Tenir càncer en la fase neoliberal del capitalisme als EEUU
No vull contar la història del càncer de la manera en que m’han ensenyat a fer-ho.
El silenci en torn al càncer de mama del que Audre Lourde escriví fa 39 anys s’ha convertit en una extraordinària i sorollosa producció de llenguatge sobre el càncer de mama. Ha entrat al circuit de l’espectacle, si volem seguir l’estela de Debord.
Arrabassa’t els cabells a punyades en llocs que generen ansietat social: el jutjat de guàrdia, el Banc d’Amèrica...
Guaita per la finestra del cotxe i deixa que el vent se’n porti els cabells.
Arrancat de rel mates de pèl púbic i envia-les a tecnòcrates...
El malalt passa de persona a ser un quadre estadístic que els metges interpreten. La informació és poder.
El tractament contra el càncer sembla organitzat per a que algú obtingui el màxim benefici.
Si mor d’aquest càncer, dic als meus amics, desmembreu el meu cadàver i envieu la cuixa dreta a Cargill, la ma esquerra a Apple, els turmells a Procter&Gamble, l’avantbraç a Google.
A les pacients amb càncer de mama se’ls recomana un comportament de best-seller d’auto-ajuda. Masclisme. Cosificació de les pacients. El càncer se pateix segons la raça, el sexe, la classe social, l’estat civil: fadrina, casada, divorciada, mare fadrina, homosexual.
M’he trobo amb un titular: “La actitud ho és tot per a una supervivent de càncer de mama”. Cerc el titular “La actitud ho és tot per a un tipus amb diabetis”... “La actitud ho és tot per a un ferit amb arma de foc”...
La malaltia mai és neutra. El tractament mai està lliure de ideologia. La mortalitat mai està exempta de política. Un món que privatitza la supervivència.
Els llacets rosa adornen objectes i processos que maten gent. Peu de pàgina 8: El programa “Posa’t guapa, te sentiràs millor” (1989) fundat per Personal Care Products Council, una entitat benèfica de la indústria cosmètica amb col·laboració amb l’Associació Estatunidenca contra el Càncer i l’Associació de Cosmetologia Professional ofereixen tallers on se donen consells com camuflar àrees problemàtiques i regalen kits de cosmètica. Molts de productes donats contenen substàncies vinculades al risc de patir càncer, segons la Breast Càncer Action.
La comercialització del llacet rosa per part d’Avon, Estée Lauder i l’organització benèfica Susan G. Komen, una vegada trobada la manera de saltar-se a Charlotte Haley, creadora del llacet i no disposada a la seva mercantilització.
A Anne Boyer li diagnosticaren el 2014 un càncer de mama triple negatiu amb una probabilitat de supervivència transcorreguts cinc anys d’entre un 3% i un 15%. Al 2020 li concediren el Premi Pulitzer de no ficció per “Desmorir. Una reflexión sobre la enfermedad en un mundo capitalista”. Actualment treballa a la universitat de Saint Andrews, a Edimburg, ensenyant escriptura creativa i la seva opinió sobre la sanitat als EEUU no ha canviat.
Per seguir informats: https://efeminista.com
Anne Boyer. Desmorir. Una reflexión sobre la enfermedad en un mundo capitalista. Sextopiso. 2021. Pp. 260.
