El Taller de Teatre ens ha ofert, aquests dies, una nova demostració dels progressos d’un esplet d’alumnes que, representació rere representació, no fa sinó créixer. Però créixer no sols en nombre d’alumnes, sinó també en qualitat artística. I aquest fet, el de l’augment de la nòmina, representa que al màxim responsable del Taller, n’Arnau Serra, se li presenta el problema gens negligible d’encabir tota la plantilla en l’obra a representar.
N’Arnau, davant aquest considerable creixement de l’alumnat, tendria dues solucions: la primera seria la de cercar diverses obres i dividir el grup en distintes representacions; la segona és la que ha anat adoptant successivament, i que no és altra que escriure ell mateix una obra en què hi tenguin agombol tots els alumnes. I què suposa, això? Idò un exercici immens d’imaginació, perquè escriure una peça de teatre per a denou actors – denou! – és un repte al qual segurament renunciarien molts de dramaturgs consagrats. I si a més resulta que, dels denou actors, quinze són dones, el desafiament és encara major.
L’autor i director de “Taronges” se’n surt muntant tres històries encreuades, amb un espai que són tres gràcies al joc de llums, i amb un gran sentit del ritme per tal que els denou protagonistes vagin i venguin sense vacil·lacions ni entrebancs. L’espectador va passant d’una història a l’altra sense perdre’s, amb personatges que ho lliguen en una sola gran història pel fet de ser part, d’alguna manera, dels tres drames que es van desenrotllant, i evitant així que aquests poguessin semblar tres històries paral·leles.
Dels actors, un bon grapat ja no constitueixen cap sorpresa, perquè en anteriors muntatges del Taller ja ens havien deixat mostres fefaents de les seves grans possibilitats interpretatives. Dels nous, aquells que no havíem vist encara, diguem que s’han incorporat al grup amb tota naturalitat, i per tant la seva presència s’ha diluït dins el conjunt sense desdir en absolut. Tots plegats aconsegueixen que aquesta obra coral transcorri en un alè i que la hora i mitja de representació passi volant.
En definitiva, una passa més del Taller de Teatre, unes Taronges no sempre dolces, un grapat d’actors que, com que es veu que s’ho passen bé, ho encomanen al públic, i un autor-director cada vegada més segur del que fa i amb resultats més satisfactoris en ambdues facetes. Enhorabona a tots.
I encara més, durant quatre dies van omplir el teatre. Tot un èxit de públic.
