Avui he vist mals esperits al bosc, petits i no tant petits, que avui compareixen aquí i demà allà, però no desapareixen. Es queden al bosc per sempre i ja no se’n van mai.

He tornat al bosc de les fades i n’he vist una altra, l’he poguda seguir. Dins s’Alzinar, devora l’escola. He intentat captar una bona imatge, però l’únic que podia enfocar era brutor. Tots els llocs on s’ha aturat, instants, just per tocar enterra, estaven bruts...com si ens ho volgués mostrar, cansada i decebuda...

Taps, brides, elàstics i gomes, vidres, llosques i paquets de tabac, embolcalls de plàstic cartutxos de caça, llaunes, excrements de ca....brutor, ja degradada i reduïda que forma part del sol del bosc, que està dins la terra, entre les fulles i els aglans, entre l’herba roquera, cada vegada més difícil de recollir...



He tornat al mateix lloc a la mateixa hora i no he tornat a veure la fada. Hem recollit tot el fems que hem pogut amb els alumnes...però no l’hem vista... La fada ha desaparegut, com si mai hagués existit, com els vells marins...

Pot ser les fades també s’estan extinguint, se’n van per que ja no poden viure més a llocs tant bruts, llocs que a poc a poc perden la màgia i l’encant que pot ser elles necessiten.
Adéu també a les fades?

 

Nota: S’Alzinar és un bosc meravellós, res te que envejar a tants d’altres de la Serra. Però està junt al poble, hi suporta una pressió i contaminació inexplicable. El bosc del poble, ple de merda que hi deixen els mateixos que el gaudeixen? No té explicació, així som els humans...
El camí de la fantasia i la imaginació per arribar als nins, ells tindran la clau, nosaltres crec que ja no tenim remei.