El diumenge dia 15, després de molts d’anys de no fer-ho, “El Rei Herodes”, o, més ben dit, “Herodes Rei”, passà de bell nou per Capdepera. El nostre és un poble que, al llarg del temps, ha mantingut la tradició de la representació d’aquesta obra de caràcter popular, sobre l’adoració dels Reis, però que en realitat gira al voltant de la figura del tirà, Herodes, com a encarnació del mal.

 

El fet, però, és que aquesta versió, de la mà de Rafel Duran i Produccions de Ferro, vol ser una actualització del text tradicional, una posada al dia almanco des del punt de vista escenogràfic i de vestuari, com una manera perquè els personatges facin un salt en el temps i se’ns apropin. Amb la intervenció dels “doctors de la llei” i els versos d’en Mateu Xurí en aquest passatge, les al·lusions a l’actualitat política i econòmica ajuden a superar un inevitable anacronisme textual. La crítica a l’entorn actual fa de pont amb un text que, en molts d’aspectes, ens sembla molt llunyà. I és que la proposta de Produccions de Ferro respecta el text original – o una síntesi de distints textos de les representacions que encara es fan – en vers, i que es correspon, gairebé en la seva totalitat, amb el que sempre s’ha fet a Capdepera.

 

Però si el text sembla desfasat, tot i les pretensions de crítica a la tirania, la interpretació portentosa dels sis actors estableix immediatament un lligam directe amb el públic i allò que sembla sortir del darrer racó del calaix dels records ens colpeja com una bufetada. Joan Bibiloni, Toni Gomila, Santi Pons, Àlvar Triay, Rafel Ramis, Joan Manel Vadell ofereixen un recital de saber estar damunt l’escenari i, en no poques escenes, revolucionen la nostra adrenalina. Passatges sense cap fonament històric com el de la matança dels innocents, ens posen un nus a la gola. Aleshores, aquells versos que havíem escoltat moltes vegades i que ens arriben de tan enfora, cobren vida, els personatges són de carn i ossos i allò que semblava impossible succeeix: es fan creïbles.

 

Per tant, l’obra passa com un buf de vent. Quan sabérem que Produccions de Ferro s’havia embarcat en aquesta aventura i que passaria per Capdepera, ens entraren molts de dubtes sobre l’oportunitat de revisitar un text com aquest. Ara ja sabem que era possible i que podia sortir bé. L’han encertada. El públic, que omplí el Teatre, així ho va reconèixer, amb un llarg i calorós aplaudiment.