Aquests dies una empresa comercial ens dona l’oportunitat de convertir-nos en un referent mundial del kitsch.  Estam parlant del despertar religiós, cultural, sexual, intel·lectual, artístic i no sé quantes coses més de Capdepera.

El parc temàtic de Son Terrassa ha de ser la clau de volta d’una sèrie d’actuacions que han de fer de Capdepera el referent mundial del kitsch i estic pensant en les rodones, concretament amb la de s’Heretat,  la rodona  que obrí camí a la plasmació pública de l’estètica kitsch al nostre poble i de la qual, desgraciadament, desconeixem el nom de l’artista. Totes les rodones del municipi s’han de posar en mans d’artistes kitsch, igual que el mobiliari urbà s’ha de canviar, excepte els sarcòfags que decoran el carrer de l’Agulla, per un altre de més adient amb la cultura escombriaira i mai emprat l’adjectiu amb més precisió ja que els decorats i els espectacles de llum, so i color es faran sobre un antic abocador de fems, cosa que s’interpreta com una senyal de l'Altíssim, i el casalot des Coll d’Os s’ha de convertir en el museu més important d’art kitsch del món. I de la mateixa manera que tothom acudeix  al Louvre, al Prado, al Moma o a la galeria dels Oficis, tothom vendrà a submergir-se  i ensabonar-se de cultura kitsch al nostre poble.

 Òbviament, s’obrirà un Centre d’Interpretació, amb connexió amb les principals càtedres d'estètica i teoria de l’art, en el qual s’impartiran cursos, seminaris i classes per a universitaris de tot l’orbe, es dictaran cicles de conferències per prestigiosos acadèmics i s’organitzaran exposicions d’artistes kitsch. El “xute” d’adrenalina cultural que ens impactarà, als gabellins, serà tant fort que passarem a ser una de les poblacions més culturitzades de la vella Europa.

 
“La Concha”, un concorregudíssim bar kitsch de Barcelona,
dedicat a Sara Montiel.

 
A l'indústria del souvenir, que passa per hores baixes, se li obre un futur esplendorós, igual que als hotelers, que obriran tot l’any, és a dir, entrarem definitivament en el circuit de l’Adoració Perpètua no-estacional al Diner Pare Nostre Senyor Creador del Progrés, de totes les coses visibles i invisibles, fill Unigènit de l’Opus Dei, nascut de la Modernitat abans de tots els segles. Progrés nat del Progrés, Llum resplendor de la Llum, Diner veritable nascut del Progrés veritable, Parc Temàtic engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Progrés: per ell tota cosa fou creada i la carretera anirà plena de cotxes i, al tren, els seus incondicionals,  ja li han trobat la manera de rendibilitzar-lo i l’Ajuntament tendrà superàvit i tothom feina. Aquí la imaginació es dispara i tots ja ens veiem rics i grassos.

El despertar religiós, irradiat desde Son Terrassa, serà cosa de veure, les vocacions floriran i el convent de Gómez Ulla s’omplirà de bell nou de religioses i qui sap si el nostre poble donarà al món una Tereseta de Jesús. Les esglésies s’ompliran de gom a gom i sobretot hem de pensar de quina manera podem integrar el Castell i la Capella al parc temàtic. El vos imaginau, el Castell, amb actuacions cada dia? Semblarà que estam perpètuament en Fira Medieval. Sense oblidar els espectacles de l’Adoració Nocturna, creant un ambient de vespre únic en el món, i sense voler pecar d’optimisme m’atraveixo a dir que únic en el Plurivers.

Hem de saber negociar, no hem de caure en el cosmopolitisme xaró i hem d’exigir a l’empresa que incorpori modalitats autòctones, per exemple s’ha d’aprofitar per donar a conèixer l’obra de pauma, les procesons han d’esser amb carapunats i el kebak s’ha de substituir per panades i robiols i l'ase enlloc d'esser de cartro-pedra ha d'esser un mul de raça autóctona mallorquina, si més no, una somereta algerina.

L’acte d’obertura, al qual assistiran les primeres i digníssimes autoritats polítiques i religioses de la provincia, a més de destacats membres de religions ultra-modernes americanes, serà presentat per na Teresa Campos i en Joan Montse, i s’està gestionant la participació de grans artistes músico-vocals horteres i serà retransmès en directe per ibetres i un canal argentí i un altra de Miami, serà gros, serà de veure!

Els artístes d’aquest corrent sempre han mostrat debilitat per les “dolls” i molts són els que s’han sentit obligats a incloure nines a les seves composicions, en aquesta immersió cultural en l’ètica i estètica kitsch no és mala idea començar per familiaritzar-s'hi:





Estic entusiasmat, no deixen de brollar-me idees i no m’aturaria d’escriure, d'escriure, d'escriure…

//llucià rinyon//