Carta d’amor

A Lausana estant, Gerhart Hirsch, un jueu austríac pobre com les rates, i Doreen Keir, anglesa, actriu en una companyia de teatre, es fitaren per primer cop el 23 d’octubre de 1947.

Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. T’has encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t’estimo més que mai.

Així comença Carta a D. Història d’un amor. Gerhart li devia –creia que li devia- a la companya de la seva vida explicacions sobre el per què no acceptà de bell antuvi el sentiments que dur aparellat l’amor.

Al 1973 a Doreen li diagnosticaren una aracnoïditis degenerativa i dos anys desprès un càncer de l’endometri. El 24 de setembre de 2007 la parella se suïcidà a Vosnon, on vivien.

Gerhart Hirsch és conegut pel seus noms de ploma, Michel Bosquet i André Gorz. Periodista i escriptor derivà vers l’estudi de l’economia del treball i l’ecologia política. Teòric del decreixement, en el seu últim article, el feia un imperatiu per a la supervivència. Escriví que “la sortida del capitalisme tindrà lloc sí o sí , de forma civilitzada o bàrbara”. La primera necessita d’una revolució cultural que canviï les mentalitats i les estructures de poder en un sentit ecològic, la bàrbara ja la vivim.

“Recentment he tornat a enamorar-me de tu un altre cop i dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l’escalfor del teu cos vora el meu... Tots dos voldríem no haver de sobreviure a la mort de l’altre...”

Son les paraules amb les que acaba la carta datada entre el 21 de març i el 6 de juny de 2006.

Admirant les acrobàcies de les orenetes Doreen exclamà: “Quanta llibertat per tan poca responsabilitat! ”. El lector aixeca els ulls del llibre, i se demana si un règim polític en que el vot no du aparellat responsabilitats es pot anomenar democràtic.

 
André Gorz. Carta a D. Història d’un amor. Edicions de 1984 s.l. 1ª edició 2019. Pp. 109.