QUAN MIQUEL ÀNGEL MAS DIGUI MAR
Poques paraules basten en les boques en calma per parlar d’un llibre tan intens com Dic mar, de Miquel Àngel Mas Mas, premi Vila de Lloseta 2024. La intensitat lírica d’aquest poemari és d’alt voltatge, en una conjugació dels elements surrealistes, gairebé d’escriptura automàtica en un vers lliure i corrosiu, d’un sol paràgraf o estrofa, on prosa poètica i poesia es donen la mà, sense saber exactament on és el límit de cada gènere. El títol ens remet a l’oralitat, car «dir» és anticipar allò que l’autor és a punt de fer: recitar el mar, en un exercici de poiesis (creació poètica, si voleu), que esdevindrà com un fet nou i un naixement artístic.
En principi, Mas aprofita elaborades imatges, que ens transporten a la bellesa de la poesia, amb al·literacions ben trobades, com «Camamil·la de Maó» i altres recursos anafòrics que faran de la seva estètica una premonició d’allò que ens espera: un poemari dens sense cap concessió, on l’artista s’hi ha deixat «mig fetge», en les seves pròpies paraules. Les constants literàries de Miquel Àngel Mas oscil·len entre el realisme brut i la poesia surrealista per damunt de totes les coses, com si fos un poeta francès del segle XIX, però la depuració estètica que ha portat a terme des de Sutzura 25 fins a Dic Mar, l’ha alliberat de tota reminiscència bukowskiana per donar pas a un sentit més elevat de la creació poètica, un camí personal sense retorn, on deixa entreveure el domini d’altres arts com la fotografia.
Posteriorment, cada paraula té el seu pes propi dins el llibre, on la calma té presencia mitjançant la contemplació del mar, a la que ens convida, talment Pedro Salinas en el poema «El contemplado», tot i que aquesta vegada en català, més nostra, més personal. El poeta usa la polisíndeton a versos com «Ni nigromants ni abismes ni agonies», també ens allibera del pes de la puntuació, en ocasions i desplega en tot el poemari l’adjectivació, que enriqueix cada vers: vells, peregrina, ínclit, titil·lants, terrós i brut, las...També la metàfora hi és present. Grumers, déntols i ferrasses habiten les seves coves semàntiques.
En definitiva, quan Miquel Àngel Mas digui Mar, a la biblioteca de Capdepera, divendres dia 14 de Febrer a les 19h de 2025, en presència de l’endèmic poeta calarrajader Jaume Fuster, s’obrirà davant nosaltres tota la Mar Mediterrània i quedarem coberts pel salnitre de les seves belles paraules, un regal per a les nostres oïdes impertinents, paga la pena esser-hi. Per ells, per la poesia i per la seva veritat, jo també Dic Mar!
Joan Cabalgante i Guasp
MAS, Mas, Miquel Àngel: Dic mar. Aida Edicions. Col·lecció Ossos de Sol/87. 2024.
