En canvi, permanent.

 

Can Creu d'Inca. 9-20 maig 2008

 

El que present aquí és un resum del meu treball d’aquests darrers cinc anys, que a la vegada són els primers cinc anys de la meva tasca com a pintor.

 

           

 

 

           

Quan se va plantejar la possibilitat de dur a terme aquesta exposició vaig assumir el projecte amb un doble sentiment. Per una banda, sentia un cert recel a l’hora d’ajuntar obra tan diferent en un mateix marc expositiu. Però, per altra banda, m’estimulava fer-ho per poder mostrar que, sota una mirada més fonda, aquestes diferències es dilueixen. És cert que hi ha una diferència formal notable perquè aquesta obra és fruit d’un procés de recerca i experimentació. Però en tota ella hi ha una forma de fer comú i una mateixa manera d’entendre el procés creatiu. Pràcticament sempre he treballat a partir d’alguna cosa donada; han estat molt poques les vegades que he començat a treballar sobre una superfície en blanc un projecte preconcebut. Deia Valéry que la creació sovint consisteix en afavorir els atzars valuosos. En el meu cas, sempre he deixat intervenir obertament l’atzar, i normalment l’he deixat parlar primer. Mai he fet un esbós perquè sempre m’ha agradat treballar sobre allò que el moment m’ha proposat. A partir d’allò que l’atzar ha disposat he començat un diàleg; amb respecte i acceptació cap al que he trobat, però, a la vegada, amb fermesa amb el meu propòsit, tractant sempre de mantenir un equilibri.

 

Això ho vaig venir fent de manera implícita durant els tres primers anys, a les sèries d’”Atlàntides” i de “Ciutats invisibles”. Finalment ho vaig explicitar a la “Geometria del Devenir”, sèrie en la qual formes fluctuants i aleatòries co-actúen amb estructures planes i geomètriques, sempre en recerca de l’equilibri. En aquesta sèrie és més fàcil comprovar que geometria i atzar se necessiten mútuament: l’atzar dóna forma a la geometria, la geometria sustenta l’atzar. O a l’inrevés? L’atzar provoca una sensació de canvi permanent, la geometria es manté, en canvi, permanent. Però el devenir se troba delimitat per un perfil, quasi geomètric, i la geometria se mostra precària o interrompuda. Cap dels dos pot assumir un protagonisme excloent.

 

Al llarg d’aquests cinc anys la meva obra ha estat també en canvi permanent, la meva intenció s’ha mantingut, en canvi, permanent. O a l’inrevés?

 

 

 

Mateu Estarellas

 

 


GEOMETRIA DEL DEVENIR

 

    


De dins cap a fora, 2008

Mixta sobre fusta

100 x 150 cm

 


 

     

Realitat emergent, 2008

Mixta sobre cartró

82 x 112 cm

 


 

  

Cercant el propi centre, 2008

Mixta sobre cartró

82 x 112 cm


 

                 

 

En canvi permanent, 2007

Mixta sobre fusta

2 peces de 128 x 64 cm

 


 

 

                         

        Oracle, 2007                                     Aire gelat, 2006

     Mixta sobre cartró                                Mixta sobre paper

        100 x 70 cm                                         92 x 61 cm


                                

Silenci, 2006

Mixta sobre cartró

82 x 112 cm


 


“LES CIUTATS INVISIBLES”

I ALTRES PAISATGES ETERIS 

Les ciutats invisibles n. 1, 2006
Acrílic sobre fusta
120 x 240 cm

Les ciutats invisibles n. 2, 2006
Acrílic sobre fusta
100 x 150 cm

Les ciutats invisibles n. 3, 2006
Acrílic sobre fusta
100 x 150 cm
 

ATLÀNTIDES”

I ALTRES ONIRISMES 

  

        

Atlàntida I, 2004                                     Atlàntida III, 2004

Mixta sobre fusta                                    Mixta sobre fusta

96 x 119 cm                                           96 x 119 cm

 


Peix, 2004
Acrílic sobre fusta
86 x 174 cm

Moviment submarí, 2004
Mixta sobre tela
130 x 162 cm