Un clàssic de la modernitat, un títol d’exposició que defineix plenament qui fou i què és l’obra de Pau Lluís Fornés (1930-2006).
I és que Fornés és un artista imprescindible per entendre l’art a Mallorca del segle XX. Així de clar. Nascut l’any 1930, virtuós de la pintura. Als vint anys, en plena autarquia, ja havia visitat París, Amsterdam, Londres i Roma. Tot i ser el més jove, pertany a una generació d’artistes autodidactes i heterodoxes, que s’allunyaren de les doctrines oficials i revolucionaren l'art. Des de la figuració, abandonaren les oliveres i marines per proposar una nova mirada. Expressionista. Amb força.
L'exposició recull un itinerari per tota l'obra de Fornés tant per èpoques, materials, colors, formes i temàtiques.
Algú ha qualificat l’obra de Fornés de manierista en el sentit que aquells sucesors del classicisme del Renaixement introduiren la ruptura de la unitat espacial i de l'equilibri: l'espai l’enteneren com a divers i per tant amb diferents visions. Res millor s’ajusta a la feina de Pau Fornés.
Fornés va crear un llenguatge en el qual domina el dibuix, l'experimentació amb els colors i les formes, un aparent desordre compositiu i una acusada estilització de les figures. Amb la superposició d'objectes i capes crea composicions abarrocades que les envolta d'una atmosfera lírica, no exempta d'un punt de nostàlgia i tristesa. Una altra característica que es pot veure a tota l'obra de Fornés és aquesta figura humana que sovint està abstreta, meditativa i immersa en un món sensual i voluptuós.
I destacar la força i l'expressionisme de la seva obra des de la tendresa i la fantasia que defineix el seu estil inconfusible i característic.
L’escrit d’Alcover al catàleg de 2001 del Casal Solleric comença amb la cita: Ut pictura poesis (literalment «com la pintura així és la poesia», o «la poesia como la pintura») és una locució llatina utilizada en la teoria de l’art i la literatura. Formulada pel poeta romà Horaci i que planteja que «la poesia és pintura que parla i la pintura poesia muda». Res millor, s’ajusta a obra de Fornés. Artístia polifacètic que també compartí experiències amb la generació de poetes i literats mallorquins com Blai Bonet, Llorenç Moyà, Josep Maria Llompart o el mateix Llorenç Villalonga.
Tot i ser de Palma, Fornés té una llarga relació amb Capdepera on hi passà llargues temporades a finals dels 60 i principis del 70. Aquí pintà diversos frescos a locals i, on encara conserva molts d’amics i coneguts. A l’acte d’inauguració hi assistiran diversos amics seus així com l’artista Gustavo, més jove que ell i amb qui tengué una estreta relació els anys seixanta.
La seva fillola, M Rosa Salinas, hereva de l’obra es mostra molt contenta de mantenir viu l’esperit del seu padrí jove amb aquestes exposició i mostra la seva satisfacció de que Capdepera aculli aquesta mostra tan representativa de l'art del seu padrinet.
Gustavo, ens comentà que conegué els anys seixanta, quan ell començava, a Pau Fornés, a qui admirava tant personal, com artísticament. Llavors Fornés ha havia guanyat tot quan certamen artístic havia: “Salón de Otoño", Ayuntamiento de Palma, Gobierno Civil,...
En aquesta ocasió, i més que mai, vos recomanam que visiteu l'exposició que romandrà oberta fins dia 30 de juliol els dies feiners de 9 a 14h i de 16 a 19,30h. A continuació reproduïm detalls d'algunes de les seves obres exposades per tal que comproveu la qualitat artística de totes elles i vos dessitjam que al veure-les en la seva globalitat pogueu sofrir la síndrome de Stendhal (també anomenada síndrome de Florència)
