Després de les presentacions a Capdepera i a Palma, Biel Mir presentà el seu llibre al R.C. Marítim de Barcelona.

El R.C. Marítim de Barcelona, mitjançant la seva gerent, Eva Vallbona, va acceptar de bones a primeres la proposta de fer a les seves instal·lacions la presentació del llibre Absurd Profund. La data triada va ser el 6 de maig i el lloc la sala noble del club. Hi havia la intenció de tenir convidat un dels patrons de les embarcacions de Proactiva Open Arms, una de les ONG que treballen al nord d’Àfrica rescatant persones de les pasteres que intenten creuar cap a Europa. El cas, però, és que tot just el 4 de maig salpava en un remolcador acabat de posar a punt cap a la seva feina.

Entre el públic s’hi trobaven familiars de l’autor, companys d’escola, alumnes de navegació, companys de professió i altres amics i coneguts. Amb alguns d’ells feia molts anys que no es veien, la qual cosa va donar emotivitat a l’acte.

Acompanyà la presentació en Ramon Garcia, economista i professor d’ESADE (Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses), amic i company de muntanya i d’altres activitats d’en Biel. Hi posaren la música na Cristina Colomer al piano i Bartolomé Garcia-Plata al clarinet, ella cunyada d’en Biel, ell el seu professor de clarinet, tots dos professors de l’Escola de Músics i Juan Pedro Carrero. El seguidors dels Premis Cap Vermell ja van poder gaudir de la seva música fa uns anys, interpretant peces clàssiques en un lliurament al teatre de Capdepera. En aquesta ocasió interpretaren conegudes peces de jazz.

A la seva intervenció, en Biel va presentar els amics de Cap Vermell:

“Ara us explicaré qui són els principals impulsors d’aquest llibre. Quan na Mar i jo vàrem anar a viure a Capdepera, a l’est de Mallorca, mai no hauríem imaginat que allà trobaríem un dels centres anarco-culturals més importants de la cultura catalana. Goscinny i Uderzo, autors de les aventures d’Astérix i Obélix, el definirien com un petit poblet de la Gàlia mallorquina, on de tant en tant es reuneix un grup de persones defensores de la cultura lliure i respectuosa, principalment en català en qualsevol de les varietats dialectals que utilitzen el col·laboradors. Publiquen una revista, abans en paper i ara digital; escriuen, canten, componen, reciten, atorguen premis i editen llibres, i fan festes, sopars, celebracions, i riuen; estan dotats d’una força sobrehumana, la voluntat de fer allò que fan, com poden i quan poden, si pot ser rient, millor.

“Són anàrquics en el sentit que tant poden seure a taula i compartir una porcella o uns calamars farcits, com discutir si una coma havia de ser present o fa nosa en un text, però, si es barallen, mai arriben a les mans. N’hi ha que canten, que fan poesia, que escriuen, que investiguen, que fan glosa, que maqueten, que corregeixen, que fotografien, que dibuixen, i que cuinen, però tots endrapen i no deixen ni les engrunes.

“Són l’Associació Cultural Cap Vermell, una entitat oberta fins i tot als que són tancats de mires. Evidentment, ells, com una ONG que rescata nàufrags, ens van acollir poc temps després de la nostra arribada. No us puc dir si són dotze, quinze o vint-i-cinc, hauríem de cercar totes les persones que hi col·laboren, que no són poques, encara que sigui esporàdicament.

“Un d’ells és en Jaume Fuster, qui ha fet la correcció del text i també ha fet els dibuixos de la coberta especialment per a Absurd profund. La maquetació és d’en Miquel Flaquer també conegut com Miquel del Recreo. Ells són dos dels principals responsables de promoure que aquest text prengués forma de llibre.”

Si voleu llegir la presentació sencera, la podeu descarregar clicant la imatge del final. En acabar les presentacions l’autor va signar llibres i es van recordar els bons moments passats.



(Clicau la imatge per accedir al text sencer de la presentació)