Dibuixos: Pere Joan
           Carretera, senalleta.                                                                                Cofa, cofeta, cofinet.



Carretera, senalleta: Senalleta amb tapadora acabada en punta que es penjava a l’agulleta del carro N’hi ha que tenen com un cornaló per subjectar la botelleta de l’oli


Cofa: Canastra rodona de llata de dimensions grosses molt útil per anar a collir ametles, traginar tota classe de gènere, etc. És d’entre i voltes i sol tenir voretes Té diverses variants amb altres noms segons les característiques i l’ús, com ara la cofa de quartera, que sempre du anses, que han d’anar cordades a banda i banda, una corda més amunt i l’altra més avall.
 

Cofeta: Variant de la cofa, però només d’entre i voltes És més petita i de llata més comuna.


Cofinet: Variant de la cofa, de llata més fina i reservat als articles més fins.





 
Queden molts noms de les diverses peces clàssiques d'obra de pauma. A continuació en relacionam un seguit. No oblideu que  les peces es miden pel nombre de voltes amb què estan elaborades. Al final de l'article teniu un cartell en pdf.


Cove (variant de covo): També denominat cofa valenciana perquè va ser dissenyat per a la recollida de taronges, a petició d’una comanda valenciana.


Cucales: Peça amb la qual tapaven els ulls de les bísties per batre o voltar la sínia per a que no es marejassin.


Cuiner: Senalleta grossa (de a voltes) amb ansa de corda, d’esporguim o de bri.


Estamera, senalleta: senalleta de forma allargada per ficar les agulles de fer jersei Rep aquest nom per les agulles d’estam.


Esteranyinador: granera llargaruda per llevar les teranyines als cel rasos de les cases antigues -que generalment eren altes- sense necessitat d’haver-se d’enfilar.
 

Estora: Peça per protegir-se els peus del fred a l’hivern.


Estorí: Estora de dimensions més petites o d’ús individual Se’n feien d’espusims (def esporguims), de llata, etc Els seus usos eren diversos: des de posar-hi els peus a damunt a l’hivern per tenir-los calents o per posar devora la porta i poder-se eixugar els peus quan plovia


Estormia: Espècie de puf o tamboret per seure baix i sense respatller, de forma cilíndrica i farcit de palla o esporguims perquè fos esponjós La part externa anava folrada de llata i un temps era molt pràctica per seure devora el foc Avui, més aviat, serveix de decoració


Gabellí: Nom que reben els bolsos-senalleta que es duien amb la mà, de forma acampanada i una mica alt (més estret a la base i més ampli a la part de dalt).


Granera: Peça feta amb ventalls de palma i mànec de canya que s’utilitza per agranar.


Granereta: Variant de la granera de dimensions més reduïdes S’utilitza per emblanquinar i/o fer xemeneies netes (fogoneres).


Llenyer: tipus de cofa per dipositar la llenya que s’ha d’anar afegint a la xemeneia Té uns 75 centímetres.
 

Maleta: Variant de la senalleta, però ja un poc més moderna Va cordada amb dos botons.


Maletí: Variant de la maleta, però més estreta i de llata més fina.


Moroto: Senalleta grossa de 8 voltes però amb els brins negrosos.


Morrió: Espècie de senalla que es penja als morros de les bísties perquè aquestes hi puguin menjar.


Paner: peça de llata amb una ansa gruixuda, semblant a un gabellí, però rodó. Era una peça de poca utilitat.


Sàrria: Senalla que antigament es feia servir per traginar palmes, llenya i carbó, segons la necessitat Generalment es feia amb llata de cames perquè, donades les seves dimensions, així era més fàcil de cosir.


Sarrió: Antigament quan molts de carros anaven pel poble es feia servir com a recollidor dels fems que les bísties deixaven També s’utilitzava dins la casa com a substitut de la pala, quan no hi havia res pus per recollir la brutor.


Senalla: cistell de llata de dimensions mitjanes (’- voltes) que s’utilitza sobretot per anar collir ametles, traginar tota classe de gènere, etc. Sol tenir voreta.


Senalleta: peça que s’utilitza sobretot per anar a comprar Les seves dimensions són de - voltes i la seva base varia segons l’alçada de la peça.


Senetxo (diminutiu de senalletxo): és més ordinari i a damunt té una voreta negra o vermella Es convertia en borde quan era de , o voltes i tenia una sola voreta.


Ventador: Instrument per ventar el foc i avivar-lo

 


clicau damunt per accedir al pdf