L’expectació que havia despertat aquest concert es va traduir en un ple a l’auditori del Centre Cap Vermell. I el públic, atenent la llarga ovació final i els comentaris que s’escoltaren a la sortida, va gaudir sense reserves d’una gran obra i d’una interpretació a l’alçada.

 

La Coral s’Alzinar feia mesos que venia preparant aquest concert extraordinari, i el fruit del llarg treball es va traduir en una gran versió del “Magnificat” de John Rutter. Aquesta obra, divida en set parts pel compositor anglès, recrea l’acció de gràcies de la Verge Maria, amb motiu de l’encarnació, recollida a l’Evangeli de Lluc. Al llarg de la història, aquest és un passatge que, a més de formar part de la litúrgia de l’Església catòlica, ha estat motiu de nombroses composicions dels músics més destacats de cada època: Tomás Luís de Victoria, Vivaldi, Monteverdi, Bach, Bruckner... i Rutter, aquest el 1990. La versió escollida per la nostra coral presenta totes les característiques en què el seu autor ha destacat: melodies de gran bellesa i passatges absolutament brillants, perfectament estructurats per al major lluïment de les agrupacions corals, per a les quals ha escrit bona part de la seva obra.

 

El “Magnificat” de Rutter presenta no pocs desafiaments tècnics i exigeix una gran sincronització de tots els elements que hi intervenen: músics, cor i soprano solista. I hem de dir que, en aquest aspecte, S’Alzinar i els seus acompanyants posaren en relleu la gran tasca de preparació duta a terme, de manera que l’obra sonà esplèndida del principi al final, tant a les parts més dissonants o de gran exigència rítmica, com en els passatges més tranquils, en què la delicadesa de la melodia s’imposava a qualsevol altra consideració. I aquí fou, a “Et misericordia” i a “Esurientes”, on una Bàrbara Femenias extraordinària brillà amb llum pròpia, sempre ben secundada per la massa coral.

 

El conjunt instrumental conformat per a l’ocasió va constituir no sols el complement necessari perquè la partitura assolís tota la seva envergadura, sinó que vingué a demostrar la quantitat i la qualitat dels músics amb què comptam en el poble, cosa que permet afrontar reptes d’aquesta naturalesa. Aquest fet suposa una gran tranquil·litat a l’hora de posar damunt la taula obres que, fins fa ben poc, era inimaginable que es poguessin envestir amb recursos “propis”.

 

Menció a part hem de fer, una vegada més, de la feina d’Elionor Gómez-Quintero, la directora de la coral. Aquesta dona no té res impossible, i allò que es proposa no hi ha barrera que ho freni. En aquesta ocasió, la fita marcada semblava difícilment assolible, però el resultat ha superat les previsions més optimistes: un concert de primera magnitud, gestat aquí des del primer moment i que aquí ha vist la llum de forma impecable. La gent de S’Alzinar ja havia demostrat en ocasions anterior la seva capacitat d’assumir grans desafiaments – El “Requiem” (amb l’Orquestra Simfònica) o la “Missa de coronació” de Mozart en serien dues mostres evidents –, però en aquesta ocasió pensam que ha fet una gran passa endavant i que ha deixat el llistó a una alçada molt important. Què es pot proposar, a partir d’ara?

 

Enhorabona a tots i totes. Ens féreu passar una hora que difíclment podrem oblidar.

Coral S’alzinar