Les receptes originals que trobareu al llibre:1. Minestra de ventresca
2. Coques per prendre xocolata
3. Dolcetes per a xocolata
4. Pa d’en Pou
5. Flam
6. Peix a la graten
7. Salsa picada per a peix
8. Llagosta a l’americana
9. Salsa espanyola
10. Salsa anglesa per a bullit
11. Coques
12. Sopa Colom
13. Sopa de peix
14. Coca Dameto
15. Coca del Comte d’Espanya
16. Crema anglesa
17. Omelette soufflé
18. Pasteló de bacallà
19. Bacallà a la Borgonya
20. Pollastre a la catalana
21. Escalopes de vedella
22. Salsa àrab per a molls rostits
23. Salsa italiana
24. Saboroses costelles
25. Perdius o colomins rostits
26. Arròs a la valenciana
27. Llom a la gruyère
28. Llebre rostida (i conill)
29. Conill farcit a l’anglesa
30. Perdigons a l’anglesa
31. Perdius estofades
32. Guatlles a la callada (a la chita callando)
33. Tonyina torrada al natural
34. Anfós amb tàperes
35. Anfós fred
36. Pagell
37. Calamars de Quaresma farcits
38. Bacallà a la milanesa
39. Ous jesuítics
40. Arròs valencià pur
41. Crema Plombières
42. Crema de cafè
43. Crema Boer
44. Escuma italiana. Zabaione
45. Bescuits a la Richelieu
46. Ous a l’Aurora
47. Truita amb llet (extra)
48. Crema instantània
49. Besuc a la graella
50. Pelaies amb salsa
51. Granada d’ous i verdura
52. Bunyols de vent
53. Illes Flotants (Monte nevado)
54. Arròs americà 68
55. Rostit del bon català
56. Bacallà a la biscaïna
57. Coques roïssones
58. Roïssones
59. Coques de Felanitx
60. Coca Magdalena
61. Sopa clara
La recepta secreta: Llagosta a la Bomba
La cuina de Cas Bombu va ser, durant molts d’anys, cosa de dones. Començant per madò Margalida Tous «Bomba» i passant per les filles de madò Bet Alzina i ties d’Antoni Garau «Bombu», Catalina i Margalida, a elles devem tant el naixement com l’evolució d’una oferta gastronòmica que acabà sent coneguda a tota l’illa i més enllà de la mar, especialment a madò Margalida Tous. No sabem quina d’elles va ser la que va recollir el receptari de la casa, ni tan sols sabem si alguna d’elles va dictar les receptes a una mà externa. Sigui com sigui, la llibreta que ha arribat a les nostres mans, gràcies a la família Garau, és un petit tresor culinari, la mostra fefaent que en els fogons de Cas Bombu, on en els inicis s’hi va fer una cuina popular, adreçada a un públic general, s’hi acabaren elaborant fórmules de notable sofisticació, receptes pensades per a un públic d’un cert poder adquisitiu.
Però, com es va produir, aquesta evolució? Quines foren les fonts d’inspiració de la cuina de Cas Bombu? Quins, els mestres? Creim percebre- hi una clara influència francesa, però això no és dir res, perquè aquesta és la cuina que més ha influït arreu d’Europa, i fins i tot d’Amèrica. Un clar exemple d’aquesta influència en seria el flam, una preparació amb farina que ens remet al clafotís, un pastís propi de la regió del Llemosí. El que no podem detectar –no se’n parla enlloc del llibre– és la mà concreta que hi pogués haver en aquest procés, si és que tal mà va existir. El fet cert és que en el primer quart del segle XX no hi havia Internet, on consultar qualsevol recepta d’arreu del món i conèixer-ne tots els secrets. I si no hi hagué un mestratge concret, més mèrit encara tendria l’evolució de què parlam, i no faria sinó augmentar la nostra admiració cap a aquelles dones que, del no-res, crearen una cuina que va satisfer els paladars més exigents.
Cala Rajada anys 50. Al fons de la carretera del far, Cas Bombu.
