GIRANT L’ULLADA CAP ENRERE
Any 1970
365 dies densos en notícies
Arxiu de Bartomeu Melis “Meyme”
INNOVACIONS A LES COVES: “LLUM I SO”
A les mundialment famoses coves d’Artà o de “s’Ermità”, situades dins el municipi de Capdepera, se les ha dotat de llum i so i d’una sortida d’emergència.
L’expert crític musical, Lluís Aguiló de Cáceres, del “Diario de Mallorca”, ha dirigit la recopilació que, el visitant de les fantàstiques grutes, podrà fruir.
El preludi de “Les Valquíries”, un fragment de “La passió segons Sant Lluc”, de Paderewsky, i els compassos finals de “L’or del Rhin”, de Wagner, de 3 minuts i 2 segons de durada, adquiriran inusitat atractiu davall les enormes voltes, combinant-se amb els variats colors que impregnaran amb adequada il•luminació les estalactites i les estalagmites.
Amb motiu de la inauguració del nou sistema de “Luz y Sonido”, la Capella Oratoriana de Palma, dirigida pel professor Miró, va desenvolupar un selecte repertori mitjançant les 52 veus mixtes del seus components.
Pocs dies més tard, l’interior de les coves i la llarga escala que puja cap a la seva entrada foren captats pels objectius d’una productora italiana, per a una pel•lícula dirigida pel realitzador de la mateixa nacionalitat, Umberto Lenzi, titulada “Paranoia”.
SANTA CATALINA THOMÀS AL CARREGADOR
El mes de juliol d’aquest any, la capella dedicada a Santa Catalina Thomàs, del “llogaret” d’es Carregador (Capdepera) cumpleix els 40 anys d’existència.
Es tracta d’un petit Oratori utilitzat des de maig a setembre pels estiuejants que tenen la seva estància en aquell bell racó de la geografia gabellina.
El motiu pel qual es va designar “Sor Tomasseta” com a patrona d’es Carregador no fou altre que la coincidència de les dates de beatificació, a Roma, de la santa mallorquina amb la inauguració de la capella.
Aquest 1970 tenen lloc, per l’efemèride, un seguit d’actes cívico-religiosos, patrocinats per l’Ajuntament de Capdepera, als quals s’han sumat els turistes dels pocs hotels de les zones veïnes d’es Carregador (que conserva tota la seva antiga essència, ja que no s’ha malmès el seu paisatge, més bé tot el contrari: s’ha preservat).
FELIO MOREY AMENGUAL
Capdepera, juntament amb altres parròquies de Mallorca, ha ofert un homenatge a un fill d’aquesta vila: el sacerdot Felio Morey Amengual, amb motiu de complir, a la seva residència de Temuco (Xile), 100 anys de vida.
76 anys dedicats a les missions, als pobres, al seu sacerdoci a una església que ell, personalment, féu construir, molt semblant a la de Capdepera. Felio Morey, a qui fa pocs dies (octubre) l’intendent Silvius Pavissich va fer entrega d’una condecoració, amb la graduació d’oficial de la “Legión de Honor” (instituïda pel pare de la pàtria, Bernardo O’Higgins), amb presència del cònsol d’Espanya, Leonardo Sáiz, bisbes, capellans i familiars, digué, en la seva al•locució d’agraïment per la distinció rebuda, que des que va emigrar a Xile, “mai no he deixat, ni un sol dia, de pregar per Capdepera, el meu poble natal, recordant-lo amb molta d’enyorança”.
L’Ajuntament de Capdepera li ha dedicat un vial, el conegut com “del Recreo” (actualment del Rei Sanç). Transcorreguts uns 10 anys, es va donar el nom de carrer Felio Morey Amengual a una travessia de Son Poca Palla, que uneix aquella barriada amb el poliesportiu (on està situat l’edifici de la Telefònica).
Felio Morey Amengual
CURIOSA TROBALLA D’UN PASSAPORT
Norman Bird, l’actor de teatre anglès i secundari de luxe de pel•lícules com “Cuando silba el viento”, “Víctima” o “Emboscada en la jungla”, va arribar a l’aeroport de Ciutat amb destinació a l’Hostal Gili de la platja de Son Moll.
Desprès d’haver retirat l’equipatge s’adonà que havia extraviat el passaport. Dexsprés d’infructuoses gestions, li indicaren que presentàs denúncia a la Guàrdia Civil de Son Sant Joan. Allí li dirien què havia de fer. A l’oficina de la policia li expediren un document a fi que no hagués de tenir problemes durant la seva estància a Mallorca. Mitjançant un taxi, va arribar a l’hotel que s’anomenava “El Castillo”. Li explicaren que, aquell any, aquest hotel havia passat a ser regentat pel “Gili”, del qual n’era un annex.
La qüestió és que es va oblidar de comunicar a la policia que s’hostatjava a l’hotel “El Castillo” i no a l’Hostal Gili, que era el que havia donat com a lloc de residència.
Pocs dies abans de retornar al seu país –cosa que pensava fer amb el certificat que la Guàrdia Civil li va expedir–, i quan es passejava pel carrer Elionor Servera de Cala Rajada, va veure com un senyor li estava fent senyes perquè s’hi aproximàs. Així ho va fer, entre sorprès i estranyat, ja que no coneixia de res aquell home.
Es va quedar de pedra quan Larry Adams –aquest era el nom d’aquell turista, compatriota seu– li va entregar el passaport que Bird havia extraviat a Palma. Adams va explicar a Norman que havia trobat el document a l’aeroport, i que allí li indicaren que Bird s’hostatjava a Cala Rajada, a l’hotel “Gili”.
Per qualque estranya raó, el recepcionista li digué que allí no hi tenien cap client amb aquell nom ( el més segur és que el llistat d’hostes del “Gili” estigués separat del de les reserves d’”El Castillo”, que era on pernoctava Bird) i, per això, Adams va decidir, durant quatre dies (els darrers de l’estància del nostre protagonista, valga l’expressió), situar-se a la cèntrica via, la més transitada, i observar les fesomies dels vianants, comparant-les amb la fotografia del passaport, fins a localitzar-lo. La fotografia era recent i no hi va haver problema.
Amb 10.000 pessetes de gratificació, va premiar Norman Bird a Larry Adams, pel curiós gest d’honradesa. Sembla talment un argument de pel•lícula, però així ens ho va contar l’empresari hostaler.
I TROFEU FUTBOL CAPDEPERA-CALA RAJADA
Fou els dies 15, 16 , 24 i 25 d’agost quan el municipi va vibrar, esportivament, al nou camp “Es Figueral”, d’un dels esdeveniments més destacats de la història del futbol gabellí: el “I Trofeu de Futbol Capdepera-Cala Ratjada”, en el qual participaren el Reial Mallorca, el Poblense, l’Artà i l’Escolar de Capdepera. El torneig comptà amb un pressupost de 150.000 pessetes. Els àrbitres, l’internacional Rigo, el nacional Flaquer i els regionals Bauzà i Riera Morro; la “flor i nata” de la Federació.
El sorteig per aquest quadrangular enfrontava l’Artà amb el Mallorca i l’Escolar contra el Poblense. Els resultats, una volta celebrats els partits, afavoriren el Mallorca, que militava a Segona Divisió, i al Poblense, de Tercera Divisió. L’Artá i l’amfitrió Escolar, ambdós de Primera Regional, varen haver de dilucidar el 3r i 4t llocs, guanyant els de Capdepera (eterns rivals dels artanencs) per 3 a 2. La gran final, Mallorca-Poblense, es va decantar amb la victòria mínima 1-0 a favor dels “barralets”.
Una gran festa esportiva, que va tenir la seva continuació al llarg dels següents 6 anys. Sis edicions curulles d’una gran expectació mediàtica i que van convertir “Es Figueral” i Capdepera en referència esportiva de l’estiu.
Precisament, aquest fou uns dels motius pels quals els operadors turístics inclogueren en els seus paquets d’oferta de Cala Rajada, com a destinació de vacances, cada any, la possibilitat que equips de futbol estrangers triïn el nostre litoral.
El B.F.C. Preusse, de Berlin; el Bayern de Munic, el Tasmania suec, el Bradford City i el Leicester anglesos, i d’altres, ens visitaren durant dos estius, per a preparar la pretemporada. Tots ells disputaren encontres amistosos contra l’Escolar, el Manacor o el Serverense durant la seva estància i s’organitzaven competicions amb trofeus donats per entitats hoteleres de Cala Millor i Cala Rajada.
MILLORES AL FAR DE CAPDEPERA
El far de Capdepera estrena òptica giratòria de distància focal, augment d’electrificació amb 1500 w, dos grups electrògens i encesa automàtica.
El far, bastit l’any 1861, quan regnava Isabel II, està situat al quadrant N.E. de l’illa de Mallorca, a prop de Cala Rajada, i és regentat per un tècnic en senyals marítimes, que allà habita amb la seva familia.
Compta amb un abast de 18 milles. La reforma de la vivenda i magatzem també s’han inaugurat, a més de la teulada que evitarà filtracions d’aigua de pluja i per l’arribada de l’onatge, malgrat l’altura, en època de temporals.
MIQUEL ESTEVA : MEDALLA AL TREBALL
“Consider el port de Cala Rajada i als seus pescadors com una família nombrosa de molts de fills”, manifestava el patró Miquel Esteva en el moment de fer-li entrega, pel Comandant de Marina, Marcial Sánchez Barcaiztegui, de la Medalla al Traball, als seus 71 anys.
Es premiava així l’esforç demostrat pel senyor Esteva en el transcurs del llarg període en què va actuar com a president, o Patró Major, de la Confraria de Pescadors –fins a 1967– per fer canviar la fesomia del moll i del tarannà dels que allí treballen, a banda d’haver realitzat nombroses millores i ser l’ànima en la construcció i, més tard, ampliació de l’actual port en benefici de les embarcacions i de la pesca, primordial suport de les famílies de Cala Rajada, havent aconseguit convertir aquest poble en un dels principals en l’art desenvolupat pels homes de la mar i del seu reconeixement a nivell insular.
Miquel Esteva Fernández
Pere Fuster Massanet fou un dels principals impulsors perquè s’atorgàs la Medalla a Miquel Esteva. A l’Assemblea General de la Confraria Sindical de Pescadors de Cala Rajada d’aquest any, presidida pel senyor Fuster, aquest desig va quedar palès. La presència de les autoritats civils, militars i de marina a l’anual reunió, ho avalen.
L’Assemblea, a més, ha tractat de la tramitació per a construir un nou edifici escolar per a Cala Rajada, que fusionàs l’actual escola unitària nacional amb la “marítimo-pesquera”, iniciativa que compta amb totes les benediccions oficials.
El finit exercici de 1969 fou un bon any per a la pesca: es capturaren 12.320 quilograms de mol•lusc; 49.255 de crustacis i 177.980 de peix. L’import total entrat a la Llonja de Ciutat suma 14 milions de pessetes. La quantitat passada per la Llonja de Cala Rajada va arribar a 5 milions de pessetes.
El Patró Major, Pere Fuster, president de la Confraria de pescadors de Cala Rajada.
S’acorda ampliar la fàbrica de gel dels pescadors. S’obté un préstec de 6 milions per iniciar la construcció d’un grup de vivendes per a la gent de la mar, comptant amb subvencions de l’Estat i de l’Ajuntament.
Davant la prohibició de sortir a pescar els dissabtes horabaixa i els diumenges, es comunica als assistents a l’Assemblea que la Comandància de Marina donarà permís condicionat per a la pesca dominical, sempre que quedi palès que, en el transcurs de la setmana, no s’ha pogut sortir a pescar. Tot queda supeditat a l’aprovació, que sembla imminent, del nou planejament general d’ordenació pesquera a tot el litoral del llevant espanyol.
“ HOMENAJE A LA VEJEZ “
Enguany se celebra la desena edició del “Homenaje a la Vejez” amb motiu de les festes del Carme de Cala Rajada. A la plaça dels Pins, 29 ancians reben l’homenatge. El Delegat Provincial de Traball, el de l’Institut Social de la Marina, el batle de Capdepera, el director de l’Institut Social de Previsió, el Rector, el Jutge de Pau i d’altres personalitats hi són presents.
Un grup d’infants tributa als vellets la seva felicitació, obsequiant-los amb una ensaïmada a cadascun. Els mariners i les seves embarcacions endiumenjades, amb motiu de la seva patrona, reben premis. Macià Esteva i Elionor Fernández son, aquest any, distingits com “l’ancià pescador” i la “viuda del vell mariner”, respectivament.
Finalment, s’otorga la Medalla al Traball, en la seva categoria de bronze, i una placa de plata amb inscripció al•lusiva, a la persona més anciana de la localitat: Gabriel Reus Veny, supervivent de la guerra de Filipines.
El conjunt músico-vocal “Los Beta” amb Miquel Moreno, alegra la clausura de l’acte d’homenatge a la vellesa. Un cop acabat, la comitiva es dirigeix a l’església on es canta la Salve Marinera.
Patró Gabriel Reus "Ferrer"
RODA DE PREMSA PEL PRIMER ANY DEL BATLE FUSTER
Amb motiu de complir, Jaume Fuster Massanet, el primer any com a batle de Capdepera, la Sala convoca els mitjans informatius –una novetat, ja que mai, abans, cap mandatari ho havía sabut fer– per a parlar d’unes obres de clavegueram, a Capdepera, que costaran 18 milions de pessetes, de les quals l’Estat en subvenciona 3.600.000 (1.600.000 són amb caràcter de préstec). Per tant, mitjançant contribucions especials, els veïns hauran de sufragar la resta. Pel que fa a l’abastiment d’aigua potable a Cala Rajada, aquest costarà 17 milions de pessetes. S’han construït dos emissaris submarins i un col•lector, i s’han acabat les obres de pavimentació de carrers.
*** Està aprovat el projecte tècnic per a una autopista Capdepera-Cala Rajada (així ens ho varen vendre, malgrat es tractàs d’una autovia); s’instal.larà, per 60.000 pessetes, un nou repetidor de televisió a “sa Cova Negra”, a càrrec del tècnic Joan Fernández Espiritusanto. Es construirà un forn crematori de fems, a compartir amb altres municipis veïns i es posarà en marxa un servei municipalitzat de recollida de fems, mitjançant un camió, marca “Pegaso”, propietat de Miquel Lliteres (a) Catoi, que retirarà, cada dia, abans de les 9 del matí, les escombraries i el rebuig.
El primer camió de recollida de fems, el de Miquel "Catoi".
*** La subhasta entre els constructors locals, per a les obres del Centre Escolar de s’Alzinar, ha afavorit a la constructora “Germans Barbón Zafra”.
*** El batle manifesta la seva satisfacció per l’èxit de la inauguració d’un nou parc infantil a s’”Escola Nova”, amb un camp per a la pràctica del bàsquet, cerimònia que va reunir nombrosa representació veïnal i s’anuncià la propera estrena d’un altre parc semblant a Cala Rajada. La família March ha donat una ajuda per a aquestes instal•lacions.
S’ha afegir-hi que l’estrena del complex infantil, beneït per l’ecònom Miquel Picornell, tengué la filla del batle, Maria Àngela, i el fill del regidor Miquel Flaquer Gayá, Gabriel, com a padrins. Un nin, triat d’entre la multitud assistent, tallà la cinta simbòlica als compassos de la Banda de Música.
*** L’Ajuntament té prevista una reforma de la circulació rodada a Capdepera. Els regidors consideren que s’ha d’entrar al poble per la part de Son Servera, pels carrers d’Almirante Carrero Blanco (ara Dr.Gómez Ulla), Guillermo Timoner (ara Llum) i Port, pujant per General Mola (ara Col•legi), General Sanjurjo (ara Centre) i General Franco (ara Ciutat).
Per cert, els veïns del carrer Guillermo Timoner han mostrat la seva disconformitat amb aquesta denominació donada a instàncies del vicari Andreu Juliá, felanitxer, paisà del cinc vegades campió mundial de ciclisme, que ha fet que se suprimís el nom de “Llum”, que prové de la primera fàbrica d’electricitat existent al poble, la qual estava ubicada on actualment es
troba una oficina de “Sa Nostra”.
*** Un servei de neteja de platges, l’ampliació del Cementiri, l’adquisició d’un cotxe fúnebre (ja en funcionament), l’habilitació d’un local per a la Guàrdia Civil a Cala Rajada, la compra de terrenys pel municipi en “es Coll d’Os”, les perforacions per a subministrament d’aigua potable a “es Carregador” (a la finca de les germanes Verger Sancho, que interposaren un contenciós, als jutjats, en contra de l’Ajuntament), a s’Alzinar i a ses Pedreres (que no prosperaren) i la creació d’una comissió de festes integrada pels regidors Mateu Orpi, Jaume Sancho, Miquel Flaquer, Antoni Garau i Sebastiá Ferrer, completen les notícies consistorials ofertes pel batle en aquesta inusitada primera “roda de premsa”.
BARTOMEU MELIS
