LES LLÉPOLES LLEPADES DE GABRIEL TORRES
Encara record aquell alè d’embranzida de quan en Biel presentà el seu llibre de memòries Pupil·les de llegums, de com l’amfiteatre municipal de Capdepera queia ple a vessar amb tot tipus d’espècies d’amics i d’altres animals fantàstics. Des l’escenari vaig tenir la sensació que tot el poble ens contemplava amb expectació, el dia de la presentació de Llepades de llop devia ser la mateixa. A més, la gran venda d’exemplars corroborà una vegada més que l’autor aquí present és un best-seller gabellí, estimat per tothom.
I és que, per saber-ne un poc més de la destresa de l’autor, només cal recordar el pregó que llegí Torres durant el Mercat Medieval, on tots els noms i malnoms de Capdepera queien de la seva mollera a la capella del castell sobre el públic assistent: que si Pil·litus, que si Castus, que si Barruans i Barones...allò era un carant memorialístic, un degotall de noms d’un arbre genealògic que configurà la idiosincràsia gabellina. I Biel sense papers, com un rapsoda homèric, recitava sense aturar els noms d’ignotes nissagues.
De cop i volta, me va venir al cap la primera vegada que vaig topar amb ell, als premis Ploma de Ferro de l’any 2002, quan va presentar el seu relat sobre el padrí «Roqueta», present aquí a aquestes Llepades de llop, un llibre de relats que estic convençut que el gaudireu d’allò més. Ell, somrient i amable com si fos ara gairebé el retrataria, com també record el curs d’escriptura creativa que férem plegats amb Joana Abrines, on el relat Hamburguesa de somera ja va fer acte de presència, com també ho fa en aquest llibre.
D’altra banda, com bé deia en Gracián «Vale más pelear con gente de bien que triunfar de gente de mal», i és que haver lluitat ni que sigui només literàriament de vora en Biel ha estat un autèntic privilegi, que li agraeixo amb escreix.
Però què hagués passat si en Biel no hagués lluitat per ser un autor local de categoria? Què hauria succeït si enlloc d’haver nascut a Capdepera ho hagués fet en plena casta a la riba del Ganges? Hauria publicat aquesta obra? Hauria escrit Sant Antoni i dos dimonis per un enfony? O li hauria dedicat el llibre a Buda? El que sé cert és que segurament ens hauríem perdut tot l’humor i la bona conxorxa que porten cada una de les seves paraules, perquè de paraules i expressions, Biel en té per donar i per vendre: «empentes i rodolons, gallimarsot, xampurrejar, glatir, retruny, gavadal, pelacanyes, malastruc, taral·lirot, xàldigues, botanes...». Les històries que conta Biel, m’han emocionat i m’han ajudat a comprendre millor el món que ens envolta, de vegades cruel, de vegades injust. La seva declarada postura anticapitalista i anticonsumista es veu reflectida en algun des seus relats, mentre crea així una icona de lluita contracultural gens menyspreable.
Posteriorment, a què no sabíeu que l’autor té més de 250 pàgines de Cròniques amb samarreta i calçons curts, el resum de cada partit de l’Escolar des de 1987 fins a 2020 publicades per Cap Vermell amb pròleg de Jaume Fuster Alzina i contra pròleg de Pere Cortada? A més estan signades sota el malnom de «Roqueta». Moltes de les seves històries, amb presentació inclosa per al gran públic, són un fil de pensament monologat ple de «sorpresa, estupor, incredulitat, atribolament, esblanqueïment i taquicàrdia. Tot això plegat i encara molt més!».
En definitiva, aquestes llépoles llepades són un resum d’una ploma que s’ha esforçat per ser-ho i que ho ha aconseguit, que ha fet poble i que ha tengut la valentia de posar sobre el paper les idees que de vegades el subconscient transforma dins nosaltres mateixos i on hi veim reflectides totes les nostres curolles mentals, desitjos prohibitius, a fregar del límit de la permissivitat, perquè d’això es tracta senyores i senyors de rompre les barreres mentals que ens empresonen o com deia el poeta malagueny Altolaguirre «ya que no puedo ser libre/ agrandaré mis prisiones». Tal vegada, rompre-les és una millor manera de ser lliures. Moltíssimes gràcies, Biel i per molts d’anys!
Joan Cabalgante i Guasp
TORRES i Malpesa, Biel J.: Llepades de llop. Editorial Documenta Balear. Col·lecció Magatzem can Toni. 174. Palma 2024.
