SERMÓ DE LA CONQUESTA
La Seu de Mallorca
Festa de l’Estendard
31 de desembre de 2010
(text íntegre)
Reverendíssim Senyor Bisbe,
Il·lustríssim Capítol de la Seu, i germans preveres,
Honorables autoritats,
benvolguts tots en el Senyor.
Al Déu de la vida i de la història glòria i alabança per a sempre
- Memòria:
En l’avinentesa de la Diada festiva en què celebram el 781 aniversari de l’entrada de Jaume I a la capital musulmana de Mallorca, dins el que avui és Palma, el cor i la ment de tots nosaltres fan una endinsada cap al nostre interior. Amb una certa mirada introspectiva ens capbussam a l’interior del nostre ser històric col·lectiu i cívic, i pouam el més preuat que tenim, que és la memòria de la fundació del que avui encara som. Amb honor veneram els nostres avantpassats, i els situam al bell mig de la nostra commemoració.
Alhora, la nostra mirada es fa expansiva, i el nostre sentiment vola cap a tots els països i territoris amb els quals compartim aquestes quatre barres vermelles del rei En Jaume. L’Estendard reial, bellament cisellat a cops d’escarpara sobre les claus de volta d’aquesta catedral, és sobre els nostres caps com un crit de germanor i de coratge. Aquest símbol petri crida, com el profeta Isaïes, a no perdre la memòria dels orígens: “Mirau de quina roca us han tallat, de quina pedrera heu estat trets”.[2]
La memòria de la fundació del Regne de Mallorca no és una festa més de les que ens ofereix el mercat actual, sinó que és la festa que omple de significat totes les altres festes cíviques. És avui quan la commemoració del 12 de setembre cobra la seva plenitud de sentit juntament amb la jornada que estam celebrant, i forma un tot en el nostre imaginari col·lectiu.
La majoria dels trets que ens caracteritzen col·lectivament dins el món com a poble, arranquen d’aquell moment fontal: els costums i les festes, el dret que ens inserí a Europa, la religió cristiana, i la llengua catalana que, malgrat unes certes disputes jurídiques, continua essent després de segles l’única pròpia d’aquesta terra.
- Actualització:
La d’avui és una jornada dedicada al record, no en un sentit nostàlgic sinó en el sentit etimològic del terme recordar: és tornar al cor. Vull dir tornar a posar dins el cor, perquè ens amari tot el cos, el millor d’aquesta festa: l’autoestima com a poble, l’actualització dels esdeveniments que ens han configurat i l’empenta per projectar-nos cap al futur.
- Projecció i impuls evangelitzador:
A la nostra terra hi han confluït a viure o a passar uns dies gent de tantes nacions diverses i cultures que podem dir que som una de les places majors d’Europa. És precisament en la cruïlla, com bé sabia Ramon Llull, on neixen les pors i els reptes, però també les oportunitats. L'oportunitat de conèixer i que ens coneguin, l'oportunitat d’integració, de cultura, i de fe.
Els cristians volem ser presents en aquest nou “atri dels gentils”, una imatge suggerent que ha utilitzat diverses vegades el Papa Benet XVI, i que ens obre un nou espai de diàleg entre creients i no creients, entre els catòlics i la resta de cristians, entre els cristians i els qui professen altres religions.
És en aquest atri on l’Església, des de la seva identitat pròpia, vol oferir i tenir diàleg profund, respectuós, constructiu i seriós amb tothom que sigui divers. Oferir sense imposicions, però sí amb fermesa de conviccions i d’identitat religiosa, la nostra contribució pública a la construcció de la societat civil i de la pàtria. Es tracta d'oferir cordialment la nostra aportació al bé comú.
Així, doncs, l’Església de Mallorca, respectant la justa autonomia de les coses temporals, vol continuar col·laborant en la construcció de la Ciutat terrena, tot aportant els béns de la Jerusalem celestial. I des de la humilitat crida pel retorn a la cultura de la paciència i de l’esforç, i per la gestió honrada de la res publica.
És en aquesta projecció cap al futur que l’Església mallorquina vol aportar el seu bessó més preuat que és el Crist, l’Únic que salva el món, i el seu Evangeli de misericòrdia que just fa una estona hem proclamat.
L’Església té voluntat de ser una font d’aigua enmig de la plaça on tots aquells que estan afeixugats hi puguin apagar a fons la seva set i trobar el repòs.
- En una modernitat, anomenada líquida, vol continuar oferint sentit de vida profund i fortalesa de propostes vitals on construir l'ésser de cada persona.
- En un sistema econòmic, a vegades brutal, on els poderosos de la Terra deixen a la vorera tants de necessitats, vol cridar amb força profètica a favor de la vida, des de la concepció fins al seu final, a favor dels pobres i dels dèbils, a favor de la justícia i d’una més justa distribució de la riquesa, com ens recorda la doctrina social que ens és pròpia.
- En un món on tantes vegades prima la funcionalitat, prenem part per l'ésser, per l’essència, per la bellesa, per la transcendència, per la Bellesa que salva el món.
Els cristians, en definitiva, seguint la línia de l’Evangeli de sant Joan que hem escoltat, som instruments de Déu per mostrar la Bellesa de l’Infinit. Som mostradors de la Bellesa que salva. Com la icona de la tradició oriental, que és la visió de les coses que no es veuen, i que suscita una presència. La icona resplendeix i canta pels seus propis mitjans la glòria de Déu. I la Glòria de Déu és que l’home visqui. La vertadera bellesa no té necessitat de proves. La icona no demostra res: senzillament mostra. Mostra aquesta Bellesa. Nosaltres, els seguidors de Jesús, malgrat els nostre pecat, desitjam mostrar, mostrar la presència de Déu.
Que Déu beneesqui aquesta ciutat de Palma, aquesta illa nostra de Mallorca, aquestes terres de parla catalana.
Que l’amor que professam a la nostra pàtria ens dugui a estimar més i més la pàtria del Cel.
Que mai oblidem de quina roca hem estat tallats, i que per molts d’anys ens sentim agermanats en la Festa de l’Estendard.
DEO GRATIAS
Mn. Nadal Bernat i Salas
[1] Lectures de la missa: 1Jn 2, 18-21; Ps 95; Jn 1, 1-18.
[2] Is 51, 1.
