El llibreter Mendel

En els viatges al llarg i ampla del món literari, el Gremi de lectors empedreïts ha recalat a Viena, a la part alta de l’Alserstrasse, al cafè Gluck, per a trobar-se amb Jakob Mendel. Malauradament no hi era, la darrera vegada que hi va esser va ser tret a fora a caixes destemprades pel nou propietari, un tal Gurtner, que “havia adquirit la massissa consciència de l’època del benefici”, segons explica l’autor, que coneix la feta pel que li contà, xiuxiuejant, la gent.

Jakob Mendel se passà més de mitja vida al cafè, assegut a la mateixa taula que havia convertida en el seu despatx des d’on s’aprenia de memòria catàlegs bibliogràfics i rebia la clientela. Fins que arribà un dia en que els nacionalistes, emparats en el dret de la força, decidien qui pot viure i a on i el s’endugueren a un camp de concentració. Vist retrospectivament podem ben dir que va esser una premonició, ja que anys a venir, els nacionalistes tornaren decidir qui pot  viure i a on, i l’autor va haver d’iniciar un pelegrinatge que el dugué a Petrópolis on l’esperava un tràgic final.

Així que no poguérem veure’ns amb Mendel el llibreter, però en coneixem els detalls gràcies a Stefan Zweig que sap moltes històries dels anys convulsos en que la burgesia deixà de tenir en les seves mans el destí del món, que acabà regentat per nihilistes.

Desprès anàrem a la Stallburggasse, 2, a dinar de menú, Wiene Schnitzel mit salat per 15,90 euros, amb Thomas Bernhard; però aquesta és una altra història.

 
Taula reservada per a Jakob Mendel