Llibertat per a prohibir
Miquel Piris
Quin plaer sentir parlar als defensors de les corrides de toros de llibertat aquests dies. Se’ls oblidava en totes les seves intervencions valorar la llibertat del toro per morir sense convertir-se en el centre d’una festa snuff amb psicòpates aplaudint. Tampoc tenien en compte la llibertat dels no especistes, aquelles animals humans anomenats persones que valoren als animals que no són de la seva espècie com si ho fossin, per no haver de patir sabent els talls i la sang que es vessa dins d’una plaça contra un animal pacífic espantat. Tret d’alguns detalls com aquests, feien goig reclamant el que no els han sabut donar als toros per a les vaques o els porcs de granja. Per uns dies s’han convertit en defensors dels animals, ves per on. El que no m’ha agradat tant és la munió d’articulistes estressats (aquells que han d’omplir la columna tant si vols com si no) posant el crit al cel davant tanta prohibició. Hi ha moltes coses prohibides, és vere, però per ventura encara són poques si miram segons cap a on de la realitat que ens envolta.
Acab de pagar una multa de 50 euros per excés de velocitat. Un radar em va caçar despistat. És la segona multa d’aquestes característiques que reb. La primera me la varen posar l’any 2002 a Alemanya per conduir a 34 kms/h quan havia d’anar a 30. Fa cosa de vint anys no entenia per què quan un alemany entrava al meu cotxe tot d’una se posava el cinturó. Jo li explicava que no sortiríem de Cala Rajada. És igual, em contestaven. I en explicar-me que en anar a les discoteques sempre n’hi havia un que no bevia per poder conduir de tornada pensava que allò eren coses de caps quadrats. Idò vint i escaig anys després aquí també ens han quadrat. I la quadratura ha servit per reduir un 50% les víctimes en els accidents de trànsit. Benvinguda la prohibició i els radars per molt que em fotin. Ara hauríem d’anar més enllà i prohibir la venda de cotxes i motos que puguin anar a més de 140 o 150, per exemple. Si vols córrer, al circuït, que a fora ja són massa les persones que enyoram i les factures d'hospital i cadires de rodes que pagam entre tots. Parlant de cadires de rodes, ahir em varen posar una altra multa per aparcar a la zona de minusvàlids a l’aparcament de Cala Agulla. A un familiar meu li va passar el mateix a la tardor amb l’agravant que no hi havia més que el seu cotxe en tot l’aparcament. En explicar-li que, com un servidor i molts altres, no havia vist els cartells de prohibició, el municipal es va compadir d’ell i no li va posar la sanció. A mi sembla que també me l’hauran de treure perquè els cartellets, si ho he entès bé, no són els homologats i, per tant, són il·legals. O sigui, que en aquest cas es podria denunciar a l’Ajuntament de Capdepera a la Jefatura de Tráfico Provincial. El que em dol i trob encara més injust que haver de pagar per despistat és que si present la meva alegació perdre el dret a tenir un 50% de descompte en el pagament de la sanció. De 45 passaré a pagar 90 euros pel dret a defensar-me. Això també hauria d’estar prohibit!
Miquel Piris
