“La lladre de llibres”, de Markus Zusak, lectura d’estiu, va ser l’obra comentada en aquesta inauguració del club de lectura de la biblioteca de Capdepera

Divendres 13 de Setembre, es va reprendre el club de lectura de la Biblioteca de Capdepera, amb certa il·lusió i ganes per part d’alguns participants. Unes estovalles cel blau feien referència a un dels títols que hi havia dins del llibre, la literatura dintre de la literatura. Aquesta vegada amb un autor, Zusak de gran projecció.

Primer de tot, la bibliotecària va fer una introducció amb el respectiu díptic explicatiu, on s’explicava la vida de l’autor, que va començar a escriure prest, a l’edat de 16 anys, amb obres molt interessants com Cartes creuades, aquest admirador de na Silvia Plath, d’origen australià va caure en gràcia als tertulians del club, fins al punt que gairebé tothom donà per bona la seva obra. Una àvida lectora parlà de la veu narradora, una mort molt humana que va mostrar el caire bo de la gent. El llibre està ambientat a l’Alemanya nazi, a Molching, concretament (ciutat inventada a partir de Olching, població a prop de Munic, com bé recalcà la bibliotecària).

Seguidament, la rotllada de coixins de coloraina serví per treure temes interessants i seriosos, com la llibertat o el pensament únic, la crueltat de les guerres, la por, etc. Un altre àvid lector, qüestionà un tema un tant entremaliat com és el de la rigorositat històrica del llibre i si el fet d’haver-se posat com a lectura aquest llibre als instituts francesos és correcte o no. Un altre tema controvertit va ser el tema de l’ascenció al poder d’Adolf Hitler, perquè tal vegada pujà al poder per la pressió atemoridora que feia o perquè la gent estava cansada d’estar al bàndol perdedor després de la I Guerra Mundial.

Posteriorment, un nou lector parlà de la seva experiència professional en casos com el de la inundació de son Servera, on hi va haver d’intervenir i hi havia moments una mica difícils pels damnificats, també es va fer palès el fet que en situacions extremes, com les que puguin ser les dels Refugiats, hi ha un intent per a normalitzar-ho tot, on els nens necessiten el seu espai i les bandes d’amics encara s’organitzen de la mateixa manera. Hi ha un tema que també va sortir, embolicat, com és el del suïcidi, tema tabú en la societat actual, quan encara en la nostra contrada, per ser més concrets es donen aquests tipus de fets sense que la gent en sigui gaire conscient. També es parlà del fet que el bàndol alemany també patí les conseqüències de la guerra i el fet d’haver d’ocultar un boxejador jueu els podia representar un problema, així com ser del partit o no, que podia reportar beneficis a qui ho fós. Els camps d’extermini, també foren presents en la coversa, amb el cas jueu, com a gran poble que ha patit les conseqüències d’una dictadura.

Finalment, es donà pas al sopar del club, per mantenir la conversa sobre el llibre, alguns tertulians s’hi afegiren més tard, en un àpat on no hi faltaren les albergínies farcides, las empanadillas argentines o la celebrada sopa de pèsol, que va ser tot un èxit, així com l’ensaimada o la coca d’albercoc. La sopa de pèsol representava el menjar d’una família que fugia d’un conflicte del que aprenguérem qualque cosa, però que sembla que no s’hauria d’oblidar, perquè no es repeteixi. Tothom aplaudí aquest llibre i consideraren el seu autor com a una gran promesa literària, ja considerarda, perquè l’obra ja arriba a la dècada, fet que demostra que el temps passa tot i que no massa pel club de lectura, que inaugura un nou any amb força i alegria. La propera cita serà dia 25 d’Octubre amb l’obra “Nosaltres en la nit”, talment el club.