MARIA VAQUER, ARTICULISTA
No podia ser d’altra manera una vegada que la imatge del món dels qui optaren pel socialisme estava necessàriament construïda sobre vint segles de cristianisme, essent així que substituïren l’escatologia cristiana per la socialista sustentada sobre el positivisme científic decimononic. Maria Vaquer ho explica, clar i net, d’aquesta manera: “… hay que imprimir a su vida [la dels homes] una nueva orientación más en consonancia con las necesidades de progreso innovando sus métodos de vida, modificando sus leyes, sus sistemas filosóficos, sus planes de enseñanza, reprimiendo toda clase de prejuicios; en fin, renovando, reconstruyendo y revolucionando todo aquello que, en abierta pugna con los mandamientos imperativos de la Ciencia, que es la Madre de la vida, no tenga razón de ser o existir, preparando de este modo las condiciones psicofísicas que habrán de concurrir en ese medio ambiente que será obra de él mismo, de su trabajo, de su propia aspiración hacia ese estado de progreso tan avanzado como maravilloso”. (El Obrero Balear, 16-X-1931).
Avui en dia aquesta concepció i manera de fer política, que vista amb ulls actuals ens sembla ingènua, ja no és possible. La idea de progrés s’esfondrà en els gulags comunistes i en els camps d’extermini nazis. I va esser als anys setanta del segle passat quan un filósof comunista-leninista1,Wolfgang Harich, torpedejà la línia de flotació del milenarisme socialista –i de passada la idea de progrés– fent trontollar les argumentacions sobre la viabilitat d’una societat comunista. Des d’aleshores la idea pseudoreligiosa de progrés, desprovista de contingut, ha estat destinada al consum de masses mesurat amb PIBs, molt lluny del què Maria Vaquer entenia per evolució social. Mentrestant la U.R.S.S. ha desaparegut del mapa i la socialdemocràcia, que viu al dictat d’un artefacte anomenat neoliberalisme, accepta com animals de companyia a Muḥammad Ḥusnī Sayyid Mubārak i Zayn al-`AbidinBen Ali a l’Internacional Socialista2.
D’altra banda, l’optimisme cientifista ja no té cabuda en la societat complexa i incerta d’avui en dia, on la ciència s’ha problematitzat i tornada de perfil borrós3: la posició de l’observador condiciona els resultats dels experiments, els coneixements modifiquen els valors i aquests actuen a manera de cucales a l’hora d’enfrontar-se amb els fets, no tenim clar des de quins valors s’ha d’investigar i, a més, s’ha democratitzat fent que el test de validació ja no sigui únicament intern a la ciència sinó que depén de l’opinió pública. La fórmula màgica “Soviets més electricitat” com a alliberadora de la humanitat fracassà estrepitosament i no queda clar si l’alternativa “capitalisme més centrals nuclears” maximitza la utilitat dels ciutadans de les societats ultraprogressades.
La vessant profètica del socialisme omplí de sentit la vida dels milions de persones que lluitaren per millorar el seu benestar, va esser cabdal per a la configuració d’un moviment polític de masses i psicològicament les dotà d’una moral de victoria que els preparà per suportar amb fermesa mil-i-una dificultat, com és el cas de Maria Vaquer.
En molts pocs anys s’ha passat de la lluita idealista per a la transformació de la sociedad en una utopia comunista, als inicis d’una lluita materialista per a la supervivècia del planeta, ofegat pel progrés dels mercats capitalistes.
Al capdavall, però, el que importa són les persones i els qui hem volgut donar a conèixer a Maria Vaquer a través d’aquests escrits ho hem fet empessos per la indubitable dimensió moral del personatge que l’aixeca per damunt les constriccions del moment històric que visqué i de les eleccions ideològiques i polítiques que acceptà i, com diu Serra Nebot s’ha de “ressaltar la valentia de na Maria Vaquer, no només pel fet d’escriure i defensar les seves idees, sinó també per enfrontar-se a la injustícia”. En aquest sentit és un exemple pels seus conciutadans i estaria bé que els al·lots que surten de l’Institut de Capdepera tinguessin una resposta en ser preguntats sobre Maria Vaquer “Raia”.
___________________________________
1.En aquell “entonses” hi havia categories professionals que avui ens xerriquen l’oïde, talment com d’aquí a cincuanta anys ho farà el saber que en aquell “entonses” hi havia filòsofs i economistes neoliberals.
2. Expulsats de l’Internacional Socialista a conseqüència de les revoltes populars d’aquest hivern. “A buenas horas, mangas verdes”!.
3.De fet, als anys vint del segle XX, a Alemanya, l’Escola de Francfurt ja posà en solfa l’optimisme tecno-científic defensat pel socialisme.
//llucià rinyon//
