcia de tot l’equip, des del director al tècnic de luminotècnia, passant per l’autor de la música i els actors – un muntatge dinàmic i ple de ritme, sense pauses, és a dir, amb una posada en escena molt pensada. L’escenografia, essencial, va contribuir a posar en relleu el caos mental dels personatges.
Hem parlat de Xavi Núñez i ho hem de tornar fer per agrair-li que hagi estat capaç de bastir una obra per a vuit actors, en què tots ells assoleixen un nivell de protagonisme semblant. I això no és senzill. I a aquests, els actors, els hem d’agrair que hagin volgut donar una passa més en aquella trajectòria de què parlàvem més amunt i hagin vengut a demostrar que a Capdepera es pot fer – es fa – teatre sense concessions, és a dir, teatre en estar pur. Senzillament bo.
Direcció i dramatúrgia: Xavier Núñez
Música: José Maria Núñez
Repartiment: Biel Bisquerra, Colau Bordoy, Bàrbara Flaquer, Maribel Frontera, Toti Fuster, Maria del Mar Siquier, Pere Terrassa i Pep Uceda.