Cap Vermell - Mateu Estarellas (obres 2003-2008)

Detalls: Escrit per: Cap Vermell; Categoria: Fotografies; 21.04.2008; Vist: 4219

En canvi, permanent.

Can Creu d'Inca. 9-20 maig 2008

El que present aquí és un resum del meu treball d’aquests darrers cinc anys, que a la vegada són els primers cinc anys de la meva tasca com a pintor.

Quan se va plantejar la possibilitat de dur a terme aquesta exposició vaig assumir el projecte amb un doble sentiment. Per una banda, sentia un cert recel a l’hora d’ajuntar obra tan diferent en un mateix marc expositiu. Però, per altra banda, m’estimulava fer-ho per poder mostrar que, sota una mirada més fonda, aquestes diferències es dilueixen. És cert que hi ha una diferència formal notable perquè aquesta obra és fruit d’un procés de recerca i experimentació. Però en tota ella hi ha una forma de fer comú i una mateixa manera d’entendre el procés creatiu. Pràcticament sempre he treballat a partir d’alguna cosa donada; han estat molt poques les vegades que he començat a treballar sobre una superfície en blanc un projecte preconcebut. Deia Valéry que la creació sovint consisteix en afavorir els atzars valuosos. En el meu cas, sempre he deixat intervenir obertament l’atzar, i normalment l’he deixat parlar primer. Mai he fet un esbós perquè sempre m’ha agradat treballar sobre allò que el moment m’ha proposat. A partir d’allò que l’atzar ha disposat he començat un diàleg; amb respecte i acceptació cap al que he trobat, però, a la vegada, amb fermesa amb el meu propòsit, tractant sempre de mantenir un equilibri.

Això ho vaig venir fent de manera implícita durant els tres primers anys, a les sèries d’”Atlàntides” i de “Ciutats invisibles”. Finalment ho vaig explicitar a la “Geometria del Devenir”, sèrie en la qual formes fluctuants i aleatòries co-actúen amb estructures planes i geomètriques, sempre en recerca de l’equilibri. En aquesta sèrie és més fàcil comprovar que geometria i atzar se necessiten mútuament: l’atzar dóna forma a la geometria, la geometria sustenta l’atzar. O a l’inrevés? L’atzar provoca una sensació de canvi permanent, la geometria es manté, en canvi, permanent. Però el devenir se troba delimitat per un perfil, quasi geomètric, i la geometria se mostra precària o interrompuda. Cap dels dos pot assumir un protagonisme excloent.

Al llarg d’aquests cinc anys la meva obra ha estat també en canvi permanent, la meva intenció s’ha mantingut, en canvi, permanent. O a l’inrevés?

Mateu Estarellas