En la presentació del llibre "Absurd profund", de Gabriel Mir

De manera sobtada i absurda me trob a Can Patilla en diumenge horabaixa per assistir a la presentació d’un llibre, d’un altre llibre, de la Sèrie Cap Vermell. Un llibre de «literatura», una narració tan absurda com sorpresiva que ens ha posat entre les mans el seu autor.

Però jo en realitat no parlaré del llibre, sinó que ho faré d’altres temes que, malgrat tot, tenen a veure amb ell, perquè tot això forma part d’una història que ja dura vuit anys. Quan el 2007 Cap Vermell va decidir auto-suprimir-se en format paper i pocs mesus després va renéixer en format digital, fórem uns quants els que ens esforçàrem per tal que entre Cap Vermell i el paper no es produís un divorci irreversible i definitiu i arribàrem a una solució intermèdia, que tots noltrus coneixem com a Anuari.

Aquest Anuari, com sabeu, té defensors i detractors, o fins i tot les dues coses a la vegada, i ja des del minut zero dèiem que aquell que preparàvem era el darrer i que no en faríem pus. Per tant, portam nou Anuaris que sempre han de ser el darrer. Ara, com no podia ser d’una altra manera, estic en condicions d’anunciar que el proper, el número deu, serà el darrer anuari que farem i per això, l’hauríem de fer molt i molt gros.

Poc després d’això de l’Anuari, el 2009, l’exèrcit de Panxo Villa va decidir tirar pel dret i fer també una col·lecció de llibres. Cap Vermell ja n’havia editat un parell (un parell no mallorquí, sinó estricte: dos), però llavors, el 2009, preteníem donar una certa continuïtat a la tasca editorial, perquè, sens dubte, tots els soldats d’aquest exèrcit anàrquic i desarmat estaven tocats del bolet i tots sabeu que aquests tipus de bolets al·lucinògens solen produir molta necessitat de «literatura» que, amb el temps, ha de trobar un suport on fer-se tangible.

I, com ja sabeu, publicàrem un llibre, de bolets precisament, escrit i fotografiat pel boletaire Felip Blancus, i també Senyor Ahir d’Aurelia Canaan. I amb aquest darrer va ser quan l’autor del llibre que presentam avui va comparèixer i va iniciar una relació fructífera amb Cap Vermell i amb la seva gent. Perquè Biel o Gabriel Mir va ser el traductor d’una part d’aquest llibre de la senyora Canaan, tasca que va compartir amb Miquel Estelrich. De llavors ençà la seva feina a Cap Vermell ha anat a més.

I, efectivament, tot això és absurd, perquè pretendre mantenir una col·lecció de llibres en un poble tan minúscul i trasbalsat com Capdepera, és una quimera només assequible a gent pertorbada, a gent que no té res a perdre perquè ja ha perdut l’oremus. Però sembla que aquí estam, encara.

Des de Joan Rai ja són alguns els escriptors que s’han fet realitat gràcies, primer, a les pàgines de Cap Vermell i ara també a la seva col·lecció i, si d’alguna cosa ens podem queixar, és que entre els autors hi ha poques autores. Només dos llibres de la Sèrie estan signats per una dona, un altre de compartit amb un homu i també algunes dones comparteixen l’autoria del llibre col·lectiu sobre el metodisme.

I jo em deman: on són les dones? Per què Capdepera, amb una llarga tradició feminista, no dóna més dones que escriguin. Bé, tot això ho deixam per un altre dia!

Ara som a Can Patilla convidats gratis total per l’amu en Xiscu, la qual cosa és un dels absurds miracles que a vegades es produeixen a Capdepera. I som aquí perquè un dels nostrus autors, Biel o Gabriel de can Guergori, com dèiem, presenta el seu segon llibre publicat dins la col·lecció, encara que en aquesta ocasió la iniciativa editorial, tant literària com econòmica, ha estat del mateix autor. Ah! i esperam que aviat també es pugui presentar el que és la seva segona traducció, l’autobiografia de Jack Bilbo.

He dit que no parlaria del llibre i no ho faré, perquè ja ho faran Joan Cabalgante i el seu autor, però sí vull dir que aquest és un llibre de literatura, de narrativa, que partint d’uns fets reals, ens aboca a una reflexió que ens mostra o ens demostra l’absurda vida que portam, tota ella presidida per una economia capitalista convertida en religió.

Cap Vermell, en canvi, té una actitud contrària al capitalisme triomfant, però no per cap posició política preestablerta, sinó perquè forma part del seu ADN des del mateix moment del seu naixement el 1980, encara que mai no ho hagi proclamat en cap Congrés ni en cap Manifest. I és així perquè cobram el paper i la tinta, això és vera, però tot el demés, tot el que realment té un valor incalculable, tot això ho regalam, com passa amb aquest llibre que avui presentam, que és un regal de l’autor per intentar allargar la cadena de la solidaritat humana i internacional.

Que així sigui!

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea