Els noms dels carrers de Cala Rajada
(Cala Rajada, c. 1925. Foto cedida per Lleonard Muntaner i Mariano)
Fins el 1797 els carrers de Palma, de la nostra antiga capital, la ciutat de Mallorca en llenguatge normal, no va tenir nomenclàtor oficial i la toponímia urbana era només oral i sense cap tipus de valor administratiu. En aquella data es va arribar a la conclusió que això no podia continuar així perquè creava una gran confusió a l’hora de fixar les propietats i també a l’hora d’enviar qualsevol tipus de notificació oficial, i, per tal d’evitar el consegüent guirigall, es va optar per donar un nom oficial a cada carrer.
Els avatars lingüístics i d’altra mena que seguiren aquesta decisió són contats exhaustivament per Gabriel Bibiloni (Gabriel Bibiloni (1983). Els noms dels carrers de Palma. Palma: Ajuntament) i ens mostren la situació del nostre país i la seva evolució colonial.
No cal dir que els noms dels carrers de qualsevol poble i ciutat donen una idea del moment històric en el qual es viu. Entre els noms hi conviuen aquells que són tradicionals, entre els quals hi trobam els noms que s’havien utilitzat sempre per tal de poder assenyalar un lloc concret i localitzar la gent que hi vivia o els establiments que s’hi havien obert.
Però amb aquest noms, que no sempre es conserven d’una manera oficial, també hi havia els noms que podríem dir “fills del seu temps”: polítics, reis, pirates, dictadors o fets que s’havien d’exaltar i recordar, com els cops d’estat per exemple.
Bé idò, així les coses al llogaret (“aldea”) de Cala Rajada (o Retxada si ho voleu amb T) hi havia carrers però tampoc hi havia noms oficials, fins que l’Ajuntament de Capdepera, reunit en sessió plenària el 3 de maig de 1926, va decidir posar-n’hi “con el fin de que haya mayor claridad y precisión para la dirección de correspondencia y actos y hechos de carácter público así como también para que resulte mejor definida y fijada la residencia y aun la propiedad respectiva”.
Per tant, des de la seva fundació dins la cova d’en Tort o des de la construcció de la carretera del Far el 1860, Cala Rajada no tenia noms als carrers, carrers que varen anar creixent lenta però inexorablement fins a conformar la metròpolis moderna i disbauxada que és ara per a orgull de tots els mallorquins. Carrers tots ells presidits per la Torre Cega, que és el far espiritual que guia tots els gabellins (tant els de la part alta com els de la part baixa) cap a les metes que s’han proposat i que qualque dia esper que ens expliquin. Torre Cega reinaugurada ara mateix pel gran rei Borbó acompanyat per les autoritats indígenes genuflexes i que ha servit per a recordar-nos que seguirem veient passar la llanxa d’en March eternament tots els estius de les nostres miserables vides i que, quan la llumeta de la torre estigui encesa, podrem anar amb els nostrus coixins a veure cinema a la fresca “gratis” mentre feim llata per a aprofitar el temps.
Quíllia de Munt i Quíllia de Mar en temps primer. (Foto cedida per Antoni Flaquer “Coix”).
* * *
Bé, idò, aquests són els famosos noms que va decidir el Magnífic Ajuntament de Capdepera el 1926, en plena Dictadura de Primo de Rivera:
Carrer del Far
El carrer del Far va tenir com a precedent l’antiga carretera construïda el 1860 que duia precisament a un far. Un far, per si no ho sabíeu, és una guia per no perdre’s, per no xocar contra les roques, i és, per tant, una esperança d’arribar a qualque banda. Ara aquest carrer du per nom Elionor Servera, la dona del filantrop March i filantropa ella mateixa, i que s’ha convertit en el carrer central d’una selva urbana anomenada Quíllia, que, precisament, du cap a cap banda i no dóna gens d’esperança.
Carrer Castellet
En honor de Francesc Castellet, fundador del famós hotel del mateix nom, que va situar Cala Rajada en el mapa incipient del turisme europeu i fins i tot americà i que posà en marxa una bomba de rellotgeria que ens ha esclatat a tots noltrus davant els nassus.
Avinguda d’Amèrica
Els “americanos”, que també podrien ser coneguts com “indianos”, foren els mallorquins que anaren a fer les amèriques i triomfaren en els seus negocis. Després tornaren i es construiren cases vora la mar per passar els estius prenent la fresca. Bé idò, en honor seu, i també d’alguns americans de veritat, es va posar Avinguda d’Amèrica al “passeig” on construiren les seves cases d’estiueig. És clar que no tots els mallorquins que anaren a Amèrica tornaren convertits en milionaris. De fet alguns d’ells ni tornaren. Potser moriren de febre a la selva amazònica i acabaren amb els caps reduïts a la més mínima expressió!
Carrer del Patró Tià i Carrer d’en Toni Maria
Aquests carrers eren en homenatge als dos primers mariners de Valldemossa que s’establiren definitivament a la platja de Cala Rajada i, de qualque manera, es poden considerar els fundadors del llogaret. Abans de l’establiment definitiu amb les seves famílies, dormien en la cova d’en Tort en una mena de troglodisme mariner que encara ara produeix tendresa i admiració. [en verano unos pescadores de Valldemossa solían venir a dedicarse a la pesca en nuestra ribera y se albergaban en las cuevas denominadas cuevas d’en Tort, que todavía existen. (Massanet Massanet, Antoni Josep (2009). [Estudi preliminiar de Josep Terrassa] Vida i costums a Capdepera (1812-1931). Palma: Documenta Balear, p. 186)].
Carrer de la Unió
A la ciutat de Mallorca hi hagué un carrer de la Unió entre el 1868 i el 1937, i ara hi torna a ser. És el que parteix de la plaça de les Tortugues cap el Teatre Principal. Però per què? No ho explica en Bibiloni al seu llibre citat anteriorment i, per tant, jo tampoc en tenc ni idea d’aquest que es va posar a Cala Rajada.
Carrer de Franco
Quan encara el més tard famós dictador Franco matava morus pel Rif, el que es va fer famós va ser el seu germà petit Ramón en el seu vol transatlàntic amb el Plus-Ultra. Aquest Franco va arribar a ser diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i va morir intentant bombardejar Catalunya precisament. Les males llengus diuen que va morir suïcidat pel remordiment i per la contradicció de ser republicà i haver de bombardejar la Catalunya republicana, per la qual ell n’havia estat diputat. Però això ja no se sabrà mai. Bé, sempre ens quedarà la literatura!
Plaça Alfons XIII
Aquest rei Borbó serà recordat com el rei que va jugar a la puta i la ramoneta entre dictadura i democràcia (democràcia entesa com allò que s’imagina per democràcia el nacionalisme espanyol: és a dir, res a veure amb la democràcia europea o nordamericana i sí amb la democràcia orgànica del franquisme i de la monarquia restaurada per ell, com es pot veure cada dia amb l’anul·lació i substitució de decisions parlamentàries per ”organismes” com el Tribunal Constitucional) i que finalment es va cremar en el seu propi foc, perquè no es pot ser piròman i bomber al mateix temps... o potser sí!...
Carrer del 13 de setembre
És el dia que Primo de Rivera va fer el seu cop d’estat amb connivència amb el seu rei i d’altres agents de la reacció. Canviat per carrer de la Llibertat el 12 de març de 1930 en caure en desgràcia el dictador. Pobret!
Carrer Miquel Garau
Perquè a 45 metres exactes del carrer del Far, per on passa avui aquest carrer, hi havia l’antiga possessió de “Cala Rajada”, és a dir can Climentó, que era propietat d’aquest senyor Garau. Així les coses, ens trobam que Miquel Garau es disputa l’honor de ser el fundador del llogaret (“aldea”) amb els mariners troglodites de Valldemossa. És la lluita dels elements Mar i Terra per conformar i il·lustrar el nostru present i que fan de Cala Rajada un lloc meravellós, dual, complicat i, per tant, difícil d’entendre: gabellins i mussins cossint xerxes sota un sol de justícia a l’estiu o al vent de llevant o tramuntana a l’hivern que, amb els afegitons dels grans emprenedors, han donat per fruit aquesta Cala Rajada moderna que tots noltrus coneixem, estimam i, finalment, patim.
Carrer de les Monges
És el carrer on el 1921 es va inaugurar el convent i l’escola de les monges franciscanes que, evidentment, han ajudat a donar caràcter al llogaret, sempre amb les bones intencions de dona Elionor, “déu l’hagi perdonada”.
Carrer de Bombu
En Bombu es va guanyar el nom d’un carrer per ser el primer establiment comercial que es va obrir a Cala Rajada, segons consta a l’Acte de l’Ajuntament que avui publicitam.
Carrer Antoni Maura
L'insigne polític mallorquí, precursor de Jaume Matas en els ministeris espanyols, no podia deixar de tenir un carrer a totes les localitats mallorquines per allò de fer pàtria [chica].
Carrer Joan March
El gran col·leccionista d’art i filantrop Joan March “Verga”, havia de figurar per força al nostru nomenclàtor i es va escollir el carrer que du al seu museu perquè així tot quedava agombolat i en família. Els filantrops tenen l’avantatge que no cauen mai en desgràcia: ni en les dictadures ni en les democràcies, i, per tant, el seu carrer continua assenyalant el camí del far espiritual del llogaret de Cala Rajada i dels gabellins de les muntanyes.
Carrer Sant Roc
Aquest sant, ara en hores baixes, no sabem si ens protegeix de la tempestat o de la pesta i per això, ara, que és quan més el necessitam, ha desaparegut de les nostres vides. Esperem que per art de màgia laica, no desparegui també del nostru nomenclàtor
Carrer Pérez Fernández
El senyor Francisco Pérez Fernández va ser un dels fundadors de Los Previsores del Porvenir, antecedent del Banco Popular Español, i va visitar Cala Rajada en un època per mi encara indeterminada. Bé idò, el primer carrer que va trepitjar quan va baixar del vehicle que el va dur a la “aldea”, és el que du el seu nom. Dictadors i banquers se solen entendre molt bé a vegades i fan molts de negocis junts i és, per tant, molt normal això de compartir nomenclàtor.
Carrer de na Cega
És el carrer per on abans passava el camí que duia a l’antiga Torre Cega, avui descompareguda i substituïda pel palau-museu dels grans filantrops de Cala Rajada i de tot Mallorca: la família March de can Verga.
Avinguda Primo de Rivera
Els dictadors estaven de moda a molts llocs d’Europa i, per definició, havien de tenir no un carrer, sinó una cosa més grossa. Una avinguda, per exemple. Quan la dictadura va caure es va canviar per Avinguda del Conqueridor, en honor de l’únic rei que tenim els mallorquins republicans: el gran rei en Jaume.
(Foto cedida per Antoni Flaquer “Coix”).
* * *
Aquesta ha estat una breu descripció, molt personal, ho reconec, del que era el llogaret de Cala Rajada el 1926 vist a través del primer nomenclàtor oficial, que consta de 15 carrers, 2 avingudes i una plaça. A continuació podeu consultar el document original que me va fer arribar l’amu Antoni Coix al cassinu de l’Orient, extret de l’Arxiu Municipal de Capdepera.
Finalment, només queda per dir que s’ha encetat una llista negra en la qual hi figuren els gabellins destructors de Cala Rajada, com un preludi de la “brega de negres” tribal i colonial que ens espera. Desig que el meu nom no hi entri mai, ja que puc demostrar que ni jo ni la meva família hem fet mai un negoci estable a Cala Rajada, si n’excloem el fet que els meus padrins baixaven a vendre gelat de “mantecado” el dia de Sant Roc, ni tampoc hi hem construït cap hotel ni cap bloc de pisos o altres negocis productius però renouers i embrutadors fins a límits gairebé insuportables. Potser hem respectat el territori perquè no teníem territori, però això, talment com el suposat suïcidi del jove Franco aviador, tampoc no se sabrà mai. I també per això, només ens queda la literatura per tal de passar entretenguts el que ens resta de vetlada.
Acord Plenari de 3 de maig de 1926
(AMC 1296, fol 60)
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
