"Senyor ahir": retorn al principi





per Miquel Piris

   Que curts que són els llibres quan agraden i t'ho passes bé. Acab de devorar “Senyor ahir”, editat per Cap Vermell. No m’ha durat ni una setmana. Un llibre que m'ha transportat literalment  als anys 50 d’una Cala Rajada verge en tots els sentits. En els primers capítols em sentia talment Marty Mcfly a "Back to the future", i no exager. Fa poc, el relat del naufragi del Golea que Miquel Llull ens va fer avinent em va provocar una sensació similar. Amb Senyor Ahir he viscut de primera mà la gènesi del poble que avui coneixem. Dels seus carrers, la seva gent, els seus oficis, edificis...de la nostra manera de ser.



   Són tantes les coses que començaren durant la dècada i mitja que el matrimoni americà format per Carl i Aurelia Canaan regentà l’hotel El Castillo, damunt Son Moll. Una Cala Rajada que vivia connectada a Sa Central (a la fi qualcú m’ha explicat el per què d’aquest nom) i amb importants restriccions d’electricitat. Un poble on el telefon encara era un luxe. On els cotxes es comptaven amb els dits d'una mà i Palma quedava a 5 hores i escaig en tren. Un poble en el qual durant aquells anys arribà l’electricitat de GESA, s’expandí el telefon, la compra de cotxes i motos, la construcció d’hotels i bars, molts bars...
La gran nevada, la feina de les monges, dels tècnics de Sa Central, dels joves que començaven a treballar al món turístic de cambrers, de l’arribada dels primers treballadors peninsulars, d’una part de la història d’un bon grapat de personatges que tots coneixem, hem conegut o n’hem sentit a parlar...el llibre de Canaan parla de tot això i molt més.



   Una obra que ha d’agradar per força a qualsevol calarajader, des de l’excel·lent introducció fins als comentaris finals. Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta meravella...i en català. A la senyora Canaan a ben segur que li hagués encantat. Encara puc sentir la rialla d’en "Jesús" darrera d’aquesta frase.


Miquel Piris