Amb notable presència del consistori vilero i amb un temps que no sabia si ploure o no, Guillem Crespí Alemany comença la presentació de la seva HARMONIA FIGURATIVA al passeig Marítim. Catorze escultures que arriben fins a la plaça dels Mariners i que alternen els instruments de vent, de violins a contrabaixos, i figures d'animals, peixos i galls.
Un any més hem pogut comprovar que la vorera de mar fa aquesta exposició anual única i molt especial. És una vasa que encaixa i destaca qualsevol proposta harmoniosa i si és d'un artista de prestigi com Crespí Alemany, millor. Les figures gegants de galls i contrabaixos impressionen.
La passejada fou molt agradable ja que combinà les sessions fotogràfiques amb les explicacions de l'artista: "Sempre cerc les corbes, perquè el cercle és l'harmonia, però respectant les formes que la natura ha proveït. No es tracta de forçar res, treballo sobre la natura", explicava i departia amb uns i altres, mentre s'anava afegint gent a la presentació.
Ferro, ciment o ambdues coses. Recrear imatges, suggerir. Tothom sap el que te davant. Aquesta és la seva figuració harmoniosa- Una variada i distesa proposta amb molts detalls a observar.
A la plaça Castellet hi ha situades dues escultures i dues més a la plaça dels Mariners que impregnen aquests espais d'harmonia.
La segona part de la presentació fou a les sales d'exposicions del Centre Cap Vermell. Allà amb més calma es pot gaudir d'aquesta explosió de colors, d'aquesta nebulosa que t'atrapa a cada quadre i te submergeix en un mon de records que fa tan suggerent la seva obra.
A la presentació oficial el regidor de cultura, Pere Terrassa, senyalà aquesta exposició com el retorn a la normalitat després de tants mesos amb les sales buides i agraí a l'artista la seva implicació per fer del Centre Cap Vermell una de les exposicions d'aquest estiu a Mallorca.
Per la seva banda, Crespí Alemany, agraí la implicació i seguiment municipal en tot el muntatge i anuncià que farà diversos tallers amb escolars i adults.
A la sala gran, a més del boc que dona la benvinguda, podem trobar una col·lecció de violins, galls i cap-rojos, amb petites escultures de violins que s'entremesclen molt oportunament.
També es pot visionar un vídeo del procés creatiu de l'artista, presentat i guiat per Gaspar Valero.
A l'altra sala Crespí Alemany presenta les seves darreres obres. Una sèrie de cavallets de mar i roses espectaculars.
Però com sempre vos recomanam, no hi ha res com la visita personal i amb tranquil·litat a l'exposició que estarà oberta fins a finals de setembre. Poder acostar-te i allunyar-te de cada obra, submergir-te en ella i transportar-te al món de les emocions. Això és l'art i no te preu.
I una vegada acabats els protocols Crespí Alemany mostrà la seva vessant més pedagògica i propera en explicar les seves tècniques i processos de treball.
Crepí-Alemany explicà que ell mateix confecciona els seus colors. A través de pigments, com es feia els segles passats i que una obra es podia saber que era de l'escola flamenca o italiana pels pigments que empraven a més de la tècnica. Li agrada fer-se els seus colors a partir dels tres bàsics.
També explicà que cada obra pot tenir entre 400 i 600 capes de pintura. Això fa que el procés de cada quadre pugui durar més d'un any, perquè ha d'esperar que una capa s'eixugui abans de posar l'altra. Això fa que pinti diverses obres al mateix temps, però si, en fa cinc, sols n'acaba dues, perquè el resultat de les altres no li agrada.
Algú li demanà perquè no signava les obres. Ell contestà que sí, però que ho fa quan troba que ja estan acabades del tot, i això passa molt de tard en tard.
Explicà que treballa des de la complementarietat dels colors vermell amb verd, groc amb rosa/lila,...Explicà també que quan fa tallers amb nins els fa mig-clucar els ulls per comprovar allò que més destaca i si és harmoniós amb la resta.
Per acabar una llarga i interessant conversa ens explicà una anècdota que l'ha marcat tota la seva vida artística. Contà que quan tenia dotze anys i anava a classe amb el pintor pobler Tano Pomar, el professor li digué que el que havia fet era molt dolent i no servia per res i li va tirar el quadre a terra. Ell, enrabiat, li va afegir una potada que deixà marcada la petjada del peu. El professor recollí el quadre i li digué:
-Molt millor! Ara aquesta obra expressa un sentiment, te un significat!
I de llavors ençà Crespí Alemany sempre ha pintat des del sentiment, les emocions.
Altra gent, reparà en que els seus galls no tenen bec. "Es perquè no l'han de mester, per fer veure que són galls, o no?"
Bernat Cabot parla així de les seves escultures i del violí en particular:
La imatge dels dos violins abraçant-se evoca d’alguna manera el diàleg que Vivaldi, de forma imaginativa i genial, estableix entre ells, com a dos essers que senten, que viuen, que parlen.
El violí, instrument de palau i de la noblesa, però també, instrument del poble i del carrer, ha estat capaç d’influir i seduir a gran nombre de compositors i artistes plàstics, ja sigui per la seva sonoritat suau i enèrgica, alegre i misteriosa, o tal vegada per la seva forma sinuosa i elegant tan propera al cos femení. Una bella mostra d’aquesta seducció entre l’instrument i l’artista plàstic la tenim a l’obra de Guillem Crespí.
I des d'aquesta cordialitat d'un gran mestre acabà un agradós horabaixa d'intens contingut artístic. Enhorabona a l'artista i a tots els qui han fet possible aquestes exposicions.
Si voleu aprofundir en la figura de Crespí Alemany visitau la seva web
https://www.crespialemany.com/
i podreu recrear-vos en les seves creacions i amb tot allò que han dit diversos escriptors d'ell. Des de Maria de la Pau Janer a Sebastià Alzamora, passant per Carme Riera o Baltasar Porcel.
