EL MATARIFE

El suïcidi de la burgesia com a classe rectora de la societat s’encarnà en tres homes: Joseph Roth, Stefan Zweig i Sándor Màrai. A partir d’aquí el caos i l’anarquia, el món passà a ser governat per tecnòcrates sense valors que se regeixen per la raó instrumental essent l'objectiu últim anar augmentant el pib, que ningú sap què és i molt manco com es calcula, però que du a mitja humanitat de capoll. Ara mateix, la destrucció de Gaza col·labora a incrementar-lo. D’aquí la importància d’aquests tres autors.

És aquesta la primera novel·la que publicà Màrai i,  com se sol dir en els ambients literaris ja despuntà maneres. En cent pàgines escasses, Sándor Márai dissecciona a Otto Schwarz i la seva circumstància donant una primera mostra de la seva vàlua que se confirmarà en la  posterior producció que el durà a ser uns dels més importants testimonis del final d’una època.

La biografia d’Otto Schwarz, tot i ser excèntrica, pot passar pel prototipus de les lleves dels soldats, eufòrics i somrients, que veiem en els documentals de l’època, pujant als trens que els conduiran a les tempestats d’acer que canviaran per sempre la idea del què és la guerra.

I a la tornada, víctimes derrotades i esmaperdudes, deambulant pels carrers de les grans ciutats; acabaran convertint-se en la infanteria del Nationalsozialismus. Fins a la darrera pàgina no ens enteram que hem estat llegint una novel.la de terror. En acabar la lectura i acomiadar-nos del personatge, els Otto Schwarz construïran un mataderu industrial i se dedicaren al terror a l’engrossa.

La capacitat de retratar al protagonista en quatre pinzellades, aconseguint transmetre la seva complexitat psicològica sense reduir-lo a un estereotip i la descripció de situacions dramàtiques de manera senzilla fan de Matarife una petita joia.

SÁNDOR MARAI. El matarife. Penguin Random House. Narrativa Salamandra. 2022. Pp. 105.

------------------------------------------------------------------