L'Anuari de la Joventut. Illes Balears 2021 es presentà dijous dia 2 de desembre al Parlament de les Illes Balears. El formen 16 articles amb una sèrie d'indicadors i de reflexions sobre el context, les perspectives de futur i les vivències del jovent en temps de COVID: l'emancipació, la participació i la prevenció. Sols hi ha dos estudis en municipis, un a Capdepera i l'altre a Calvià. Les baixes expectatives de futur i la vulnerabilitat que pateixen els joves representen el fil conductor del conjunt d'articles monogràfics, que tracten sobre emancipació, ocupació, pobresa i participació a les Balears.
La directora de la publicació, la doctora de pedagogia Belén Pascual, explica els àmbits d'estudi en què s'ha centrat. L'impacte de la COVID entre la població jove hi és ben present.
La presentació comptà amb la conferència de Pablo Simón, doctor en Ciències Polítiques i Socials i autor del pròleg de l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2021. La ponència «Una generació entre dues crisis: de la gran repressió a la pandèmia» la podeu veure i escoltar a l'enllaç de You Tube del canal de la UIB: https://www.youtube.com/watch?v=dyculM7ZL-k
Segons expliquen els autors, l’any 1990, els serveis educatius i socials de l’ajuntament de Capdepera plantejaren la realització de l’Estudi de població i necessitats socials del municipi de Capdepera, que a l'any 1990 tenia 7.254 habitants (el 2020 en tenia 12.158). D'aquell estudi, un dels primers fets a les Illes i que suposava una nova manera de treballar disposant d’unes dades científiques i properes a la realitat, se’n derivaren d’altres. Un d’ells fou sobre el lleure dels joves del municipi. Un estudi que ens havia de permetre dissenyar polítiques efectives en un sector que començava a tenir rellevància i preocupació política (recordem que els anys 90 es crearen, primer, la direcció general de joventut, els punts d’informació juvenil i, després, els centres joves i les regidories de joventut). Aquell primer estudi de joves ens permeté descobrir, entre d’altres qüestions, un fet generalitzat a les Illes en aquell moment: el gran abandó dels estudis (EGB; FP i batxiller) degut a la molt fàcil incorporació al mercat de treball per part dels joves i per tant disposaven d’una bona quantitat de “doblers de butxaca”. Fins i tot sense tenir l’edat mínima. Aquell estudi es formalitzà i presentà a la convocatòria dels Premis sobre associacionisme juvenil que convocava la Direcció general de Joventut del Govern Balear amb el títol "El temps lliure a secundària: Concepte i ús". Un text escrit per Maria Antich i Pere Cortada de referència obligada durant molts d’anys per ser l’únic existent a les Illes.
La recerca pretén establir una comparativa entre els joves de l’any 1990 i els del 2021 pel que fa a l’ocupació del seu temps lliure. El punt de partida és una enquesta efectuada l’any 1990 a estudiants d’entre 11 i 14 anys del municipi de Capdepera. El qüestionari, degudament actualitzat, i malgrat la pandèmia ha estat novament aplicat a estudiants de 2n curs d’ESO. Els resultats permeten establir semblances i diferències, i veure de quina manera ha canviat l’ús del temps lliure i d’oci en un interval temporal de 30 anys. Certament ha canviat. Els temps no passa de bades, o sí?
A la publicació trobareu els resultats, d'entre els quals ens crida molt l'atenció l'evolució de la llengua utilitzada a la llar:
|
|
1990 |
2021 |
|
Català |
27,40 % |
11,8 % |
|
Castellà |
52,60 % |
76,5 % |
|
Català/castellà |
20,00 % |
8,8 % |
|
Altres |
1 % |
2,9 % |
Taula 6: Llengua utilitzada a la llar Font: Elaboració pròpia
Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'IES Capdepera on s'han passat les enquestes.
L'Anuari de la Joventut és una iniciativa i el resultat de la col·laboració entre la Conselleria d'Afers Socials i Esports a través de l’Institut Balear de la Joventut (IBJOVE), el Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Participació i Joventut, i la Universitat de les Illes Balears, concretament del Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES), membres del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques. La iniciativa compta, a més, amb el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya de la Caixa d’Estalvis de Pollença, «Colonya».
D'aquesta manera també es vol donar més visibilitat a les problemàtiques de la joventut. Per cert, sabíeu que Capdepera és dels municipis on hi ha més joves percentualment?
Ens comprometem a publicar l'estudi en PDF i a facilitar més informació sobre els joves en aquestes pàgines
