GIRANT L’ULLADA CAP ENRERE
Any 1969





Arxiu de Bartomeu Melis “Meyme”

ESDEVENIMENTS I SUCCEÏTS POC HABITUALS

ELS TERTULIANS DEL "RECREO"

    Un dia rere l’altre, a les tres i mitja del capvespre i fins a prop de les 5, el café del "Recreo" es converteix en lloc de tertúlia d'un grup de persones que, molts de veïnats, titllen de "poders fàctics". Allà es troben, quasi a diari ( els dies feiners) el secretari de l’Ajuntamet, don Sebastià; l'apotecari, don Miquel; els menescals, don Pascual i el "serverí" don Bartomeu; el metge, don Gabriel i un personatge molt popular: en "Verger". Hi falta el batle, don Jaume, però com  que viu a Cala Rajada ja en té prou amb haver de pujar a la Sala els matins. El capellà no hi va, a aquestes " non-sanctas" reunions. De tant en tant s'hi apunta un destacat comerciant d'obra de pauma i teixits.
    El corresponsal del diari viu a dues passes del "Recreo" i, de vegades, s'hi atraca per parlar de coses de joves amb els seus amics: en Joan, fill dels "amus" del bar (Climent i Margalida) i el seu germà Miquel "Llull". En una d'aquestes ocasions, "aplegà" el comerciant (donant l'esquena al taulell del cafè) que no s'adonà de la presència del periodista. El botiguer estava dient: "A aquest corresponsal, vosaltres ( dirigint-se al secretari) li heu de posar una "brida", com als cavalls renegos, a veure si el domesticam. El poble no té perquè saber les coses que passen als plenaris del Ajuntament. Ja sé que si el "segon batle" no li hagués fet ofertes (en públic) de tirar-lo (al corresponsal) per la balconada de la Sala, ell no ho hauria escrit".
     Quan el periodista va sentir allò  -i més tenint en compte que el comerciant era un familiar seu de ben a prop-, no va voler fer cap tipus de comentari, i tement que, entre tots els reunits, li posassin "sa brida", va partir cap a casa. Els altres tertulians advertiren el botiguer, amb signes, perquè callàs, ja que el corresponsal es trobava allà.
     En "Verger", a les 6 del matí, amb En Sebastiá "Mangol", prenen café a "Can Patilla", a sa Creu, on es troben amb en Pep Cetre  -un altre singular personatge "gabellí", forner i pastisser- abans de començar una ronda per les possessions de fora vila, recollint la llet dels diferents ramaders i productors, per a dur-la a una cotxeria del carrer Nou (tram ara anomenat  Principal) on hi havia un rètol de "Depósito ILMA de recepción de leche", propietat de l'amo en Francesc de s'Estany. Per allà, a diari, a l'horabaixa, hi passava un voluminós camió a recollir el preuat líquid.
       En "Verger" -saps que en sabia de coses que es deien pel poble!- era un bon informador. Ara l’anomenarien "confident", a les tertúlies del “Recreo”. El "lleter", el menescal serverí i el metge formaven un tercet que, per ells sols, feien molt divertits els encontres d'aquells "poders fàctics".

CRITÈRIUM DE PESCA SUBMARINA

     El nedador català Noguera guanya a Cala Rajada el primer “Gran Critèrium d’Asos de Pesca Submarina”.  L’actual campió mundial de l’especialitat, el manacorí Joan Gomis, fou segon classificat, amb un total de 12 participants.
      El Delegat Nacional d’Esports, Joan Antoni Samaranch, la seva senyora, el magnat Bartomeu March i el president de la Federació Espanyola de Pesca, senyor Bayó, feren l’entrega dels trofeus als guanyadors, en el transcurs del dinar que es va servir al hotel “Bella Playa” de Cala Agulla.
       31 quilograms de peix va pescar el primer classificat, Josep Noguera. El mallorquí Gomis, en segon lloc, s’emportà 29 quilograms amb 19 peces.

El segon classificat al Critèrim de Pesca submarina, Joan Gomis


“CESTA Y PUNTOS” DE  T.V.E.

     El concurs més popular, ara mateix, de l’única televisió que es pot veure ( en blanc i negre), la “Televisión Española”, nom “Cesta y Puntos”, en el qual prenen part col·legis i escoles de qualsevol lloc d’Espanya, amb el lema: “Más que ganar, lo que importa es participar”.
     El “Colegio Diocesano Asunción de Nuestra Señora” d’Àvila, va guanyar la primera fase del concurs. El premi era un viatge d’una setmana a Mallorca. Concretament, a Cala Rajada. S’hostatjaren al desaparegut Hostal N’Alegre, d’en Jaume Massanet (actualment plaça d’aparcaments enfront del “Marina”).

L’APOLO XI

     Quan la gent de Capdepera i Cala Rajada es trobava davant el televisor, a mitja nit, contemplant com els tripulants americans de la nau espacial “Apolo XI” arribaven a la Lluna, seguint les incidències d’aquest gran esdeveniment, i en el moment culminant de la gesta –en el qual Armstrong posa el peu esquerre en el nostre satèl·lit– l’emissió es va interrompre, fent impossible poder veure el final d’aquell fet.
     Les reclamacions i protestes no es feren esperar. Les autoritats locals donaren la culpa a l’encarregat del manteniment del “poste repetidor de TV” de ses Penyes. L’home s’havia despistat i oblidà endarrerir l’hora de tancament del rellotge de l’esmentat repetidor.
     El pobre va estar un parell de dies sense sortit de casa seva…

SANT ISIDRE LLAURADOR

     Els conradors i ramaders gabellins frueixen de “bona salut laboral”, el camp va a “tota pastilla”. L’activitat a la seu de la plaça d’Espanya (ara, de l’Orient) és encomiable.

     Reunions cercant els millors beneficis econòmics per a les famílies pageses, conferències per a iniciar els joves en les tècniques modernes de recol·lecció i sembra, etc. Hi ha temps per a la bauxa i l’evasió.
     D’aixó s’encarrega el secretari de la “Hermandad de Labradores y Ganaderos”, el popular Jaume Tous, conegut com “Jato”. El 15 de maig, se celebra la festa del patró del camp, “San Isidro Labrador”.
     Tot un seguit d’actes cívicoreligiosos, esports, mostres de fotografia, concursos escolars de redacció i dibuix  i, molt especialment, la primera edició del Certamen de Cinema Amateur de Capdepera, el qual va arribar a tenir una durada propera als 10 anys.
     L’Ajuntament, Bancs i Caixes d’Estalvis, comerços i particulars subvencionaren les esplèndides projeccions de minipelç3lícules, en format de 8 i Súper 8 mil·límetres, al Teatre Principal (avui Municipal).  Robert Aguiló, Ramón Serna, Andreu Negre, Bernat Campins, Francesc Conesa i el Cine-Club “Vinces”, de Palma, màxims realitzadors mallorquins de films d’aquest tipus, i el solleric Rafel Bordoy, s’endugueren els millors premis. Els gabellins Miquel Moll, Joan Nebot i Joan Espiritusanto guanyaren com a locals.
     Els alumnes de les Escoles que recolliren els trofeus culturals “Sant Isidre” foren Xerafí Nebot, Llorenç Sancho, Verònica Moll, Àngela Massanet, Antoni Rubio, Maria Antònia Sancho, Angelita Domínguez, Berta Liesegang, Rosa Julià, Elionor Pastor i Margalida Moll.

RELLEU A LA BATLIA

     Per a substituir Jeroni Flaquer Melis “Gabriel”, el Governador Civil de la Província ha designat l’actual regidor de l’Ajuntament, Jaume Fuster Massanet “Pereandreu”, per a fer-se càrrec de la batlia de Capdepera, i al mateix temps, com a “ Jefe Local del Movimiento”.
     Jeroni Flaquer, en presència de Gabriel Tous, regidor de l’Ajuntament de Ciutat, que representava la primera autoritat de les Balears, entregà la vara de primer mandatari local a Fuster, en una cerimònia celebrada a la Sala, dia 11 de novembre, en el plenari convocat amb aquest fi.
     No s’han explicat els motius del relleu, ja que sembla que el cessant batle no havia presentat la dimissió. Tampoc havia rebut la visita del “motorista” habitual dels cessaments oficials…

El batle, Jaume Fuster Massanet


“S’AUBA CLUB” I MARTIN LUTHER KING

     Cala Rajada disposa d’un Club, denominat “S’Auba”, afí a la Parròquia del Carme, que ha vingut desenvolupant activitats per a la joventut.
     Aquest 1969 es vol reorganitzar, tant en membres directius com en socis protectors, que sustentin econòmicament l’entitat. La nova Junta vol assumir la responsabilitat total del “S’Auba” i, per aquest motiu, n’amplia les seccions, convertint-lo en cultural, esportiu, recreatiu i espiritual, a més  de mantenir-ne el control econòmic.
      Una de les iniciatives que honoren els joves d’aquesta entitat és la celebració d’un acte d’homenatge al líder pacifista afroamericà Martin Luther King, recentment assassinat, en sufragi del que es va oferir una missa de difunts. El fet va merèixer l’aplaudiment d’organismes i associacions d’arreu de Balears.
     Per altra part, s’ha construït una pista on l’esport del tennis és palpable realitat i, una altra per a la futura pràctica del bàsquet, voleibol, handbol i patinatge, amb parc de jocs infantils. (Aquest parc fou instal•lat al costat del Club S’Auba, al carrer Hernán Cortés, per l’Ajuntament, i s’inaugurà el 1970. Actualment ja no queda cap vestigi de l’espai ocupat durant tants d’anys pel “S’Auba” i pel parc infantil, a causa de la construcció d’un mastodòntic centre multiusos).

EL DESCOBRIDOR DE MARILYN MONROE

     Un famós fotògraf americà ha adquirit un xalet ubicat a un esponerós pinar de Canyamel. Es tracta de Bruno Bernard, que ha vingut a retirar-se a Mallorca, si bé comenta que mai es jubilarà del tot.
     Bruno és conegut a la Meca del Cinema, com a “Bernard de Hollywood”. Gràcies a unes fotografies fetes per ell, als seus estudis U.S.A., a una desconeguda Marilyn Monroe, de 17 anys, aquesta va ser descoberta pel cinema i, com tots saben, es va consagrar com a destacada i bella actriu en moltes pel·lícules d’inoblidable record.
     Al xalet de Canyamel podem contemplar les parets plenes de fotografies realitzades per Bruno Bernard. Destaquen instantànies d’Elizabeth Taylor, dels presidents dels E.E.U.U. Eisenhower i Kennedy, d’Anita Ekberg, Sofia Loren o Gina Lollobrígida, entre d’altres.
     Bernard escriu a Canyamel les seves memòries titulades “Romanç amb una màquina fotogràfica” i té la intenció – ens diu – de construir en l’ample solar el “Jardí dels Artistes”. És un fugitiu del nou Hollywood, convertit en un supermercat de la televisió,  que ja no és el que era.


- Marilyn Monroe i Bruno Bernard
- Marilyn Monroe, amb 17 anys, descoberta per la càmera de Bruno Bernard

      Mitjançant els seus reportatges fotogràfics, Mallorca dóna la volta al món. Aquí, ens diu, “he trobat un paisatge semblant a Califòrnia. Bernard és doctor en Dret Internacional i sociòleg criminalista per les universitats de Berlin i Berkeley. ” Em va anar millor situar-me laboralment com a fotògraf que com a jurista. L’actor Tyrone Power em va encarregar unes fotografies i, a partir d’aquí, vaig començar a rendibilitzar aquest “hobby”, fins a desembocar als estudis de la 20Th Century Fox, on Clark Gable i Alan Ladd foren els meus introductors”.
     A una llarga entrevista que li feim a Canyamel, en companya de Sebastià Verd i Pere Llabata, ens assegura que Marilyn Monroe no es va suïcidar, i la crisis que sempre s’ha assenyalat com la causa de la seva mort, ja estava prou superada. ” Compartesc la teoria de Frank Sinatra i Peter Lawford, que el seu decés es va produir per l’esgotament a causa dels intensos rodatges i pel consum d’alcohol mesclat amb tranquil•litzants. Vaig entrevistar Bob Kennedy la nit abans del seu assassinat”.

HIVERN TENEBRÓS I FRED

     Els hiverns solen ser molt freds i mals d’empassar. Però el d’enguany, a més de fred, és tenebrós i engolit per l’obscuritat.
     Plou o fa vent  i, tot d’una, els veïnats es queden “a les fosques”, sense llum. Els brasers salven la situació.
     A la primera quinzena de novembre es comptabilitzaren 66 hores fora llum: dos dies i 18 hores sense fluid a les cases, per interrupció intermitent o perllongada d’electricitat.
     Hi ha un grup de veïns –no es sap si per divertir-se o per a alleugerir-se el fred– que compten escrupolosament les hores o els minuts que el poble roman fora llum. Ara diuen que els que s’hi vulguin adherir, presentant el temps calculat de foscor, obtendran convidada al cafè de Ca’n Patilla, sempre que coincidesquin amb el resultat del grup promotor, que ja està “empipat” per no poder jugar, “ a les clares”, als jocs de cartes preferits: el truc o l’escambrí.

“BARCAROLA” A CALA AGULLA

      “En una de tantes ocasions en què vaig anar a Cala Agulla, amb la meva esposa Bárbara de Son Pocapalla, filla de l’amo en Mateu Bielons, davall els pinars, contemplant les belleses d’aquell meravellós paisatge, perfumat per l’aroma del romaní i la camamil·la, amb aigües de cristall, fruíem d’admiració. I, besllumant dins l’horitzó la blanca silueta de Ciutadella, donava la sensació d’estar enfront d’un espectacle espiritual. Aquest panorama m’inspirà una cançó marinera: la “Barcarola núm. 1 a Cala Agulla”, de caràcter romàntic, que consta d’un andante en La menor, com un “vouverivou”, molt sentimental, que ha de servir per adormir els nostres fills, i un allegro que és el despertar d’un somni daurat, respirant aires perfumats de flors silvestres i alts pins acariciats per la brisa de la mar”.
     Així explicava el músic i compositor gabellí, mestre Bartomeu Oliver, l’argument que el va inspirar a compondre la “Barcarola Cala Agulla”, entregada, el dia de Nadal d’aquest any, a l’Ajuntament de Capdepera, per l’autor, en companyia del director de la Banda de Música, Mestre Bartomeu Massanet .

PRIMERA “RECORDWOMAN” CANAL MENORCA-MALLORCA

   Ho va prometre l’any passat quan el nedador británic Kendall Mellor va aconseguir travessar el canal entre Menorca i Mallorca.   
   Monserrat Tresserres, catalana, va realitzar el 16 de juliol, festa del Carme a Cala Rajada, la mateixa gesta de Mellor. A causa de les fortes correnties de la mar, Montserrat no va poder batre el rècord de l’anglès. Tresserres va invertir 21 hores i 2 minuts per a creuar des de Ciutadella al Cap de Pera, a Mallorca.
     La primera “tragamilles” fou rebuda, al port de Cala Rajada, pel Comandant de Marina, Federico Galvache; el delegat de l’Institut Social de la Mar, Luis Ventura; el batle de Capdepera; el Contramestre, Antoni Reixach i altres personalitats.
     Montserrat Tresserres va reptar el campió hawaià de l’especialitat, Harry Huffaker  –de vacances aquests dies a Mallorca– i també al “recordman” de la prova Menorca-Mallorca, Kendall Mellor, a revalidar la travessia el propvinent octubre. (Malauradament, no es va poder realitzar la travessia per mor de la fallida per part de l’organització menorquina. Mellor s’havia preparat per a la prova, entrenant-se en una travessia entre França i Anglaterra i creuant el llarguíssim llac “Wendemee” anglés.)


- La catalana Montserrat Tresserres, primera dona a creuar el canal  que separa Mallorca i Menorca
- Montserrat Tresserres, just acabada la travessia


EL MERCANT “ALBATROS” ENCALLA A CALA MESQUIDA

     El 25 d’octubre, aproximadament a les 10 del vespre, el mercant amb pavelló xipriota “Albatros” embarranca al lloc denominat “Riu de Sa Fusta”, a Cala Mesquida.
     Es tracta d’un barco de 1.500 tones, amb una tripulació integrada per 21 persones, que quedà encallat a les nostres costes amb un carregament de 350 tones d’electrodomèstics, pneumàtics i bateries elèctriques (setmanes més tard, se n’extragueren 43 bòtils de mercuri), amb destinació al port de Constanza (Romania), procedent de Barcelona.
     A la zona de les Balears es va produir un fort temporal que motivà una avaria de l’“Albatros”, que el va deixar a la deriva fins que va topar amb les costes del litoral de Capdepera. Des del quarter de la Guàrdia Civil de Cala Mesquida (avui, ja desaparegut) es va donar avís, en sentir els clams de la sirena i s’activà l’alarma. Els efectius allí existents, juntament amb el personal i turistes de l’hotel i càmping d’aquella platja, es personaren, amb sanitaris, a l’escabrós punt on es trobava varat el barco. Malgrat la forta ventada, foren rescatats  els mariners, tres dels quals resultaren ferits i foren atesos a la infermeria del càmping, on se’ls va facilitar roba i menjar.


Instantànies del naufragi de l'"Albatros"  

     L’”Albatros” va encallar al mateix lloc on ja ho havia fet el vapor francés “Golea” 45 anys abans. En el transcurs de la següents setmanes, espectadors arribats de les poblacions veïnes i de moltes parts de Mallorca pogueren presenciar l’agonia de l’”Albatros” que, lentament, anava desapareixent davall les aigües.
     Els tripulants foren repatriats als seus respectius països, ja que hi havia sudamericans, cubans, hondurenys, romanesos i xipriotes.
     S’especulà amb la possibilitat que el capità del vell “Albatros”, Ellias Xiridakis, tengués l’encàrrec dels propietaris de la naviliera de fer naufragar el vaixell. Es va dirimir l’assumpte a un tribunal de Barcelona i Xiridakis fou deportat. 

AIGUA A “SES PEDRERES” I “ES CARREGADOR”

     Per a bastir al municipi de Capdepera, mitjançant canalitzacions subterrànies d’aigua potable, s’estan realitzant perforacions a diferents terrenys assenyalats per distints saurins a fi de trobar-hi el necessari líquid.
     Els pous estan situats a “Ses Pedreres” (tram entre carrers Velleta i de Son Pocapalla) i en es Carregador (finca dels germanes Verger, devora la platgeta).
     El sondeig, al primer pou indicat, dó una capacitat de 35.000 litres l’hora. (El propietari, aleshores persona molt influent, va evitar, malgrat ser la perforació i posterior utilització de l’aigtua per al subministrament públic, de primera necessitat, que es continuàs amb les obres, i precintà el pou).
     Pel que respecta a “Es Carregador”, no s’ha pogut estimar el cabal que aporta. Està situat dins la zona de la Demarcació de Costes i aquest organisme no ha autoritzat l’extracció. Les causes que, a més, s’esgrimeixen tenen a veure, presumiblement, amb les reclamacions fetes per la propietat.

UN MIRACLE AL CASTELL?

     Just a la dreta de l’entrada al Oratori del Castell de Capdepera, dedicat a la Verge de l’Esperança, es troba la Capella i el primer altar del recinte emmurallat, del segle XIII. Al retaule, dintre d’una vitrina, es guarda la valuosa talla de fusta del segle XIV del Crist Crucificat. A més d’un quadre que representa l’arcàngel sant Miquel emmarcat en fusta massissa.
     Idò bé. Aquest quadre, un cert dia, va desaparèixer. El rector Miquel Picornell va mobilitzar tota la feligresia per veure de localitzar-lo, per ser apreciat i venerat pel públic, sense èxit. Jaculatòries i novenes a la Mare de Déu no foren a bastament, malgrat les pregàries dels fidels demanant a la seva patrona que fes aparèixer el llenç.
     Cada setmana, el diumenge al capvespre, se celebra missa a l’Oratori. L’altar principal és petit i estret. Des del dia en què va desaparèixer el quadre havia transcorregut quasi mig any, fins arribar la festa del 18 de desembre, dedicada a l’Esperança, en què  s’engalana l’església i es realitza neteja general. S’havia d’eixamplar l’altar perquè aquest dia era de missa concelebrada amb molts de capellans i la presidia, enguany, el Bisbe monsenyor Álvarez Lara.
     L’escolà major va col•locar un tauler sobre unes columnes, tot seguit i a la mateixa alçada, del petit altar, per a engrandir-lo. Després el va tapar amb uns domassos verds (el color de l’esperança) i es va oficiar l’acte religiós, on es va pregar –de bell nou– per l’aparició del quadre, i es clausurà la festa amb la tradicional processó.
     Una vegada que es va haver predicat l’històric “sermó de la boira” (el qual conta la llegenda del miracle de la Verge de l’Esperança, quan va fer sortir una espessa boira sobre la mar que impedí que els moros que s’atracaven a les costes gabellines per a endur-se presoners els habitants de Capdepera, en temps de la Conquesta, no poguessin aconseguir el seu objectiu, i haguessin de retrocedir cap a Alger, ja que no podien divisar el nostre litoral), i quan la comitiva de gent que participava a la processó abandonà el Castell, la “donada” (l’encarregada d’obrir i tancar el recinte), va arreplegar els domassos de l’altar major i… oh, miracle!, aparegué el quadre de Sant Miquel.
     Estava, el quadre, girat al revés. Hi acabaven de dir missa a sobre. L’escolà major, per a eixamplar provisionalment l’altar, havia aprofitat un tauler que va trobar al fons de la sagristia, sense reparar que, al dors, hi havia el llenç del sant perdut.
      “La Mare de Deu ha fet el miracle, el quadre ha aparegut”, digué la “donada”. La processó arribava a la Parròquia i tothom quedar trasbalsat.
     I, com deia aquell: “Cosas veredes, Mio Cid”.

LA CENTRAL TELEFÒNICA TINDRÀ UN MILENAR DE LÍNIES

     “Des de Capdepera es podrà comunicar directamente amb Madrid, Canàries, La Corunya, etc”. Aquest era el titular del D.M. que assabentava de la gran millora que suposava la instal•lació a Capdepera d’una central “pentaconta rural”, amb una entrevista que fèiem al director provincial, Sebastià Barceló.
     El cost per la central gabellina, amb edifici inclòs, fou de 23 milions de pessetes. A efectes estadístics, el mes de juliol registrà un total de 32.387 conferències, entre nacionals i estrangeres, entrades i sortides, davant les 16.845 de l’any anterior de 1968. Mentre es construeix  l’edifici a Son Pocapalla, l’actual oficina telefònica del carrer General Franco (ara, Ciutat) és regentada per Miquel Sancho “Boireta” –15 anys de serveï–, Miquel Adrover i tres senyoretes auxiliars.

Bartomeu Melis