No sempre, aquesta nit de Reis ha estat nit d’esperança com la vivíem quan encara érem infants innocents i esperàvem les nostres joguines que ens portarien aquets tres personatges, els Reis Mags d’Orient.

Tal dia com avui, 5 de gener, però  74 anys enrere,  cinc persones entraren en capella, entre  moltes d’altres, per ésser poques hores desprès injustament assassinades, pels botxins  falangistes que malauradament anaven a lloure i fent-ne de les seves a la Creu, al costat del cementiri  de Porreres.
Aquets cinc persones eren Aurora Picornell, Antonio González Rodríguez, oncle-avi de Susi Balaguer, i tres dones gabellines:  Catalina Flaquer i dues de les seves filles, n’Antonia Pascual i Flaquer i na Maria Pascual i Flaquer, anomenades “ses Torretes”. Avui són conegudes com les dones del Molinar, on vivien.
A Catalina Flaquer la tancaren a la presó i la torturaren perquè digués com localitzar les dues filles. No va obrir boca i la tingueren dins llocs foscs, i quan sortí tenia les ungles llargues i la roba podrida per la humitat d’aquell lloc on estava tancada. Es trobava molt envellida.
A la presó de ca'n Sales es reuní amb les seves filles, una vegada que aquestes havien estat localitzades i detingudes. En començar la nit del dia 5 de gener del 1937, una guardiana va cridar quatre  noms, el d'Aurora Picornell i el de l tres gabellines, dient: “Salgan, que las piden”.
Ja coneixien el seu futur. Catalina, encara que veia el que els esperava, no va perdre la serenitat en cap moment. Foren executades aquell mateix vespre.
Antònia Pascual tenia 28 anys, era brodadora i  ja havia estada empresonada en temps de la Revolució d’Octubre.
Maria Pascual  tenia 23 anys i era casada. Quan era cercada pels falangistes,  s’amagava dins una alfàbia i no la trobaren fins que, donant caramels a la seva filleta, aquesta va delatar on s’amagava.
Últimament es diu per Capdepera que d’aquest poble no mataren a ningú. Falsedat total, és voler amagar la veritat dels fets i aquests s’han de conèixer, perquè com es diu amb molt encert, “desgraciat d’aquell que oblida la seva història, perquè esta condemnat a viure-la de nou”.

Joan Espiritusanto i Marquès