Estat plural?

   Alguns defensors de la unitat d’Espanya, i del bilingüisme allà on hi ha una llengua pròpia a banda de la de l’estat, han criticat la despesa ingent de l’Institut Ramon Llull -creat per a la promoció de la llengua catalana- que, segons el pressupost de l’any 2010, és de 14 milions d’euros per a tot el territori de parla catalana (inclosos Marratxí i Calvià, malgrat pesi als senyors Delgado i Bauzà).
    Per altra banda, el pressupost de l’Institut Cervantes -creat per promoure la llengua castellana- per a l’any 2010 va ser de 103 milions d’euros. He de dir, sincerament, que no sabia que la llengua castellana necessités un dispendi com aquest per a la seva promoció, em pensava que gaudia de millor salut i, a més, ens podem demanar, on van aquests doblers? Sembla ser que l’any 2008 l’Institut Cervantes va gastar, per posar un exemple, part del seu pressupost en 4.000 metres quadrats d’oficines a Varsòvia. Sincerament, no entenc la necessitat d’aquest despesa, un Institut que paguem tots però que només té en compte la llengua castellana, oblidant les altres llengües de l’Estat.
   Tot aquest ball de xifres és una mostra més de quin és el bilingüisme real que prediquen alguns mentre es nega la promoció de la nostra llengua: a Calvià zero euros de pressupost per a la nostra llengua i, a més, una revista municipal que és publicada en castellà, anglès i alemany, obviant la llengua pròpia; a més, alguns, entre ells el candidat del PP a les Illes Balears, també menyspreen la nostra llengua i parlen de derogar decrets que ens permeten mantenir viva una llengua que les mallorquines i els mallorquins hem anat transmetent de generació en generació i que no volem deixar perdre.
   Per això, quan alguns, des de la demagògia, parlen de malbaratament de doblers en el manteniment de la llengua pròpia de Mallorca, a banda d’exhibir una falta de respecte flagrant, no estan essent fidels a la realitat si, per altra banda, veiem que el castellà gaudeix d’un pressupost molt major per a la seva promoció.
   Estic ben convençut que, sempre des del respecte, llengües diferents poden conviure –i de fet conviuen en molts altres territoris europeus- en un mateix espai sense cap tipus de conflicte (tot i que n’hi ha que els saben inventar o promoure), però malament anem si alguns volen fer de la llengua pròpia de Mallorca una llengua arraconada i només emprada de manera anecdòtica, i no com el que és: la llengua que hem après dels nostres pares i mares, és a dir, la nostra llengua primera, i per tant, una eina de comunicació a la qual no volem renunciar, malgrat alguns la menyspreïn.

Joan Ramon Bosch Cerdà