Per sort, a la resta del sistema solar no hi ha vida. De no ser així, la carrera espacial hagués anat molt més ràpida i a ben segur que estaríem a punt d’extingir-la.

A no ser que aquesta forma de vida resultàs mengívola per humans omnívors com els que van al restaurant Animal de Los Angeles, amb un menú coronat per uns postres de xocolata amb bacon. Si es pogués reproduir en granges a la Terra, la cria d’aquests animals extraterrestres comportaria nous i contaminants detritus, com els que emmerden l’aigua i l’aire del planeta actualment.

És una llàstima que no poguem exportar a Mart el verí que deixen anar els milions de vaques, porcs, mens, aviram... Si el canvi climàtic que estam aconseguint accelerar amb la nostra voracitat per la carn aliena el transplantàssim al planeta vermell per ventura guanyaríem un planeta on anar a viure.

La terraformació consisteix precisament en això: intervenir en un planeta, lluna o cos espacial per reproduir-hi les condicions que fan possible la vida a la terra. Per poder anar a viure a Mart necessitaríem construir una atmosfera i calentar-la. Un canvi climàtic com el que amenaça la vida a la terra, paradoxalment, podria convertir el planeta veí en un lloc habitable. Segons Carl Sagan el procés podria durar dos o tres segles. Sembla que al principi de la seva història, Mart hauria tengut un ambient similar al de la terra, amb una atmosfera densa i aigua abundant que es va anar perdent al llarg de milions d’anys. Per un moment imagín un remot passat marcià amb humans similars a nosaltres descobrint cotxes, descobrint avions, armes nuclears, camps d’extermini de bestiar, CFCs, centrals tèrmiques...

La terraformació de Mart ens permetria investigar les restes d’aquesta civilització desapareguda milions d’anys abans que el primer humà terraqüi fes servir una pedra com a instrument. Els colons marcians a través d’aquesta investigació descobririen una història pròpia, un entorn cada pic més estimat, uns costums i celebracions diferenciats dels de la Terra originària. Al cap de 50, 100 anys des de l’arribada dels primers colons, Mart reclamaria la seva independència. Els colons de mart farien servir el dret a l’autodeterminació, reconegut per tots els pobles de la terra. Una votació decidiria el sí. I Mart esdevindria un planeta independent, lligat per sempre a la història i els humans de la terra, però amb un camí propi per recórrer. Seria així de senzill. És així de senzill. Al cap d’uns anys una crisi podria obligar a demanar un crèdit i generaria un deute extern que enfonsaria a la misèria a Mart pels segles.

Miquel Piris