El director Xavi Núñez porta a escena aquesta obra dramàtica
                                                                        del premiat Conor McPherson

Durant tres dies (7, 8 i 9 de juliol) la companyia Es mussol ha reinterpretat a Capdepera l'obra de teatre La presa, del premiat i prestigiós dramaturg irlandès Conor Mc Pherson.

L'espai escollit, per a sorpresa de molts, va ser la sala de plens de l'Ajuntament, que serví de manera idònia per ambientar una taverna irlandesa. La reproducció de l'atmosfera del lloc va ser encertada: la volta, les parets de marès, quadres amb fotos antigues, un tasser de fusta, les cerveses i els whiskies, el fum de les cigarretes...i els personatges. La feina actoral deixà palesa la trajectòria de la companyia, que va ser capaç de portar a escena una obra de categoria (no hem d'oblidar que alguns dels actors de l'estrena han guanyat els premis Olivier, a més del doctor honoris causa concedit al director per part de la University College irlandesa). L'espontaneïtat en els diàlegs i la seva vivesa varen estar molt ben aconseguides per part d'un elenc actoral que relluïa per la seva intuició i recreació del sentit del humor, en certs instants. Els actors i actriu parlen de l'amor, la mort, la por i altres sentiments en una interpretació treballada, on comunicaven també els gestos, els silencis, les pauses i els somriures. També el tema de la solitud hi és present, els personatges viuen enfora de la civilització, en una situació d'aïllament que han de patir, i que pot passar tant a Capdepera com a Cork o Tipperary.











Seguidament, hem de dir que el repartiment estava format per Biel Bisquerra, Toti Fuster, Pere Terrassa, Pep Uceda i Xavi Núñez, qui a més dirigia l'obra. Anteriorment, aquesta mateixa obra havia estat dirigida al teatre Romea per Manuel Dueso, i la peça no va girar per Espanya. En el nostre cas, tots els actors i l'actriu principals varen estar a l'alçada d'una obra que per fi manté un diàleg intens i gens breu, amb sustància, intel·ligent i directe, que commou l'espectador, almenys a un servidor. Conor Mcpherson escriu uns guions que porten certa dosi monologal, de lírica agredolça i tracte els personatges amb un vertader afecte, no de bades és un gran humanista. Aquesta obra, coneguda amb el nom de The Weir, va ser estrenada el 1998, i es representà a Brodway. L'elecció de la companyia Es Mussol és del tot encertada, car l'autor i la seva obra (que no és l'única ambientada a la seva irlanda natal) encara són desconegudes al nostre petit gran país. L'autor, franquejat pels també dramaturgs Patrick Marber i Joe Penhal, forma part de la nova ona de la literatura anglosaxona. Però el seu vertader antecessor és sense cap dubte Brien Fiel, gran patró que el condueix per aquest enfilall d'històries i llegendes que apareixen sovint a la literatura cèltica, una tradició oral que ja enyoravem en els nostres escenaris.

Posteriorment, s'ha de dir que l'obra es podia veure des de tres prespectives, els laterals i la platea, fet que de vegades feia que es perdessin matisos. La música estava molt ben escollida i les interpretacions, com la de Pep Uceda (a qui ja havíem vist desplegar totes les seves arts a Els enamorats de Goldoni) és bona, no parlem de la facilitat per generar bona simpatía amb el públic de Pere Terrassa, i les emocions a flor de pell, dures i reals, transmeses per la veu explosiva de Toti Fuster, qui deixa el cor glaçat a més d'un; també les taules de Biel Bisquerra, qui amb una bona dicció, ratificà el seu domini interpretatiu per tota la sala. La direcció de Xavi Núñez va ser excel·lent, amb un ritme narratiu que no cansà gens i que manté l'agilitat trepidant i la tensió dramàtica en certs moments de la funció.

Finalment, dir que darrerament, a l'espectador se'l vol atemorit, no sé per què, per ventura pels temps que corren, temps d'infinita tristesa, temps de teatre. Una gran obra, moderna, arriscada, que beu de la tradició i que enganxa per complet el públic assistent. S'espera que n'hi hagi més, tot i que ens haguem d'arriscar que se'ns travessi algun fantasma ben enmig dels nostres camins, al teatre de la vida. Al cap i a la fi, algun dia, tots ho hem de ser.   


JOAN CABALGANTE GUASP

* * * * 

"Es Mussol", segons se'ns ha fet arribar, té previst reposar aquesta obra en el mes de novembre.