10 - MOSSÈN  PERE  FERRER  I  LLITERAS, FILL IL·LUSTRE DE CAPDEPERA

El 4 de gener de 1928, el Papa Pius XI conferia el títol de Bisbe Urbà o Prelat Domèstic de Sa Santedat al fill de Capdepera, aleshores catedràtic de l’institut de segona ensenyança i escola de mestres de Ciutat, el capellà i predicador gabellí PERE FERRER I LLITERAS, de qui vàrem parlar en el capítol precedent .

La distinció que el Papa atorgà a Pere Ferrer es d’origen molt antic i aquesta prelatura és un dels més grans honors que  pot concedir el Summe Pontífex al seu personal de servei a la Cúria Romana. Amb motiu de les festes de Sant Bartomeu, patró de Capdepera, el 24 d’agost, mossèn Ferrer va ser present a l’església del seu poble, vestit ja amb els hàbits prelaticis.

Aquell mateix any, a la sala de plenaris del Ajuntament, el dia 18 de desembre,  festivitat de la Mare de Déu de l’Esperança, patrona de la vila, les autoritats declararen Pere Ferrer Lliteras com a fill il·lustre. Vuit mesos més tard, el 24 d’agost de 1929, es va llegir la memòria biogràfica redactada per fra JESÚS EDUARD MASSANET FLAQUER, pare mercedari, fill del poble,  i es va mostrar un retrat amb la figura de l’homenatjat – original del pintor PERE BARCELÓ –,  llenç que fou col·locat en una dependència  del consistori  municipal a la plaça del Sitjar.

L’ Ajuntament aprovà de donar el nom de Pere Ferrer al carrer on aquest va néixer i on tenia la seva casa, conegut com “de les Pedres”. Es tracta de la via que uneix els carrers de Son Pocapalla, es Figueral i Mossèn Antoni Maria Alcover, que encara porta el nom d’aquest fill il·lustre. Signaren l’acord, a la sessió extraordinària de proclamació, el batle PERE ANTONI BAUZÀ SERRA, ANTONI CALDENTEY, NICOLAU FLAQUER, BARTOMEU FLAQUER, ANTONI  MOLL, MATEU ORPÍ, ANTONI FLAQUER, PEP BAUZÀ, MIQUEL ROSSELLÓ  i ANTONI GARCIA, i en va estendre  l’acta el secretari de la corporació, PERE JOSEP VAQUER.

ELOGI  BIOGRÀFIC  DE  PERE  FERRER  I  LLITERAS

L’Ajuntament va encarregar al pare mercedari JESÚS EDUARD MASSANET FLAQUER, com s’ha dit, que redactàs una mena d’elogi biogràfic sobre la vida de Pere Ferrer, pel qual Massanet sentia un gran afecte, i amb més motiu desprès que Ferrer l’apadrinàs a la seva primera missa, juntament amb el comanador de la Mercè de Palma, i més tard d’Aragó, Tomás Tajadura.

Fra Jesús Eduard Massanet, pare mercedàri gabellí (Foto Antoni Flaquer "Coix")


Fra Jesús Eduard Massanet  fou distingit, a la seva mort, i durant  més de 40 anys, amb una làpida amb el seu nom, a un carrer de Capdepera (actualment Plà d’en Cosset ). D’aquest personatge n’haurem de parlar en un pròxim capítol.

Resumim, per als nostres lectores, la memòria que sobre mossèn Pere Ferrer va elaborar Eduard Massanet i que fou llegida a la sala municipal el 24 d’agost de 1929:

PERE FERRER LLITERES va néixer el 12 de febrer de 1876. Els seus pares foren SEBASTIÀ FERRER PELLICER  i CATALINA LLITERAS, els quals feren batiar al nadó al següent dia del natalici. Les aigües baptismals les imposà JOSEP SUREDA, vicari de la parròquia de Sant Bartomeu. El 12 d’octubre d’un any més tard, el Bisbe de Mallorca, MATEU JAUME i GRAU, amb motiu de la visita pastoral al nostre poble, li administrà el sagrament de la confirmació.

Sebastià Ferrer, el pare, fou el primer metge que tingué Capdepera. Va ostentar la vara de batle els anys 1872 i 1873. Al juliol de 1887 prengué possessió del càrrec de jutge municipal, que va desenvolupar fins el mes d’agost de 1893.

Mossèn Pere Ferrer i Lliteres, fill il·lustre i prelat domèstic del Papa.

Pere Ferrer Lliteras tingué com a mestres de primera ensenyança JOAN MEDINAS PASTOR  i  RAFEL GILI.  El batxillerat l’estudià en el col·legi del Beat Ramón Llull, de Manacor. La nota obtinguda als darrers exàmens foren 9 “sobresalientes”, 4 “notables” i  un “bueno”. Finalitzats aquests estudis, ingressà al seminari de Sant Pere de Ciutat, on va efectuar estudis eclesiàstics, ampliats en el seminari de  la Sapiència, on va obtenir  les notes de “meritisimus” i “benemeritus” en totes les assignatures.

El Dr. GABRIEL LLOMPART, que fou Bisbe de Tenerife, Girona i Mallorca;  fra MATEU COLOM, Bisbe d’Osca; i els canonges MIQUEL MAURA MUNTANER, GABRIEL MUNTANER i  FRANCESC SITJAR foren els seus professors, responsables tots ells que Pere  pogués aconseguir el nomenament de patge d’honor del Bisbe de Mallorca JACINT  Mª CERVERA  i CERVERA, al qual el nostre protagonista assistí en les seves funcions pontificals.

PRIMERA MISSA I SACERDOCI

Va celebrar la primera missa a la parròquia de Capdepera, assistit pel  prevere SALVADOR OLIVER  i pel superior dels Teatins, MIQUEL CERDÀ. D’aquí partí cap a la Universitat Pontifícia de València,  on va ampliar els seus estudis de Teologia i Dret Canònic. El  Dr. RIGOBERTO DOMÉNECH I  VALLS, futur Bisbe de Mallorca, fou el seu mentor.


Rigobert Domenech Valls, Bisbe de Mallorca al 1918 i professor de Pere Ferrer i Lliteras

Acabats el estudis, Ferrer va exercir, durant 28 anys, el seu ministeri sacerdotal, sense  cap tipus d’estipendi, a les parròquies de Sant Bartomeu de Capdepera, a  la dels Hostalets, en el convent de les Agustines de Ciutat  i al Sagrat Cor. Fou un erudit predicador, amb grans coneixements filosòfics i teològics i la seva càtedra fou reconeguda pertot arreu. Les  prèdiques efectuades a l’oratori del Castell, en honor de la Verge de l’Esperança, els sermons, les novenes i les converses doctrinals li conferiren gran notorietat.

A l’època en què fou vicari de Capdepera va fer construir, a expeses seves, el saló parroquial existent davant l’antic convent de les Monges Franciscanes. Mossèn Ferrer va sufragar les obres d’aquest espaiós local que tanta activitat va generar en temps passats.

Fou nomenat catedràtic de religió i moral de l’Institut de Palma i també professor a l’Escola de Mestres de Balears, l’any 1916.

Mossèn Antoni Maria Alcover, mentor de Pere Ferrer i Lliteras


Dos anys més tard va publicar, sobre les matèries que ensenyava, un llibre titulat “Compendi”  i, al 1925, un “Promptuari” didàctic, amb el “nihil-obstat “ (censura religiosa) del vicari general del bisbat, mossèn ANTONI MARIA ALCOVER. Ambdues obres foren elogiades pel cardenal Ragonesi, nunci del Papa a Espanya, a més d’altres autoritats i autors nacionals. Posteriorment, edità un llibre sobre Història Sagrada que serví de text pels estudiants mallorquins. Aquest “currículum” li va propiciar el nomenament de  Capellà d’Honor.

El Bisbe de Mallorca, GABRIEL LLOMPART, a petició del prevere ARNAU MATEU MAIRATA  i del metge gabellí JOAN ALZINA MELIS,  proposaren al Papa Pius XI  el nomenament de Pere Ferrer i Lliteras com a Prelat Domèstic de Sa Santedat, a més de bisbe urbà. Aquesta distinció li fou atorgada pel Papa, que el va autoritzar a poder vestir els hàbits morats i els roquets amb bocamànega, i el  va revestir amb els honors, privilegis i dignitats de què frueixen els eclesiàstics d’aquesta condició.

CONCLUSIÓ

La memòria o elogi que Jesús Eduard Massanet va fer de la figura de mossèn Pere Ferrer conclou aixi:

”La fina i delicada atenció de Sa Santedat Pius XI envers Mossèn Ferrer no pogué manco que causar vertader goig entre els seus compatriotes i admiradors, els quals s’afanyaren a tributar-li els homenatges de la més gran admiració que sentien cap a la persona d’aquest distingit fill del poble. A Capdepera se li dispensaren tota classe d’honors i, cada any, era convidat  a celebrar i presidir els oficis divins en les majors celebracions religioses.

D’aquesta manera, els seus  paisans li hem volgut fer  justícia per l’orgull que senten tots els gabellins que, aquest racó mallorquí hagi engendrat un fill com Pere Ferrer Lliteras, i feim vots  perquè, en un futur, puguin néixer altres veïns que  sàpiguen conquistar, també per les seves virtuts, estudis i laboriositat, els guardons i l’aurèola immarsescible que omplin d’alegria i felicitat els qui habitam aquesta  petita terra” .

Bartomeu Melis  “Meyme”