No fou un gran concert, ni espectacular, ni magnífic. Més bé fou un concert senzill, entranyable, proper, agradós, molt ben explicat i encisador. Encisava perquè el públic assistent va descobrir que a les Illes tenim un patrimoni musical ric i bell. De gran nivell. Que, com va dir el musicòleg i pianista de l'acte, A Mallorca hi ha bona música més enllà de Capllonch, Torrandell i Thomàs. Es tractà d’un recital del duet líric servit de forma atractiva i interactiva amb el públic a través de la música, però també de la paraula, presentant les obres i detallant quin era l’ambient que respirava cada compositor en el moment de crear l’obra.
Ja explicàrem que la paraula ‘lied’ en alemany significa cançó i sovint s’empra per referir-se a una composició musical clàssica per a veu amb acompanyament instrumental. Totes lesdel concert foren creades a Mallorca durant el segle XIX i principi del segle XX, fins a l’esclat de la Guerra Civil, aproximadament, per compositors i compositores illencs que se servien de poemes d’autors famosos de la nostra terra o ells mateixos n’escrivien les lletres.
Joan Ciria, piano, i Antoni Lliteres, tenor, ens oferiren un repertori d'aquella música que s'escoltava a casals de gent il·lustrada. Així escoltarem obres d'autors com Miquel Binimelis, Antoni Pol o Miquel Tortell. Vàrem saber que el vou-veri-vou no és una cançó popular sinó que fou escrita Mateu Obrador i musicada per Honorat Noguera, dos grans músics felanitxers. Aquesta obra la podeu escoltar en el video que vos oferim a continuació.
Poemes musicats de Maria Antònia Salvà i Costa i LLobera. I, per acabar, descobrirem dues grans compositores de vida convulsa Matilde Escales i Maria Sabater. Aquesta darrera autora de Pàtria, cançó amb la que s'acabaven totes les vetllades musicals d'abans de la guerra (que podeu escoltar també al video) i que fou seriosa candidata a ser l'himne de Mallorca.
En acabar, Joan Ciria ens comentà que tant Mallorca com Menorca estaven a l'avantguarda de la música europea de final del segle XIX i principi del XX. La major part de les companyies -sobretot italianes i franceses- que anaven al Liceu de Barcelona, abans passaven per les Illes.
En definitiva, tothom sortí content, sabent més del que sabia, va fer seu un bocí de patrimoni desconegut, gaudí d'una estona de bona música i compartí un moment únic d'anyorança d'aquell temps passat doncs semblava que, al Castell, el temps s'havia detingut.
