EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANTIGUES DE CALA RAJADA




SEGONA PART: 1930-1950




Antoni Flaquer “Coix”






   El passat divendres 3 de setembre es va fer una monumental projecció de fotografies antigues de Cala Rajada a Cas Padrí, amb l’assistència d’un públic internacional, però en la qual no hi havia cap calarajader, perquè Capdepera, és tan enfora de Cala Rajada!
    L’acte va patir la intervenció de dos espontanis: l’actor l’amu en Pep Ruís, de Taller Llunàtic, i l’amu en Miquel Llull, antropolopoeta, que feren un diàleg on negaren una cosa tan poc evident com és l’existència de Déu i intentaren provar-ho científicament citant una de les eminències mundials en la matèria de la creació de la matèria. Per Capdepera aviat els donaran per locus!
    Prèviament hi havia hagut un sopar, també multitudinari, i després de la intervenció espontània d’aquests dos personatges gabellins, l’amu Antoni Coix va donar una lliçó magistral i va ressuscitar aquella Cala Rajada que era i és encara tan viva. Va comparèixer tothom, però tot això resta només per a la memòria dels privilegiats que ho varen veure tot amb els seus propis ulls i ho escoltaren amb les seves pròpies orelles. La màgia no es pot descriure amb paraules! La fotografia no és explicable! Els miracles s’han de gaudir a flor de pell! La física i la química són l’art del segle XXI! La biologia ens desvetlla tots els secrets! L’antropologia substitueix a la història! I la quimera pel passat ens connecta neuronalment amb el present i amb el futur!
   A continuació podeu veure un video d’aquella gran trobada, però com que el so no és molt bo, també transcrivim el diàleg d’aquells dos homus gabellins que, espontàniament, es posaren en evidència davant els vius i davant els morts.
M.F.



L’STRIPTEASE FOTOGRÀFIC D’ANTONI COIX COM A VINCLE AMB L’ESPIRITISME (GABELLÍ I MUNDIAL): TRACTAT D’ATELOGIA.

DIÀLEG ENTRE JOSEP ALBERTÍ DE TALLER LLUNÀTIC I MIQUEL FLAQUER “LLULL” .

Josep Albertí.- La fotografia no tan sols és una imatge sinó que es va convertir, des de la seva invenció i des de Daguerre, amb la més forta aliada de la ciència. De la ciència del desig. Paral•lelament hi ha la imatge que ajuda a veure per primer cop l’interior del cos humà, animal, vegetal i mineral, i també la imatge pornogràfica. Aquella que mostra a tothom el que l’interdicte, la prohibició moral, vol amagat, allò que avergonyeix la religió en tant que és superstició.

Miquel Flaquer.- I és clar, veure aquestes fotografies antigues que avui visionarem té també alguna cosa de pornogràfica. Se’ns desvetlen uns paisatges prohibits i uns cossus també prohibits, i quan dic prohibits vull dir desapareguts. Però la fotografia, com diu en Ruís, és una gran aliada d’aquesta ciència quimèrica que és la contemplació d’allò que se’ns ha fuit però que, al mateix temps, tenim davant els nassus per a tornar a fruir, per a tornar a sentir el desig de viure que es desprén de les imatges i que arriba fins a l’interior del nostru interior.

Josep Albertí.- Avui és un gran dia per a la ciència i per al llibertinatge. Ha esclatat una polèmica mundial entorn de l’existència de Déu. Tota la premsa del planeta divulga les afirmacions del gran científic Stephen Hawking sobre la inexistència de Déu a l’univers. Naturalment, des de Capdepera Antoni “Coix” es va avançar una mica quan fa uns mesos va fer el pregó de la setmana del Mercat Medieval –una espècie de nova festa major entre el kitsch i la golafreria–, i dins la capella del castell gabellí va contar la seva experiència infantil –i per tant dins una latència sexual— de veure desmuntar la mare de Déu de l’Esperança i comprovar que davall no hi havia res: era una estructura de fustes que sostenien un capet i unes manetes.

Miquel Flaquer.- Però mirau quina casualitat, aquests dies a la premsa més extremista s’ha anunciat la imminent construcció a Capdepera d’un parc temàtic, on el tema és precisament la religió, concretament la religió catòlica. Hawking ens diu ben clar que l’univers no ha estat creat per cap Déu, sinó que han estat les lleis de la física el que l’han fet explosionar.
I a Capdepera, poble laic per excel•lència, uns per ara desconeguts provocadors, volen recrear allò que ens ha mantingut en l’esclavitud física i moral, com si fos una festa per a entretenir els infants i fer jocs d’aigu i, per tant, fer venir més turistes. I, a més, ho volen fer damunt el femer de Son Barbassa, com si no els bastàs els recintes tancats dels seus temples.

Josep Albertí.- Les fotos que Antoni Coix presenta davant un públic molt divers són el desig de transmetre quasi l’atmosfera d’un poble que es diu Capdepera i els seus habitants des d’uns temps que, com deia Buñuel a les seves memòries sobre Calanda, vivia pràcticament a l’edat mitjana. Si hi posam esment, a les fotos recollides en un afany d’englobar-ho tot, veurem sempre la presència humana. Antoni Coix sap de memòria ben bé els noms de tothom. Porta el poble sencer dins el cap. Sap les transformacions orogràfiques de la costa i del nucli urbà de tot el municipi. I tot plegat prové de la diversitat de creences, supersticions, sectes religioses, partits polítics i personatges folls, com la Lídia de Cadaqués que han viscut entre nosaltres. Fou Salvador Dalí qui va demostrar amb tota la seva vida i producció delirant i raonada-científica, que no hi ha res més universal que l’ultra-local. Vet aquí, doncs, que nosaltres som espiritistes –una més de les sectes que a Capdepera han romàs–. Ho som perquè l’espiritisme no és més que el desig de retrobar-se amb l’impossible. Tanmateix, la tecnologia ha fet sobrer l’espiritisme divuitesc. Ara jo som el mèdium. I la meva invocació dels morts i dels vius passa pel powerpoint d’Antoni Coix mostrant, gairebé obscenament, la misèria abraçada amb la bellesa de terres nostrades i personatges un poc bruts de pell, no ho oblidem, el passat que avui podem convocar amb internet. L’espiritisme avui es diu internet, es diu informàtica, es diu Stephen Hawking. Veim les imatges del passat ampliades i ens endinsam amb elles, trobam una nova dimensió, copulam amb l’interior de l’anterior.

Miquel Flaquer.- I des d’aquesta còpula infinita ens sabem eterns i comprovam que tot, fins ara, ha estat una gran mentida que Stephen Hawking ha desmuntat amb un parell de llibres. Sí, llibres, perquè els llibres encara ara poden ser revolucionaris, encara poden commocionar, encara poden canviar el curs del riu de la història. I més encara ho poden fer aquestes fotografies que avui veureu en aquesta pantalla i podreu comprovar com els personatges parlen, es mouen, riuen, canten, ballen... El que no veureu serà que cap Déu mogui els fils, perquè aquest miracle no necessita cap intervenció divina, perquè tot això només ho podia fer l’espiritisme, concretament l’espiritisme gabellí i científic que tots noltrus representam: un espiritisme del segle XXI que parla de tot i amb tothom, els que ja són aquí i els que volem que hi siguin.

Capdepera, 3 de setembre de 2010, víspera del reembarcament de les tropes de Bayo.