El Golea petrificat i mesquidianidat

Miquel Llull
Bibliotecari del Golea

   El passat diumenge 21 d’agost un grapat de gabellins, comandats per l’espeleòleg Antoni Rafel Flores, cercaren per les coves de sa Mesquida les restes del naufragi del Golea que, com deia en Rabassó, encara es pot trobar per aquí i per allà entre sa platja i es Llamp. No se sap tota la veritat perquè la veritat és incommensurable i dispersa, cau com la pluja i es converteix en gas que es respira als horabaixes gabellins mentre en Xiscu de can Patilla prepara la seva Llet Freda en secret.
   El Golea existeix! Hi és! És allà! Sota les aigus, incrustat a les roques. Sobreviu i ens sobreviu, mentre feim el beneit fent feina i perdent el temps en coses inútils i turístiques. La filosofia gabellina que va del zero a l’infinit passant per totes les gradacions de la bogeria més sencera i clarivident, no pot deixar passar aquests fets dels ferrus convertits en roques i les roques convertides en ferrus que es mesclen i copulen eternament per tal d’aconseguir arribar al paradís on el sexe és un plaer i no una cosa bruta, com pensen els integristes de totes les religions, i també els impotents que, a damunt, ens volen donar lliçons.
   Perquè el paradís és aquí, entre noltrus, els gabellins, que tenim les claus de tots els panys que obren totes les maletes, totes les habitacions amb vistes a la mar i a la Lluna Plena penjant d’un fil molt prim, però consistent, que ens aguanta de no caure pel penya-segat de la beneitura i la hipocresia més idiota i imbècil i mesquina.
   Finalment, en aquesta expedició espeleològica es donaren una sèrie de casualitats que no hem volgut amagar ni tampoc distorsionar. Perquè, ja ho va dir algú, les casualitats catalanes mai no són casualitat!
    I per això, avui, aquests gabellins carregats de ferrus goleans, emprenen un viatge cap enlloc per tal de poder arribar a qualque banda on la Llet Freda tendrà el seu punt exacte de congelació i tots els secrets ens seran desvetllats i podrem llegir les cròniques del festeig d’en Marce que sortiren a l’edició de París del New York Herald Tribune, mentre els cambrers del Castillo ens preparen un gin-fizz i la senyora Canaan dóna menjar als seus moixus que pugen cap el cel amb una escala feta amb calaixus d’un canteranu que li havia deixat madò Jaumina.

Miquel Llull
Bibliotecari del Golea