-Publireportatge-

El pebre bord de tap de
cortí, un dels ingredients
més importants a l’hora
d’elaborar la tradicional
sobrassada de Mallorca





NOVETAT: Disposam de budells envasats al buit per fer tot tipus de sobrassades.

El pebre bord (Balears), pebre vermell (Catalunya), pebre roig (País Valencià),  o pimentó (aquest darrer és un castellanisme) s'obté d'assecar i pulveritzar pebrots dolços (per al pebre vermell dolç, que no pica) o bitxos (per a la variant picant). Fa les funcions d'aromatitzant, colorant i conservant (formatge de Maó i sobrassada, per exemple) natural. A Mallorca ja apareix al segle XVIII al receptari de cuina escrit per Jaume Martí i Oliver.

Les varietats locals, és a dir, aquelles varietats cultivades i que es troben adaptades al medi, estan actualment en perill de desaparició. Amb aquest fet, no es perd només l’aliment, sinó que també es perden pràctiques, costums i tradicions de comunitats ben antigues.







El pebre bord de tap de cortí és una d'aquestes varietats. Per això, l’Associació de Varietats Locals de les Illes Balears, l’Associació de Producció Agrària Ecològica (APAEMA), Slow Food Balears i la Unió de Pagesos de Mallorca, juntament amb l’Obra Social de “SA NOSTRA”, actuen juntament per dur endavant iniciatives que promoguin la recuperació d’aquests aliments que formen part d’una agricultura rica i colorida.


No fa molts d'anys que les cases de Santa Maria estaven folrrades d'enfilais de prebes.










Distribucions Llevant disposa dels millors productes i les millors qualitats per fer les sobrassades més exquisistes.

La pebrotera és una planta exigent en temperatura, que ha d'estar al voltant dels 20 °C, especialment si els fruits es volen collir madurs (colors vermells o grocs), també necessita molta aigua i adobs. No aguanta canvis bruscos de temperatura. La humitat relativa no ha de ser excesssivament alta sinó entre un 50% i 70%, ja que el seu excès afavoreix les malalties aèries i dificulta la fecundació. Requereix molta lluminositat, en especial quan la planta és molt jove i durant el període de germinació. El sól ha de ser ben drenat, amb sorres i matèria orgànica. L'acidesa del sol en principi ha d'estar entre 6'5 i 7 de Ph; tot i que el Ph òptim de l'aigua, en canvi, oscil·la entre 5'5 i 7. La pebrotera suporta bastant bé la salinitat del sól, tot i que en menor mesura que la tomaquera. Al contrari que la tomaquera no necessita ésser entutorada.

S'acostuma a fer un planter previ, en hivernacle la plantació es fa tot l'any i a l'aire lliure a partir de la primavera i fins a principi d'estiu. Les espècies dolces (no picants) es cultiven principalment a hivernacles, la major aventatge dels quals és el control de la temperatura i de la humitat. La collita és esglaonada.

Valor nutricional
En valor mig, 100g de pebre fresc conté 32 kilocalories. La major part, entorn d'un 94%, del pebre és aigua, i conté un 1'6% en pes de fibra alimentària. La quantitat de proteïnes i de greixos és gairebé nul, d'un 1'0% i un 0'4%, respectivament. Els glúcids o hidrats de carboni representen un 6'4% del pes del pebrot.

El pebre fresc té un alt contingut en calci (12 mg/100 g) i vitamines A (94 mg/100 g) i C (131 mg/100 g), i el pebre vermell, que es fa amb pebre dolç, és una espècia que destaca pel seu alt contingut en vitamina A.[5] El contingut en vitamina C del pebre verd és el doble qu el de les taronges, i el del pebre vermell, el triple. També conté potassi (186 mg/100 g) i fòsfor (26 mg/100 g).

Distribucions Llevant SL
(34) 971 565006/617467522
(34) 971 818991
*Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.