Dos objectes de Jaume Sans,

presoner a Can Mir

A l’article anterior vaig presentar dos objectes, un de la meva repadrina i l’altre de la meva padrina. Ara en presentaré dos més: un també de la meva padrina, Maria Lliteres Rigus, i l’altre de la seva germana Francisca Lliteres Rigus.

Però aquests dos objectes tenen una característica especial que els fa únics i irrepetibles: foren fets a la presó de Can Mir, on hi anaren a parar molts de mallorquins durant la darrera guerra civil i també alguns gabellins (potser una vintena llarga).

Allà els presos, com conta Manel Suàrez al seu llibre que es va presentar per aquí el juny passat, feien activitats intel·lectuals i d’artesania per tal de passar el temps i superar l’estat de terror al qual estaven sotmesos, sempre pendents d’escoltar els seus noms a les llistes dels que anaven a parar a Porreres, on eren assassinats i enterrats en fosses comunes.

Entre aquests presos hi havia Jaume Sans Pons, condemnat a 9 anys de presó “por un delito de provocación para cometer el de rebelión”, segons consta al seu expedient de la Presó Provincial. Encara que finalment se li va commutar la pena a 3 anys, en va passar uns quants a diverses presons: Manacor, Can Mir i Presó Provincial.

Com hem dit, els presos feien, entre altres, feina d’artesania i no fa molt l’editorial El Moixet Demagog va publicar un llibre sobre aquest tema, relatiu als presoners de Pollença:

Jaume Sans era molt amic de la meva família, a més de veïnats, i per això des de la presó estant va tenir esma per a confeccionar i regalar aquests dos objectes de llata a la meva padrina i a la seva germana. El primer és una senalla amb les inicials de Maria Lliteres i el segon un regal amb motiu del naixement de la meva tia Bàrbara el 1938, en plena guerra.

No cal dir que aquests objectes són guardats des de llavors com una mostra de respecte i consideració per a Jaume Sans, però també per a tots els presos: els que tornaren i els que no tornaren, els que tornaren sans i estalvis i els que ho feren amb un pes al damunt del qual mai més es deslliuraren, com fou el cas del meu padrí Miquel Servera Llull, del qual ja n’he parlat en altres ocasions i que s’ha convertit en el meu heroi particular i guia de totes les meves passes.

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea