NO M’AGRADEN ELS JERSEIS DE CANALÉ
Una de les curolles progressistes de la post-modernitat consisteix a convertir el món en un immens parc temàtic. A Capdepera, els responsables municipals s’hi sumen aportant el Castell com a marc incomparable d’activitats lúdiques i simiesques que, ningú ho dubta, potenciaran la imatge turística de Firstsun. Amb molt bon criteri, l’Ajuntament aporta el seu granet d’arena a l’oferta d'oci nihilista de masses a fí i efectes que cap fracció de temps de lleure quedi a l’albur de la pròpia conciència i pugui ser plasmat al time-table de les agències de viatges i als comptes de resultats de la societat de l’abundància.
De les moltes idees que van escampant, cada dia ens sorprenen amb una de nova, (han passat de no tenir un duro a nedar en un llac d’or liquat), aquesta té possibilitats de transmutar-se en matèria ja que acompleix dues condicions imprescindibles: la d’accelerar la circulació de capital, origen del benestar, i la de refermar la societat de l’espectacle.
Així que, en Pep de na Maians ja se'n pot fer creus, perquè la utilitat que li han trobat al patracol impedirà l’estudi de la història, ja que, i aixó tampoc ningú ho dubta, la posada en escena passarà per davant la investigació arqueològica.
No importa, el festival-parc va de la mà de la fí de la història i aquesta perd significat. Ja no passa res que abans no hagi pogut formar part d’un pla multi-risc (el futur equival a invertir en companyies d’assegurances). L’obsessió obsessiva dels progressistes per la seguretat es confirma cada dia en la manera com donen les notícies els medis de formació i entreteniment d'individus.
Una passa endavant en l’oci productiu dirigit des dels fulletons turístics. Expectants per corraborar que el que comprovam a dos mil quilòmetres és, efectivament, el que hem vist a casa nostra per internet. La mateixa funció es repeteix arreu; canvien, això sí, les vestimentes i les passes de ball.
Aquest projecte pot ser la resposta a què volem que sigui Capdepera, l’element aglutinador al voltant del qual facem poble, plenament integrats al corrent globalitzador, i no hauria d’esser monopolitzat pels polítics, de cap signe, sinó que, senzillament, s’haurien de conformar a actuar com a canalitzadors de la voluntat popular.
Comenci l’espectacle!
llucià rinyón
