Les actrius - Marina Domínguez, Catalina Florit i Irene Soler - infinitament versàtils, posaren tota la seva contundència per defensar unes paraules i unes històries. 




La vida es llum i obscuritat, de manera natural van i venen, s’intercalen, es sobreposen l’una a l’altre. Les lleis de la naturalesa son les que son. La vida dels humans, amb les seves tragèdies naturals, no son sinó una part mes de la natura, a vegades llum, a vegades negra foscor.

 

Pero hi ha pàgines molt obscures en la vida d’un poble, pàgines on la llum s’ha trencat sobtadament, no obeint a cap llei natural, no es la naturalesa qui ha dictat que la foscor envolti una casa i unes vides.

 

D’aixo ens parlava “Llum trencada”, la proposta teatral que no va fer sinó donar llum a tots els assistents.

Històries de vides que patiren la foscor imposada pels intolerants, els que no veuen més enllá de la seva ambició i ignorància.

 

En parlar de guerra sempre han sonat els noms dels homes per davant: els polítics, els generals, els militars, els soldats d’una i altre banda.

Els llibres d’Història no reflecteixen mai el patiment real de les persones i manco el de les dones, tan ignorades sempre, fins i tot en una època tan crucial com cruel.

Com si la guerra, la repressió i les seves conseqüències no anassin amb les dones, com si elles no hi fossin ni ho patiren. Varem oblidar masa prest la crueltat. 

 

L’escriptora Margalida Capellà en els llibres “Dones republicanes” donava llum a la foscor de les dones oblidades, les invisibles de la història. I a partir d’aquests texts Carme Planells i Aina Salom han creat una obra que reflecteix  tota la cruesa, la veritat nua, la realitat espantosa i aberrant a la qual moltes dones van haver de enfrontar-se sense opció a replica.

 

Com van pasar d’una vida senzilla a patir totes les aberracions inimaginables?, com es va trasbalsar tot en un no res, com fins i tot la mentida, les acusacions falses les van dur a trobar-se cara a cara amb la brutalitat? 

Com imaginar el dia dia desprès de tot amb l’assasi d’un dels teus caminat pel poble?, com continuar endavant veient diàriament a aquells que gaudeixen de la teva desgràcia?, com conviure amb els que te van delatar?.

Històries, com milers d’altres, que per massa temps van romandre silenciades, oblidades.

 

La companyia Iguana Teatre ha plantejat aquesta proposta teatral donant tot el protagonisme a les paraules, una obra on fins i tot l’escenografia i la llum no fan sinó estar al servei del text i reforçar la seva carrega intensa i crua.

“Llum trencada” (Premi Ciutat de Palma 2018) es una de les obres mes representades i aclamades per tota l’illa. 


 

Sota la direcció de Pere Fullana les actrius (Marina Domínguez, Catalina Florit i Irene Soler) infinitament versàtils, posaren tota la seva contundència per defensar unes paraules i unes històries. En definitiva elles van ser el vehicle perfecte per traslladar la vida d’aquestes dones represaliades, humiliades i vexades a tots els que varem tenir el plaer d’assistir. Amb veus poderoses i una interpretació impecable van donar llum a l’obscuritat d’aquelles que tant patiren, a les dones a qui la barbàrie i  les lleis absolutistes i intolerants dels homes van trencar la llum de la seva vida. A aquelles a qui  no els va quedar més que encendre espelmes per honrar als desapareguts. Encendre espelmes per substituir i oblidar la llum trencada.