La pau perpètua
Els tambors de guerra redoblen. Sempre se senten redoblar tambors de guerra. Ara s’escolten de més a prop. Potser és un bon moment per rellegir Sobre la pau perpetua, aprofitant els tercer centenari del naixement del filòsof.
Per aconseguir la pau s’ha de complir sis articles preliminars. Cap d’ells s’avenen amb l’estat de coses actual.
Pel que fa als articles definitius per a la pau perpètua, l’Estat de dret és l’únic del qual podem bravejar tot i que la seva aplicació és deficient en la majoria d’estats i la representativitat manca a molts d’ells; a més, als estats democràtics van en augment els electors que elegeixen partits que els menyspreen. El segon article, una federació d’estats lliures, va a la baixa, la impotència de la ONU davant els reptes internacionals és majúscula. I les condicions d’hospitalitat universal és conculcada obertament pels estats democràtics, al menys 8.565 persones moriren en les rutes migratòries al 2023.
Definitivament, si les condicions per a una pau perpètua que assenyala Kant son condició necessària per a la seva consecució, estam molt lluny d’aconseguir-la. Fins i tot podem tenir la temptació de pensar que des de 1795, any de la publicació del pamflet, no hem fet sinó retrocedir.
Pensava Kant que inclús per a un poble de dimonis és possible la constitució d’un Estat conforme a dret i que de la bona constitució de l’Estat es pot esperar la formació moral d’un poble. Malauradament conrear aquesta esperança avui dia ha esdevingut feina de titans; per la condició d’àngels caiguts, potser els homes al més que podem aspirar és a treves emmarcades entre episodis violents.
Immanuel Kant. Sobre la paz perpetua. Tecnos. Clàsicos del Pensamiento. 1991. Pp. 69.
