EL MIRACLE DE LA BOIRA 

ESBÓS PER A UN ESPECTACLE PIRO-TÈCNIC-CORAL-OPERÍSTIC

  El Castell i els seus voltants són l’escenari en el qual es representa la funció que aspira a espectacle total, en l'estela de herr Wagner. Els espectadors es barregen amb els actors, per tant no hi ha pati de butaques, tant els uns com els altres es mouen lliurement per l’espai escènic en el qual es narra la història del Miracle de la Boira. 

Dues masses d’actors diferenciades, els habitants del Castell i els invasors, tant per la caracterització i vestimenta com pel lloc que ocupen a l’escena. Unes masses corals, situades a distints indrets,  a la manera àtica, reciten i fan entenedora l’acció des de distintes perspectives. Una, a la vora de la capella, ens explica què està succeïnt en el seu interior; una altra, entre la casa del Governador i el Portalet, narra els episodis d’acció de la soldadesca; una de tercera, a les afores del Castell, canta l’èpica dels invasors. Distintes formacions musicals, estratègicament situades, aporten dramatisme a l’escena. 

Comença, de matinada, amb un quadre costumista. Gent que surt de les cases per anar a treballar, al.lots que munyen cabres, dones anant a missa primera, remolins de gent donant-se el bon dia, soldats mig adormits fent la guàrdia…

De cop i volta, tornen, esgarrifats, uns quans dels que havien sortin del recinte, avisant que han vist moros per devers Son Jaumell. A partir d’aquí tot són cridadisses, el Governador dóna ordres i prepara la defensa, els nins, vells i dones acudeixen a la Capella, es començen a anomenar els qui falten, crits, plors…

So de trompeteria acompanya els invasors que es van acostant amb gran cridòria, el cor lloa els herois que tornen, empobrits,  de rapinya a una terra que abans fou seva…

Arriben a les portes els darrers ressagats, els soldats no volen obrir, uns quants estadants s’encaren amb el Governador, qui finalment els permet el pas. No són tots, s’anomenen els qui falten, el cor narra les seves degràcies, alguns acabaran captius dels moros…

A l’interior de l’esglesieta, el capellà resa amb veu potent parenostres, avemaries i gloriapatris, seguit pels fidels enporuguits i tremolosos…

A fora es prepara la defensa, soldats corrents amunt i avall treginen armes i municions, ajudats pels homes del poble. El cor aclama l’enteresa dels defensors…

La lluita és aferrissada, tot sembla perdut quan de l’interior de la Capella surten els feligresos amb processó, portant la Verge de la Esperança i encaminant-se cap a la murada, on del mantell de Nostra Mare s’escampa una boira espessa que obliga a la retirada dels serraïns.

Els tres cors a la vegada entonen lloances a la Verge…