L’artista va presentar la seva instal·lació “Èter en úter” entre amics i col·laboradors.

Divendres 22 de desembre, a les 18h, a la cotxeria del Centre Melis Cursach es va dur a terme la tradicional “Celebració de la llum”, la darrera trobada entre amics i coneguts de totes les exposicions que tan bé Maria Massanet i Gori Reixach han preparat durant aquest any i els anteriors. 

Primerament, en rotllana, tots els assistents es reuniren, a poc a poc, fins que arribà el moment en què la batlessa de Capdepera, Mireia Ferrer va dirigir unes paraules a tothom. Comentà que aquesta celebració s’ha fet per convidar a tots els amics del Centre Melis Cursach que han acompanyat durant les exposicions que se feren, mentre esperava que la gent en gaudís. També va donar les gràcies a Maria i Gori, perquè sense ells no seria possible que es fessin aquestes exposicions i donar els molts d’anys i desitjar les bones festes. D’altra banda, Fina Massanet explicà que per a ella va ser tota una sorpresa poder fer aquesta instal·lació artística, a partir de la informació donada (la Verge del Castell, el que significava la festa gabellina…); ella pensà de quina manera podia intervenir amb el projecte. Li vingueren molts de conceptes al cap: una verge embarassada, la força d’una dona quan està esperant…el miracle de la vida i la gestació. Després, confessà que ella era un poc espiritual i la idea que tengué va ser a partir de la comparació de l’Univers, de l’explosió del Big Bang, de la llum que ho crea tot amb el naixement d’una nova vida, que es pot observar inclús a través d’un microscopi. A més li agradà
molt aquest tema de la celebració de la llum, així que partí de l’Univers, de la llum, que és una mateixa cosa i d’aquí va néixer el “miracle” d’Èter en úter, d’allò que neix dins una dona, a partir d’un fil vemell. La dona és capaç de crear un nou òrgan, la placenta també batega d’aquí, fins que acaba la vida. Per la seva part, Maria Massanet comentà que li proposaren que presentés tota la documentació de com havia presentat aquest projecte, anuncià el concert de jazz que es feia a la part de sota i convidà els assistents a anar fins a la finestra de la saleta per presenciar la inauguració de la instal·lació. 





Seguidament, els assistents pogueren contemplar una video projecció amb imatges creades per l’autora que ella mateixa s’encarregà de presentar i dir que pel procés creatiu s’havia inspirat en una amigaper a dur-lo a terme, també present a l’acte. Després, a la part del pati es pogué gaudir de cava, xocolata, ensaïmada i uns canapès salats i de l’amable conversa dels assistents; d’altra banda, a les voltes de baix, el trio Jazz Friends va oferir un concert d’aquesta música, que els assistents gaudiren d’allò més, belles melodies, amb cançons d’intèrprets com a Frank Sinatra, que la gent seguia amb el ritme i que podia escoltar fins i tot d’assegut com si d’un concert selecte es tractés, un concert esplèndid que fins i tot comptà entre el públic amb un gosset. Mentrestant, els fins dibuixos de Fina Massanet, podien donar una idea del seu plantejament: la tinta vermella traçava cordons umbilicals i fetus de llum, del que encara estava per venir, aquesta calidesa tan humana d’una festa que esperem que es pugui tornar a repetir. 

Finalment, la instal•lació al primer pis va entusiasmar els assistents. Tot plegat va ser una magnífica festa de solstici d’hivern per celebrar la llum, però també l’amor i l’amistança que envolten aquests dies. Esperem que no sigui la darrera, i acabam amb un poema de Margarit, bones festes!

Joan Cabalgante i Guasp