Na Carla és una escriptora, una guionista. La seva tasca consisteix a crear personatges, donar vida a cada un d'ells, inventar històries. Però no pot, se sent bloquejada, assetjada per inseguretats i fantasmes que viuen dins el seu cap.



Amb una empenta de la seva amiga, el procés de creació comença. Personatges tèrbols, angoixats, incapaços de mostrar els seus sentiments, reticents a dir t'estim, incapaços de perdonar, fermats a normes estrictes o allunyats de tota norma. Deambulen pel cap de l'autora, un rere l'altre, encadenant les seves misèries i desgràcies. No hi ha perdó, ni tendresa, no s'entreveu ni una mica d'esperança dins les seves anodines i insulses vides. 



Vides que depenen de la mà de la creadora, que els ha imaginat desgraciats i els ha arrossegat a una existència plena de traumes i tristor. Ells i les seves històries són fidel reflex dels fantasmes de l'autora. Neixen de la seva imaginació, reben vida amb les paraules escrites i acaben per tornar al cap de l'autora en forma de malsons i al·lucinacions. La turmenten, es rebel·len contra la vida inventada per ella. Angoixada i exhausta, reescriu el curs de les històries. L'autora ha canviat la vida dels personatges. O potser els personatges han canviat la visió de la vida de l'autora.

La carn, la pell i la veu de tots aquests éssers turmentats l'han posat els joves  del Taller de Teatre del Centre Jove. Un bon equip, aquest any es barrejaven joves veterans de l'escenari amb els nouvinguts, això es feia evident amb la seguretat d'uns i altres. Tots, però, han defensat el seu personatge amb solvència i molta, molta il·lusió. Com deim, l'única diferència és aconseguir certa seguretat damunt l'escenari. Es només qüestió de temps i de seguir fent teatre.

El director ha optat aquesta vegada per una escenografia molt senzilla. Si a altres obres seves hem vist decorats molt treballats, amb una considerable quantitat de mobiliari i atrezzo, per donar forma a Encadenats ha bastat un mínim d'elements per ajudar a l'espectador a situar-se dins l'espai que cada escena requeria. La il·luminació i sobre tot una molt acurada ambientació sonora, subtil i de vegades gairebé imperceptible, han jugat un paper important a l'hora de fer partícip el públic del moment que es representava.

Si els actors han posat cos als personatges, l'ànima de cada un d'ells ha sortit del cap i de la mà del seu autor. N'Arnau Serra ha tornat al drama, més aviat un psico-drama, amb una obra molt madura, amb reflexions molt profundes. Malgrat que a totes les seves obres, fins i tot a les comèdies més esborrajades, sempre ha deixat entreveure un punt tràgic, a Encadenats no hi ha concessió a la rialla.

La vida no viscuda, les relacions de família, de parella, les amistats incorruptibles, el procés d'envelliment, la por de quedar aïllat, l'obsessió per la perfecció, els sentiments amagats, les veritats mai dites. Una ullada a l'aparador dels traumes i les pors.

Un text ben estructurat i una història ben construïda, amb paraules i frases encadenades amb precisió. Un text complet.

Enhorabona per aquest nou repte, superat amb escreix tant per l'autor i director com pels joves actors.